La Barra dels Ecrins, solet , neu i felicitat!!

Eren finals de setembre, la previsió del temps augurava unes temperatures estiuenques, i ja que portàvem material de neu a la furgo vam decidir anar cap a la Barra dels Ecrins. Amb 4.101 metres és el punt més alt del parc nacional dels Ecrins.

Aquesta activitat la vam fer en dos dies, un per arribar al refugi dels Ecrins  i el segon per fer el cim i tornar al pàrquing.

Vam sortir del refugi de Cezanne (a on també hi ha oficina del parc, però al ser setembre estava tancada) a 1875 m. i arribem al refugi dels Ecrins a 3175m.

Una caminada preciosa i espectacular, però tristament vam poder comprovar les ansies de la humanitat en obrir camins i omplir de ferros la muntanya. S'estan passant amb la col·locació de graons, passamans i picant senders. No cal!

Com deia,la aproximació és una bona pujada que comença per terreny boscós, passa per un tram empinat en zig- zag fins arribar al refugi del Glacier Blanc, d' allà , per entre la roca arribarem al peu del Glacier Blanc. Deixem la immensa glacera a la nostra esquerra i anem guanyant alçada per un terreny pedregós. Ja tenim el refugi dels Ecrins a la vista i la Barra ens saluda amb els suaus colors de la tarda, com mola!

I per arribar al refu , situat en un ressalt rocós ens espera una forta pujada de 100m de roca descomposta i relliscosa que ens acabarà d'estovar les cames. Unes 4h i mitja, carregats amb tot : menjar, material ,estris de cuina... el refu, com gairebé tots, a partir de setembre ja no són guardats, s'hi pot dormir i cuinar però cal portar-ho tot, els sacs però no calen, hi ha mantes.

pàrquing i punt de partida refugi de Cezanne

fabuloses vistes

parada intermitja al refui Glacier Blanc

immillorables vistes de Mont Pelvoux

al inici del Glacier Blanc

ja el tenim aquí!

el torrar que queia era contundent

el refugui dels Ecrins:

gairebé sols

L'endemà a les 6 sortim, deixem les motxilles amagades entre uns rocs al costat de la glacera perquè després del cim volem baixar directes a la furgo i no caldrà fer la pujada al refugi. Val la pena!

L'ascensió comença planerament per la glacera, anem caminant tot contemplant la sortida del sol, mmmm quins grans moments!!

Poc a poc ens enfilen cap al coll , passem ràpid  la part dels sèrecs i arribem a la bretxa  entre el Dom i la Barra.  

 Comencem a escalar la barra , entre roca coberta per una mica de neu fem un parell de llargs, després anem avançant a “l'ensamble” per l'aèria cresta...és de fabula! Es passa per una altra cota o avant cim el Pic Lory de 4086 m .

Al cap d'una bona estona de caminar amb els grampons per aquest terreny més aviat rocós, ja farts de la incomoditat dels ferros trepitjant roca decidim treure'ns els i no vegis quin canvi, anem com daines per les roques de l'aresta ( de tot se n'aprèn. No?..). A pocs metres del cim veiem la creu que el corona...alegria! Fa un dia radiant, fins i tot passem calor, estem una bona estona contemplant la immensitat que ens envolta i, senzillament gaudint del moment.

Per tornar desfem la cresta fins al coll, a on hi accedim fent un rapel, Per cert un rapel ben precari, si ja dic que tant rebentar camins i no són capaços fer un rapel amb cara i ulls en un cim com aquests....

arranquem!

pujant cap al coll (Bretxa de Lory)

                         

escalant el resalt de roca per situar-nos a la cresta

crestejant:

cim!

grandioses vistes dels Alps 

rapel per retornar a la Bretxa de Lory (el coll entre el Doim i la Barra)

Rematem el dia fent el Dome de Neige (4015m.), un turó de neu catalogat recentment com a 4000, queda eclipsat per la Barra però val la pena,  no deixa de ser interessant sobretot per les vistes.

anant cap al Dom de la Neige amb la Barra a darrera

el Dom de la Neige

I ja està. Vam tenir molta sort amb la meteo, calor i un dia molt clar i a més vam estar sols, ja ens havien dit que a l'estiu hi ha cua però mira, ni una ànima! Sobre horaris vam sortir a les 6 del refu, vam arribar al cim al cap d'unes 5 h. A les 2 del migdia pujàvem al Dome de Neige i a dos quarts de 5 tornàvem a on havíem deixat les motxilles.

I cap avall. Carreguem les motxilles i una bona baixada fins a la furgo a on hi arribarem amb les últimes llums. A mi se'm va fer un a mica llarga, ho vaig fer tot amb les botes de neu i uf!! pobres peus i cames...hauria estat bé portar unes vambes per aquesta part. Vam dormir en el pàrquing mateix.

ja de baixada...uf les cames!!