Com era la tònica d’aquells dies de març la pluja continuava sent la nostra fidel companya. Però vés per on que gràcies a aquesta mala meteo vam ser "adoptats "per un grup d’escaladors locals que ens van tractar immillorablement i ens van recomanar les millors vies de les contrades.
Començo pel principi, va ser arribar de Creta que mig plovia tot i així vam deicir anar a un secor que semblava prou interessant : MONT HYMETTU
Abans us deixo els llibres d’on trèiem la info per escalar pels voltants d’Atenes. I, també ens va anar molt bé consultar aquesta web:
Continuant amb el que deia, Mt. HYMETTU és un cadena muntanyosa al sud-est de la capital grega. Alberga uns quants sectors i hi vam escalar a dos. Un va ser a Vrachokipos, un muret amb més d’una vintena de vies, escalada en desplom, xorrera i forat. Aquest ens va semblar bó i que valia la pena, llàstima de la humitat i que moltes de les vies regalimaven. L 'altre sector que on vam escalar va ser Lelaki, no ens va agradar tant..no sabria si recomanar-lo. I aquí es on vam tenir la gran sort de conèixer en Nico,l’Alex i la Zoe, bellíssimes persones que ens van fer passar uns dies genials amb la seva companyia.
A partir del dia que vam estar a Hymettus, van tornar les tempestes i en Nico que porta un rocòdrom a les antigues instal·lacions olimpiques: Oaka Indoor Climbing ens va donar aixopluc va oferint-nos els seus plafons per no posar-nos histèrics els dies de pluja.
El roco estava en aquesta faraonica construcció que es va fer per les olimpíadas, i ara ben poc aprofitada:
I com que gairebé tots els sectors eren coves amb “xorreres” i encara que parés la pluja tot regalimava. Vam aprofitar aquells dies de meteo incerta per visitar Atenes.
Una ciutat bulliciosa, amb molta vida, moviment i moltes coses per veure. Ja fa uns anys hi havíem estat i haviem visitat l’Acroppoli (espectacular i molt interessant evidentment). Ara vam voltar per l’animada plaça de MONASTIRAKI i el seu mercat, per la Plaça Syntagma i al Parlament. Aquell mateix dia vam pujar al MT. LIKABETO des d’on hi ha unes àmplies vistes de la ciutat i vam acabar al monumental Temple d’Apolo però estava tancat i ens vam haver de contentar amb contemplar-lo de lluny, una gran obra.
moviment Monastiraki
i el mercat
botiguetes ...molt autentiques
El Parlament i el teatral canvi de guàrdia:
vistes de la capital grega desde Mt. Likabeto
Temple d' Apolo de lluny, però no menys impressionant
Una altra jornada la vam passar visitant el sud, vam resseguir la costa fins a Sunio, fins al Temple de POSEIDÓ. Un indret preciós. Ens va impressionar aquelles immenses construccions, columnes i el panoràmic entorn on estava ubicat.
panoramiques vistes de la costa baixant d'Atenes :
EL TEMLE DE POSEIDÓ:
Un dels sectors que vam anar va ser al poble de Lavrio a un lloc anomenat CHAOS. Paissatgísticament espectacular i molt curiós. Un gegantesc forat a terra on s'hi havia format unes bones muralles i hi havia algunes vies. No hi vam poder escalar , estava tot ben xop. Es veia...diferent i una escalada recargolada...poc evident.
Una curiositat natural ben curiosa
..mmm..tot ben xop..
Vam estar escalant uns quants dies a MAVROSOUVALA possiblement la millor zona d’escalada esportiva d’ Atenes. Una paret amb un bon repertori de vies desplomades, amb xorreres i forats i molta conti (per variar..) S’eixugava ben ràpid i vam escalar-hi bastant. Totes les vies que vam fer o provar ens van semblar excel·lents i molt bones . Havíem de matinar perquè al migdia hi entrava el sol i ja feia molta calor. Ens va agradar molt, a més és fàcil instal·lar-se amb la furgo, ja que la carretereta que hi porta té entradetes que queden amagades i no et veuen (com sempre discreció!!). A més a més, aparcàvem en la central d’aigües (o com es digui) que abasteix la zona i quan plagàvem els senyors ens cridaven NERO,NERO!! (que vol dir aigua!). I ens deixaven omplir el dipòsit de la furgo mentre xerràvem una estona en una curiosa barreja de grec anglès i gesticulacions variades.
el nostre "apalanque" per Mavrousuvala
Si MAVROUSULAVA és el sector esportiu per excel·lència a Atenes, SPILIA DAVELI és l’històric.
Per una banda, està situat a la muntanya de Penteli, d’on s’extreia el marbre amb què es va construir l’Acropolis i per altra banda és on es troben les primeres escalades de dificultat de la zona i de tot Grècia.
També és un indret espectacular per les grandioses vistes que ofereix, i pel que fa a l’escalada és molt curiosa. Sobre marbre! Placa vertical, fissurestes i regletes. No pas fàcil no!
Sort que l’Alex ens va acompanyar i ens regalar amb algunes de les millors línies del sector. Entre elles “Archeo Pnevma Athanato” la primera via de 7a de Grècia, per cert molt bona!
vistes d'Atenes des de Penteli
els sectors de marbre!
i ara a sopar:
amb aquests vistes als nostres peus:
bona nit!!
I amb aquest vam acabar la nostra estada a Atenes, com ja he dit malgrat la pluja ens vam emportar un molt bon record dels llocs, dels sectors i sobretot de la gent amb qui vam estar, a qui estem molt agraïts per la seva companyia i hospitalitat. ."Efjaristo poli" moltes gràcies !! en grec...no s'escriu així però així és com sona...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada