Descobrint Getu i els seus voltants

Els dies que no escalàvem aprofitàvem per fer caminades i perdre'ns en aquest territori tan i  tan especial. Ens vam enamorar d’aquest indret que ens va regalar una natura monumental  de valls,rius, roca i coves. I sempre en una atmosfere tranquila, pausada i molt confortable. 

I que vam fer? doncs això:

Visita  al poble de ZHONGDONG (el poble dins la cova)

Zhongdong un poble o grup de persones,  que habiten en una gran balma. Sona irreal,  però és cert, i allí hi ha  unes quantes famílies viuen amb una gran senzillesa i sembla que amb certa  felicitat.

  No és un lloc fàcil d’arribar, ja que no hi ha  gaire mapes. Nosaltres en vam aconseguir un del Xao Pi l’amo del Hostel  (però estava en XInes i tot plegat no era gaire aclaridaor) i el que ens va ser util va ser el del Ricky http://kalamontse.blogspot.com/2014/01/escalar-la-xina-climbing-china.html

EL  recorregut va ser:

El  Xao Pi ens va acompanyar amb cotxe a l’inici del camí (a uns 15 qms del hostal) 

D’allà ens enfilem per un camí empedrat uns 40’ (ens trobem amb restes d’unes instalacions d’ un remuntador que no funciona)  Anem passant valls i boscos amb un ambient tirant a tropical. Un cop dalt passem per 4 cases on no hi ha ningú. Ja més endavant intuim la cova, sentim bullit, és l`hora de dinar i hi ha molta gent.  ,

Ens quedem molt “flipats”, amb les casetes,les barraques,les eines, els cistells, tota la vida que hi ha allà dins, sembla tret d’un conte. Fem un tomb, els locals no semblen gaire sorpresos amb la nostra presència. La cova és alta i fonda, molt profunda, tant que acaba amb una mena de mini pista esportiva. Un avi ens convida a entrar a casa seva,  vol compartir el caldo que s’esta fent a foc. Un foc on al voltat hi ha 4 tamburets . Passem una bona estona  observant-nos els uns als atlres, i intentant comunicar-nos amb gestos i somriures. 

Caminant cap al poble i amb aquest increible paisatge

Doncs sí! Hi ha gent que viu en aquesta cova.



Encara que no ho sembli tot està al seu lloc






Compartint una estoneta amb els "locals"

Perspectiva des de l'interior de la cova

Després de gaudir d’aquest lloc i  aquesta gent tan especial continuem fent via, ens arribem a l’arc veí. Una altra formació monumental i espectacular

I d’allí baixem per la vall,  cal prendre la baixada en el primer coll que trobarem just passat el poble de la cova. La vall baixa entre parets i terrassa fins a la pista que va al mega complex que estan construint. Caminem una bona estona per la pista i arribem a la part alta de Banyang’s Cave (el sector d’escalada) . Des d’on facilment retornarem a l’hostal.

Va ser una jornada molt especial, un lloc com aquest és impossible que et deixi indiferent.

Però com sempre  no tot són flors i violes, ja fa anys es va iniciar la construcció d’un telecabina però per ús turísitc no per agilitzar les coses a la gent de la cova. Aquesta cabina és la que vam veure aturada i mig derruida, coses de Xina que comencen i no acaben. I la veritat és que sembla que el govern no ajuda a millorar les necessitats més básiques d’ aquest poble, sembla ser que si es manté en condicions rústiques serà un reclam més pel turisme que volen fer arribar en aquesta zona.

Cap a l'altra cova

Una altra caminada va ser cap al poble de  gent Miao

Miao és l’etnia que habita en  aquestes zones muntanyonses amb llengua i costums propis. 

A on acaba la carretera que va cap al Great Arch, surt un camí pel costat del riu, empedrat on només hi passa alguna moto i va a espategar a quatre cases que formen un poble curiós. Dóna la impressó que hi ha hagut moviment pero ara tot són paradetes i barraques tancades. Es tot molt estrany, com si tot ho haguessin aturat. 

Podem recòrrer el poble per un camí perfectament empedrat. Tot és  molt ruarl i autèntic, Les cases de  bambú  es barregen amb cases de totxos, gallines, porcs, i animals domèstics variats . Mentre observem  una senyora que tria grans d’arrós el marit surt i ens convida a  passar. Ens ofereixen  una mena de pasta feta d’arrós, costa de passar està com crua.  Compartim una estona amb aquesta parella d’avis tan tendra, els 4 al voltatn d’un petit foc, observant-nos   i fent gestos per dir-nos alguna cosa. Ens enseyen la casa, hi ha molt molt menjar, fan racó per quan arribi l’hivern (carbasses, blat de moro, pebrot picant..) La seva hospitalitat es immensa no acepten que els hi donen res pel menajr. Tan sols volien passar una estona amb nosaltres. Que macos!

I acabem fent una tomb pel poble on  passem una altra estona amb una colla de nanos, que juguen ,tots amb mòbil, aquest és l’unic aparell que ens diu que estem al segle XXI, perque inclús per treballar la terra ho fan sense maquinària. Els  nens ni s’immuten per la nostra presència, un noia ens fa entrar ens treu un parell de cadires per que seiem amb ells i continua jugant amb el mòbil. Així són, tal qual. 

Passegem una mica més pel costat del riu, deduïm que era un tram de recorregut turístic ja que hi ha un petit mollt amb un munt de barquetes deixades de la ma de Déu. 

Quatre cases “al cul de món” mai més ben dit. Però un racó molt agradable i  especial,no sé si ha tingut i tindrà molta afluència turística, però ara és un lloc tranquil amb gent molt amable i molt genuí.


A l'inici del camí podem gaudir d'aquest espectacle natural.


L'unic mitjà de transport que pot accedir al poble


Un "ram" de bambú


Activitat en el riu










Hospitalitat infinita...


Fent racó per l'hivern

I  si volem treure el nas per la vida de Getu , no cal caminar gaire just darrere el carrer principal  un laberint de passadisos i carrers entre camps d’arrós i cases ens  deixa veure com va el dia a dia pels habitants d’quest indret.

I com sempre diem ,l'escalada és per nosaltres una finestra al món i gràcies a ella hem pogut conèixer aquesta terra i aquesta gent , senzilla, humil i molt amable.