24/1/17

ESCALADA ESPORTIVA A LA VALL D’AOSTA


El cas és que l’estada (de tres setmanes) que vam fer a la vall, va ser totalment inesperada  i no entrava en els plans. Però ho tenim clar ,  voltant amb la furgo,  si estem bé en un lloc hi quedem  fins que ens sembla i així va ser aquí.
         I el motiu, a part de que l’ indret que és de postal,  va ser l’escalada esportiva, si, ja sabem que com les nostres parets  ni hi ha res de res i és cert , però vam anar trobant tot un seguit de petits sectorers , amb vies força fanàtiques  per entretenir-nos  un o dos dies en cada zona. I  a més a més vam coincidir amb escaladors locals que ens van tractar molt bé i ens van fer molt bones recomanacions.
Això sí, la roca de la vall que sol ser diferents tipus de granit, sol ser  dolenta i fràgil per tant el més normal és trobar sicats i picats, a qui no li agradi la sica i els prefabricats  no cal que hi vagi. Nosatlres vam prescindir   bastant del tema, és evident que no hi més roca de la que tenen i si han de recórrer a sicar i picar, i  no som qui per jutjar-ho.  Feia gràcia perquè en la guia quan una via és tota natural ho remarca com a fet inusual.
          La ressenya la vam comprar a França, amb poc convenciment doncs no surten fotos dels sectors són dibuixos i  és difícil d’endevinar si el lloc serà bo o no ….però surten tantes àrees que vam pensar que algun seria interessant.
Es aquesta:

No ens ho pensàvem pas del profit que en treuriem a aquest llibre!
 
       Com ja he dit la Vall d’Aosta és un lloc increïble, venint de Chamonix ens va semblar tot molt més autèntic, senzill i menys massificat. 
      Amb la furgo vam dormir a llocs preciosos, i molt tranquilets. I no eren díficils de trobar , un camí amagat en un  bosc, el pàrquing d’un sector…Això si, i no em cansaré de repetir-ho, mola molt dormir a qualsevol lloc però sempre cal ser molt respectuós amb l’entorn i la gent de la zona. O sigui discreció i no deixar rastre…que hi ha gent que sembla que això li costi…
un dels racons on vam far varies nit...perfecte!
I pel que fa  als sectors, aquí deixo un llistat i fotos dels que més ens van agradar i ens semblen recomanables:

Falesia dell’Obliquo 
    Un sector petit a on predomina el desplom i vies de pila, les rutes més plaqueres són una ristra de regletes i foradets picats, que ens van semblar una mica lesius.Però és un bon sector tenia algun 8a bo bo  Situat a la vora del poble de ,,,,un racó amb 4  molt idílic  per acabar la jorana d’escalada i passejar una estona.


l'aproximació

Ja estem a peu de via ...guai no?

posant a prova la pila en els 7as ...que eren ben bons!!

El Quim apretant en el 8a

Chamençon petita vila rural que ve degust estar-s´hi una estona 




  “Hanz -Margenaller”
A la vora de Courmayer. És un sector antic amb un bon grapat de rutes. Quan vam arriabar a peu de via vam quedar una mica decebut ja  es veien línies curtes, rares i no gaire maques. Però al final ens van agradar, vies explosvies , difcil , era com fer bloc,compresió, fer força rara.…”old school” podríem dir.  

un 6b a on vam escalfar...i rescalfar  uf que xungo !!

una bona muralla de 7as i 7cs ,línies una mica rares però ben bones

    Aquesta bavaresa era una petita joia!



Gare Est 
Es tracta d’un sector a prop  de carretera que va per la vall de Valgrisenche (una vall preciosa… ) petit però curiós , grau mig de 6csi 7as però picantons. Placa de regletes, laterals i bona roca. Sol tot el matí 

Contemplant la placa


Confession
També a Valgrisenche, i al costat mateix de la carretera. Bon muret, roca molt bona, regletes ganivetoses i una mica de desplom.  Els 7b+ de la banda esquerra són ben fanàtics i exigents.

Aprox 0...ideal per dies de meteo dubtosa

Ozein
Es troba a l' inici de la vall de Cogne, just abans del poble de Ozein. Roca taronja però poc sòlida, (per tant sika) però al final ens trobem amb bones línies. No és per repetir però fer passar un dia ja dóna. Un dels seus atractius és   que ofereix unes vistes del Montblanc, impressionants.

Sembla guapo..però la roca era bastant fràgil 


 Les vistes si que eren bones bones


Miolet i Meca
Dos dels sectors més populars de la zona. La Meca és més nou, té més dificultat i no surten totes les vies a la guia. Però en tota l'escola trobarem una bona varietat de graus i de rutes.. Hi vam anar alguns dies. I el pàrquing és un bon lloc per fer-hi nit . Tot molt recomanable.


Placa de Miolet on vam fer alguns del millors 7as de la vall.



En els desploms de la Meca

...i les plaques de la Meca

Revers
Es tracta d’un gran bloc amagat en un bosc molt bucòlic. Preciós amb vies ben bones. Vam fer el 7a de xemeneia que bo! i uns pegues al 8a que dur!! També hi ha alguns 7cs amb bona pinta que no vam provar. Un racó que ens va agradar molt, per les vies i per l’indret.


L'aproximació

El bloc

No ho semblava i desploma!


Leverogne
Un sector ben bé al costat del poble, i s’aparca gairebé a peu de via. Té un aire una mica urbà,el peu de via és la carretera (petita gens transitada). Però la roca fa uns colors i unes formacions molt curioses i  en surten unes vies curtes , exigents i molt peculiars. De les de fer força i apretar des de que arrenques fins que xapes la reunió. Ens va agradar, està una mica sobat però quan li agafes “el truquillo “ té el seu “què”.

Roca tan curiosa com el lloc
   Mont Carogne
Com ens ha passat en molts sectors al arribar ens sembla poc atractiu però a la que comencem a fer vies, ens semblen ben bones. Vies més aviat llargues de contiunuitat. Les vites i el lloc no és gaire bucòlic ja que hi ha uns femers  i camps amb trastos dels pagesos….però bé, és el que hi ha. 

Una escalada exigent en placa desplomada...tot i que no ho sembla...
Bielesi 
En el poble de Donnas trobem el sector de dificultat  i on s’hi reunexien tots el fanàtics de la vall. Molt bona gent per cert . Escalada més aviat física, vies llargues de resistència, cantos de tota mena , regleta , romos..Molt bo, val la pena . Hi vam anar uns quants dies.  L’entorn no és d’allò més bonic ja que està just a sobre de la carretera

Part del sector Bilesi un dels que més ens va donar feina i la que vam deixar per fer!!
        Cesnola 
Un dels últims sectors de la vall en direcció Torino,  aproximació molt panoràmica entre vinyes, prats i murs de pedra. 
Ens trobem amb una bona muralla desplomada amb vies de 6è fins algun 8a. Bones totes i contundents. Desplom i regletes…una mica “rebentapells” però també hi vam anar un parell de dies. 



Una bona muralla

Airale
A prop de Cesnola es troba aquest és  sector acabat de sortir del forn que ens van passar les ressenyes uns locals, i és una bona  àrea . Un muret amagat entre castanyers  per tant bastant fresc i ombrívol. Desplom i vies de resistencia sobre regleta i canto pla..bo bo…

les noves rutes d'Airales...bones bones!!

I fins aquí el nostre tour d’ escalada esportiva per la vall d’Aosta, que no ens ho esperàvem que ens agradés tant i deu n’hi dó com vam apretar!!! I encara ens van quedar sectors que els escaladors locals ens van recomanar i ja no vam poder anar-hi. Vam marxar d’Aosta amb una llarga llista de sectors pendents i amb ganes de tornar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada