MONREALE i INTENT DE VISITA A PALERM

Han passat ja uns quants dies des de  l' últim post, i dies que per nosaltres han estat genials. Grans moments, grans paisatges,  bones escalades. La majoria de records que tenim  d'aquest viatge són d' aquells que ens arrenquen un somriure quan ens venen al cap, tot ha anat sobre rodes. Ara ja només em queda anar-ho compartint  a través del blog. Aquí va un mica de turisme dels nostres primers dies per Sicília

Després d'una escalada matinal a Bauso Rosso acabem el dia visitant Monreale. Un petit poble a 8 km al sud de Palerm, ubicat a dalt de la Conca d'Oro.

Amb la seva acostumada habilitat per posar-se per tot arreu amb la furgo el Quim es planta al vell mig de la plaça del poble i aparca, fent-se el sord a uns carabineri que ens xiulaven, i que finalment mirant-nos la matrícula i veient que érem “guiris” van fer mitja volta i no ens van dir res.

El que ha donat renom a aquest poble és el seu majestuós Duomo. Construït el s. XII juntament amb el monestir i, posteriorment al seu voltant s'hi va crear el poble medieval.

Aquest edifici alberga una decoració espectacular sobretot amb mosaics medievals i frescos. Com a bons turistes vam pujar els 180 graons que portent a la teulada, però no ens va semblar tan impressionant com ens esperàvem. Al claustre ja no ha vam poder entrar perquè ja tancàvem però crec que hauria estat bé .

Tot i que no controlem gaire del tema històric ,ens va semblar una visita interessant contemplar aquesta joia artística i arquitectònica

el Duomo

Silícia té mols racons deixats o bruts ,  però no  pas les esglèsies. Edificis històrics impressionants i molt ben conservats. Un reflex de la cultura i manera de viure d'un poble.  

un humil vestidor

el" TOTPODEROS"... molt majestuòs

vistes que vam gaudir al  pujar a la torre :

el claustre

i a la sortida l'acostumada botigueta de souvenirs:

els carrers del poble de Monreale:

Vam acabar el dia caminat pels empinats carrers del poble,voltant vam adonar-nos que era un poble de gent humil  i senzilla. Comprant un mapa de la illa en una llibreria, ja vam començar a detectar l'amabilitat dels sicilians, al preguntar a la llibretera si sabia el temps que faria l'endemà, ràpidament va treure el diari i revistes i a més a més les senyores de la cua també ens van passar el seu “parte “ personal. M'encanten aquestes situacions tan humanes, quotidianes ,senzilles.. i divertides

La nostra visita a Palermo va quedar en un intent.

Vam arribar un migdia i vam aparcar la furgo a la Av. Independència i, des d 'allà baixar cap al Centre. És una ciutat que desperta sentiments diferents, perquè es veu bruta, deixada, caòtica però té cert encant que ens despertava la curiositat i desitjar voltar  pels seus carrers i contemplar els seus històrics edificis. Però,el cel s'anava tapant , el vent bufava cada vegada més fort fins que al final va caure una tempesta d'aquelles no es pot caminar ni amb paraigües. L'únic que vam poder fer va ser anar a la única botiga de muntanya que hi ha a Palermo. Genchi al Via Cavour nº 28 a on vam comprar la guia d'escalada.

Tocant el tema de ressenyes: hi ha dos llibres “ Di roca di Soli, arrampicata in Sicilia “ Edicions Versante Sud i que és la que ressenya tota la illa sectors esportius i via llarga. L'altra les zones de San Vito i Trapani  i la venen en una llibreria del poble de San Vito.

Algunes imatges de Palerm, passades per aigua, no vam tenir l'oportunitat de visitar els llocs més emblemàtics de a ciutat però bé, haig de confessar que les grans ciutats no és el que més ens crida l'atenció. Cotxes (i aquí al lloro perquè van a "muerte" ), gent, aglomeracions, a on aparcar...ens motiven llocs més tranquils, la veritat.

Bé, doncs vam acabar la nostra remullada visita a Palerm posant-nos les botes amb un deliciosos

dolços sicilians un “canolo” i un “esfince”. El canolo és un cargol de pasta de full farcit amb ricota, trossos de xocolata i taronja I el “esfince” és el mateix farcit però amb una pasta com de bunyol.......boníssims i més que energètics!!

 autèntic no?!  s'hi va posar d'allò més bé per fer la foto...ah! i per variar ens va parlar del Barça... 

sobredosi de glucosa