Un
dels clàssics de San Vito és el mur de Never Sleeping Wall, una bona joia. Una
paret curiosa perquè es troba situat a sota una cantera de marbre
(per cert aquesta zona té una gran repertori de canteres), però el
lloc és preciós, les vistes al mar i la seva ubicació al final
d'una pista de terra el fan atractiu.
Sobre
l'escalada doncs, es ben bò, Calcari que forma xorreres i plaques
de marbre, ens ofereix una escalada lleugerament desplomada, vies
entre 20 i 30 m i continuïtat en xorreres i algunes regletes. Si no
ha plogut és bo però si plou és un dels sectors que més triga en
eixugar-se. Ombra de matí cap a les 13:00 apareix el sol. Per cert
quan acabàvem d'escalar paradeta al forn de Custonacci pa i un vi fet per ells boníssim!
després de la pluja escanejant Never Sleeping wall buscant alguan cosa seca...
el Marcel posant a prova la seva tècnica entre "xorreres"
final del dia, quan apareixia el sol era moment d'anar a fer un relaxant tomb per la platja
els exploradors
els exploradors
Un
altre sector a en la mateixa zona és Parco Cerriolo, petit però amb
qualitat. A més a més és ventat i s'eixuga ràpid en cas de
pluges. Una bona varietat de vies, a la dreta plaques verticals amb regleta i a l'esquerra uns marcats desploms amb les seves pertinents
xorreres. Ombra matí però com que es bastant airejat vam poder
escalar al sol bastant bé.Un sector petit però molt recomanable nosaltres i vam estar més d'un parell de dies.
panoràmica de Parco Cerriolo, aprox. 0 minuts
festival de "xorreres":
les vies més plaqueres de la part dreta
I per acabar la jornada vam trobar una genial combinació entre les aigües termals de Segesta ,( quin plaer i quin globus!!!) i la pizzeria de Custonacci que ben simpàtics eren!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada