ESCALADA A GETU

      Vam anar  a Getu des de Guiyang, en aquesta ciutat cal anar a l’estació  Jinyang Bus Station, on hi vam arribar-hi en taxi des del hostel. Era dels “piratilles” ens va costar 40YNS.  De Guiyang cal agafar el bus cap a Ziyun que  surtia a les 9 i vam  tenir temps d’esmorçar un contundent plat de noodles per 10 YNS. En 2h 30 arribem a  Ziyun i allà a les 13:00 surt la furgoneta cap a Getu, que el conductor ja sap on va i ens deixa a davant de la porta del hostal del Rock Trip de Petzl. (Per si voleu veure més info pràctica del viatges aquí està: http://laliquim.blogspot.com/2019/01/informacio-practica-per-viatjar-xina.html

La veritat és que aquest poble està al cul del món (amb tots els respectes)  i es tracta d’una petitat vila organitzada en un carrer principal i als voltants casetes , carrers sense asfaltar i camps d’arrós. Tot plegat  una preciositat a on ens hi vam sentir més que bé i vam  quedar al·luciants amb  d’aquest terrritori ric de valls,rius i formacions  rocoses de tota mena. I especialment amb la seva gent tan autèntica i amable.

Pel que fa a l’escalada, ens va sorprendre gratamanent. No té una una  extensísma oferta de sectors però tots a on vam escalar eren ben bons amb vies molt fanàtiques.

Abans d’entrar amb materia de parets i vies haig de fer un incís. S’estan carregant la zona. 

        A l’entrada de la vall estàn construint un mega complex monstruós. Una mena de parc temàtic entre casetes  tradicionasl i  estructures d’escalada. Hi ha un roco que no te res a envejar als d’Europa , més aviat al revés.

Aquestes són les vistes , abans tot eren camps d'arrós

      I, a causa d’ aquestes grans obres,  l'accés al Great Arch estava tancat. El Great Arch  és aquest monumental arc de pedra que havíem vist en tantes fotos i teníem ganes de veure i escalar.  A l’Arc si pot accedir creuant el riu amb barca (tancat)  i caminant, o bé amb un ascensor que havíen constru¨t per l’interior de la vall (bastant surrealista però real). Doncs bé tot això estava de reformes amb l’accés tancat i barrat, evidentmen  i no s’hi pot escalar ( en teoria)

El primer dia que vam arribar a Getu, vam anar a caminar  per  la vall i en acostar-nos al arc ens va caure el món a sobre quan vam trobar una taula de control amb un noi  fent-nos saber  que l’accés al arca estava tancat i ni si podia anar a caminar (tot això amb el mòbil com a traductor). El més fort és que no està avistar enlloc!! Ni per inernet ni senyals a l’entrada del poble…És més, dies despres arribàbem autorcars de turistes xinesos que tampoc no n’estàven assebantats. Vam filpar bastant i ens vam quedar bastant “planxats”..i ara què ? Però vam estar de sort i en el hostal i havia una colla de catalans (Toti, Max…) que havien fet un bon treball de camp i  van descobrir que es podia arribar l’arc saltant algunes valles i l’ascensor fucniona OLE!!  Dies més endavant van arribar uns americans, una de les noies parlava xinès ,els  demanar permis i ens van dir que si ho feiem amb discreció podíem passar . Tot això és pel gran enrenou que estàn muntant a la vall, arrasant natura i construint edificis, aparcaments i facilitats per l´accés turístic.   Es una gran pena, però dintre de tot encara vam tenir sort de poder gaudir de Getu amb tranquilitat en pocs anys estic segura que serà un batibull i un bogeria de massa turística.

I pel que fa a l’escalada…Doncs brutal!! No ens ho penssàvem pas però hi ha vies molt molt bones i tot molt variat. “Xorreres”, plaques, regletes, forats  i  roca molt  bona…Fantàstic!!

La info la vam treure d’aquest enllaç:   el pdf que van crear quan van fer el rock trip de la petzl. I en al mateix hostal hi ha alguna cosa actualitzada però no ha canviat gaire.  

Pel que fa a la meteo vam estar molt de sort, vam tenir molts dies de núvol i podíem escalar amb bastant confort ja que al sol et torraves.  Algunes nits plovia però de dia es quedava la boira i es podia escalar. 

I  ara els sectors:

GREAT ARCH

Hem de matinar per passar abans que el noi del control arribi, a quarts de 8 encara ni hi és. 

L’aprox és de pelicula quin racó! I quin ambient ,coves rius….I evidentment passareles i ponts que arriben a l’ascensor. Tot té un aspecte d’abandó total. Pugem en grups per l’ascneso per si es queda encallat. 

L’arc és espectacular, impressionat i brutal. El lloc fa caure de cul, impressiona moltíssim. 

Hi vam escalar dos dies. Les vies estan bé peró no ens van semblar les millors de la zona. La roca està bruta, humida, es blanquinosa …Però les vies que vam escalar ens van agradar força , vam fer algunes vies esportives curtes  a l’entrada de l’arc  a destacar la Lost In Translation un 7b+ bonic i intens. De via llarga vam fer la  "Dos forasteros en la selva", molt bona amb un pati increible ja que va molt per la dreta de la paret gairebé, a on tomba. Es baixa rapelant i està tota equipada….El primer llarg té unes bones apretades!! Un sectoràs per l’entorn i les vies estan bé , hi ha vies de grau per qui tingui ganes de netejar-les i treballar-les pot estar bé.

        No em digueu que no impressiona (foto del Philip)

     Algunes fotos de l'aproximació:

Molt surrealista tota la construcció de l'interior de les coves

I per fi el Gran Arc!!

Escalfant  motors

1º llarg de la via "Dos forastero en la selva"

Els rapels

        

BANYANG’S  CAVE

Un petit sector a l’altra banda del riu. Molt molt bo. Predominen les “xorreres” i el desplom, que posaran la pila i la nostra pericia encastant genolls i esquena. Molt fanàtic i recomenable. 

Aquí també vam estar de sort de poder anar amb el Max, Toti i el team ja que l’accés és un fangar i molt poc evident.

 Totes les vies que vam fer ens van semblar excel·lents, pila i deplom . Totes valen la pena. Els 7cs són un festival de “tufes” i la Loco De Noodles és un 8a no tan físic però exigent i molt bo. Per escalfar feiem el 6c i el 7a que estan just on va a parar el camí també molt bones.  

Ombra de tarda , el pitjor de tot l’aprox acabes de fang fins les orelles , mola portar pantalons curts o de recanvi.

  

I després d'escalar una estonaeta amb les senyores del poble prenent la fresca i fent-la petar

OLIVIER’S CRAG

Un petit sector arran d’una carretereta , no és gaire impressionant ,però també hi vam escalar força. Vies molt desplomada i grans  forats, passos físics i llargs, una mica sobat. Prescindint de si patinava una mica les línies totes son molt fànatiques . Es un bon recurs per dies de meteo dubtosa no cal camnar pel bosc per accedir-hi. També molt recomanable

A destacar l’atenta mirada dels pagesos que passaven per allí i la gran quantitat de fotos que ens feiem.Tots ens contemplàvem amb curiositat, era ben divertit!!

PUSSA YAN

El Pussa és la primera paret que ens dóna la benvinguda  a la vall. Una elegant i vertical piramide que només de veure-la ja vé de gust enfilar-s´hi. Hi ha algunes vies llargues i vies curtes . Nosaltres vam escalar la via “Le Casse Tete Chinoise”, preciosa , bona roca  totalment equipada i uns llargs preciosos. Per informació detallada en el blog de Vaude on la vaig ressenyar: https://vaudespain.com/2019/01/15/getu-china-por-lali-y-quim/

Aquell dia també vam estar de sort ja que els nuvols ens van fer companyia, sino al sol hauria estat una  agonia.

FISH CRAG

Un elegant mur vertical on hi trobarem una escalada en placa, tècnica, entre regletes i forats petits. També és d’una gran qualitat, roca molt compacta. Altra cop totes les vies ens van semblar molt bones.

WAWAN’S CAVE

Un petit sector on predomina grau mig, entre 6cs i 7b+, també boníssim. Escalada fisica amb bon canto i lleuger desplom. 

Tindrem unes vistes de postal del Pussa. 

I aquests són els sectors on hi vam deixar les forces , tots increibles. N’hi  ha algun més que no vam anar  i potser també estaven bé… 

       En tenim un molt bon record no només per les bones escalades sinó per tota la gent amb qui vam compartir aquests dies. Els catalans (Max, Toti, Pep..) que ens van ensenyar tot "els truquillos" per moure's per allí, al "american team" (Chris , Jane , Heidr, Philip...) per les bones estones que vam passar sopant i als peus de via. I la gent del poble per la seva hospitatlitat  ,senzillesa i amabilitat.

I en la pròxima entrada que vam fer per Getu els dies que no vam escalàvem.