Escalant pel món: Escalant monuments del desert.

23/1/15

Escalant monuments del desert.

Continuo amb unes pinzellades més sobre torres, agulles i desert. Un repertori de vies que vam escalar, i totes totes totes, tenen alguna cosa que les fa molt especials.

Pujar la LIGHTOUSE no estava en els plans, hi vam anar a espetegar de pura casualitat. Era un dissabte i volíem anar a la cap a Castle Valley, la zona més clàssica i popular pel que fa a escalades de torres i desert. Però aviat ens n'adonarem que tot estava a petar de gent, càmpings, pàrquings...Era evident que anar al Castelton un dissabte ens asseguràvem de trobar gent a les vies. Moments de dubte...hi anem..que si... que no....i justament des del cotxe veiem unes parets, i el Quim diu, ei que això surt al llibre hi ha algunes veis, mirem-nos ho ! Estàvem a la zona coneguda com a Big Bend area, la zona de boulder de Moab. Però no no ens vam posar a fer bloc...no teníem crash-pad i encara menys força! I just a sobre emergeixen unes torres amb un aspecte força interessant. Vam decidir-nos per la via “Lonely Vigil” (5.10) doncs cap allà ! Ens vam trobar amb una via ben bonica, de tres llargs amb un cim molt petit i amb unes grans vistes del recorregut del riu Colorado. La via no és una gran clàssica però ens va semblar una línia bona per pujar a aquesta agulleta. Horari,crec que un parell d'hores, i de material dos jocs de camalots del 0,5 fins al 3, un 4 i un 5,tascons, i aliens del verd al groc.

aquí ens quedem a escalar

2º llarg.. el de l' "apreton"

bona roca...molt bona!

el Quim al cim ..ull amb el" bloquillo i l'aleje" per arribar a dalt!

grans vistes darrere nostre

durant el descens rapelant

Tal com vam acabar vam encaminar-nos cap a a la SISTER SUPERIOR. Ens vam acostar a la torre tant com l'estat de la pista ens ho va permetre i quan no vam poder passar ens vam quedar allà a fer nit. Si es va amb un cotxe que no és 4 x4 , cal aparcar a l'inici de la pista i caminar una mica més. La via més popular d'aquí és la Jah Man (5.10c). En varies descripcions hem llegit que és la via de les noies, perquè (excepte el primer llarg que és una simpàtica xemeneia ) la ruta ressegueix una fissura de mà petita, festival camalots de l'1 i algun 2.! És un “must· (bé , crec que totes les que hem fet ho son.) Agradable, dificultat moderada , i amb un escenari de fons immillorable que eren el Castelton i companyia. Material :dos jocs de cams del 0,5 al 3, i repetir 1 i 2. Horari unes 3 hores. . EL CIM ES MOOOLT PETIIIIT!!

esmorzar ben d'hora ben d'hora

caminada llarga però espectacular amb Castelton darrere

en un moment d'inspiració vam deixar el camí i quines vistes!!!

la Sister Superior ja la tenim aquí!

això és una passada!!

a punt de començar el llarg difícil

ambient ambient i ambient

vaig!!

bona via i bones vistes!

Aquell mateix dia vam anar a dormir al campground de Castelton Tower. Es nota que és la zona clàsscia entre les clàssiques del desert. Aquí ja vam coincidir amb més cordades, i tots amb les mateixes ganes i il·lusió per submergir-se en aquest món magic de torres de sorra...

Ja fa anys vam estar escalant, havíem escalat la Kor-Ingalls a la Castelton, la Honeymoon a la Priest i la Fine Jade al Rectory. I les anomeno perquè pensem que si es visita aquesta zona són vies i torres de visita obligada. Ens quedava pendent la North Face (5.11a) a la Castelton, una referència i una gran ruta, doncs cap allà. Tot i el gran moviment de gent la nit anterior al campground, vam estar sols a la via. Totes les cordades vam estar molt repartides.

La via ..uf...boníssma.. el primer llarg exigent de no afluixar, i resistència en fissura més aviat ampla, segon llarg trams de placa curiosa i per acabar xemeneia, ...espaterrant!! Material de tot i força,, bastants camalots tresos, tres i mig i el 5 (el vell ) per l'últim llarg. Es baixa rapelant per la mateixa via. . Això de fer torres és un luxe, al baixar rapelant puges “amb lo puesto”.

panoràmica de les torres des de la carretera de Castle Valley

la Nord del Castelton...impressiona ...

comencem això té molta pila!!

tirada de roca molt curiosa

fissura de grans dimensions per arribar a dalt

darrer llarg amb l'ombra de la torre a l'esquena

amb el llibre de piades

això si que és "lastre"

A Utah arriben uns dies de pluja, decidim fer un parell d'horetes i arribar-nos a l'estat de Colorado, al parc Colorado National Monument . Havíem llegit sobre un parells de torres que tenien bona pinta. Una era la clàssica de la zona la INDEPENDENCE MONUMENT i l'altra la SENTINELE SPIRE.

Després d'una dia de temps incert que vam aprofitar per controlar les agulles i les aproximacions, vam decidir que l'endemà faríem les dues torres.

Comencem per la via Medicine Man (5.12b) a la SENTINELE SPIRE. Abans, de res, dir que per accedir a la via , la guia recomana , i la majoria de gent baixa en rapel des d'un arbre que hi ha a prop del càmping. I desprès es remunta el ràpel (havent deixat una corda fixa) . Però nosaltres ho vam fer des del pàrquing d'on comença el Monument Canyon Trail, a l'altra banda del parc, perquè no teníem cap corda extra per deixar fixe, i perquè des d'aquell pàrquing s'accedeix a la “Independence Monument” l'altra agulla que vam escalar. És una excel·lent i lògica combinació .

ja estem a Colorado!

Prosseguint amb la Medicine Man, no és un ruta amb molt de renom, però ens en van parlar molt bé una cordada que vam conèixer a la Jah Man i no sé....ens van donar bon rotllo i vam tenir el pressentiment que la via valdria la pena i si senyor! El segons llarg de la via , és uns dels millors llargs de fissura que hem escalat, (un spliter perfecte per uns i dosos .. ) Ens va semblar una obra divina ,va valer la pena haver conduit un parell d'hores (que en les Amèriques és una distància insignificant) i gaudir d'aquella via . Preciosa. De material vam agafar tots els camalots de 1 i del 2 , o sigui 7 uns i 5 dosos, i un parell de 0.5, 0.75 i 3, i aliens. Horari unes 3 hores.

2º tirada

2ª tirada des de la reunió

brrr...aquest és el LLARG...la joia...

s'acaba la via

dalt de la torre, al fons la paret de d'on es pot rapelar i arribar a la via còmodament

En acabat vam anar a la INDEPENDENCE MONUMENT a la via Otto's Route (5.8). L'havíem vist en moltes guies i per Internet com a gran recomanació , una clàssica i històrica oberta el 1911. Sincerament, ens va decebre una mica. La via ens si no ens va semblar res de l'altra món, una seguit graons picats a la roca i molt sorrosa. EL seu interès i gràcia recau en la seva història i en l'època en que va ser oberta. I a més amés , com que hi vam anar en dissabte, vam coincidir amb un casament que quan nosaltres pujaven la comitiva baixava (es rapela per la mateixa via) i davant nostra hi havia 4 cordades una de les quals no es va encallar en l'últim llarg, amb la qual cosa vam estar més d'una hora la reunió... però be, amb la calma i a gaudir de la companyia que era molta i variada ..i al final cim !

Recomanem la via ?.... potser si,pel lloc i pel seu significat i l'entorn, però com a ruta no li vam trobar gaire encant , molt sorrosa, graons i molt molt transitada, (clar també era dissabte...). Val la pena combinar-la amb Medicine Man, aquesta ens va semblar preciosa. Material: Un joc de cams del 0.25 al 3. Horari: no ho se... vam acabar que es ponia el sol ..

vistes de la Independence Monument, un cert aire a la Castellassa?

comencem la via, gent a dalt , gent rapelant...

última tirada

una de les tantíssimes cordades a punt de fer el cim

i per fi...cim!

Representa que era dia de repòs i vam anar fer un tomb per Arches, des del cotxe ens vam mirar els un curiós grup d'agulles batejat com “The three penguins” . Només estan a 2 minuts del cotxe, La Right Chimeny (5.10c) que és la via més popular només té dos llargs...val, treiem el material i anem a fer-la. Va estar bé però no creiem que sigui de visita obligada, simplement que és curiós enfilar-se per aquelles roques i per un mig dia està bé . Cal tenir present que el preu a la curta aprox és sentir el cotxes que recorren la carretera del Parc. La via te un primer llarg molt bo un diedre preciós , en canvi el segon és una agònic ow/xemeneia , mira que ens agraden aquesta mena de llargs però aquest el vam trobar xungo i rar ! De material a part d'un parell de jocs de cams del 0.5 al 3, calen friends grans pel 2º llarg, del 3.5 al 5 (vell).

els tres pingüins

el diedre del 1º llarg una preciositat i a l'ombra!!

vistes de la carretera d'Arches...una mica de soroll si que sentiem..

I per acabar les nostres peripècies entre tanta fortalesa del desert, vam anar a la gran clàssica d'Indian Creek la NORTH SIX SHOOTER PEAK . La imatge d'aquesta

agulla i la seva veïna és la típica i bucòlica postal que contemplem en acabar una jornada d' escalada a Indian amb les últimes llums del dia.

Pel que fa a l'aproximació a la ressenya d'Indian està molt mal explicada . En Sivler ens va mostrar una opció que ens va semblar fins i tot millor perquè es fa per la vesant nord i fas la caminata a l'ombra. És tracta d'una pista que surt a poca distància de la pista de Davi's Canyon anant direcció Canyonlands.

La via, “Lighting Bolt Cracks” (5.11-) està orientada al sud, i quan vam arribar hi queia un torrat contundent, per tant vam esperar a l'ombra deixant passar la calor i gaudint de les immenses vistes que teníem als nostres peus.

La via és molt bona, i vam fer 4 llargs , de dits de punys i xemeneia. La mida de la fissura va “in crescendo” augmenta a mida que guanyem alçada. Una petita joia , interessantíssima, a fer i el paisatge immillorable. Material tres de jocs de cams del 0.5 al 3 i un 3.5 i 4.