Escalada al Sud d'Itàlia. Costa Amalfitana i els voltants.

     Després d’uns dies pel sud de Roma ens traslladem  més avall  per conèixer el territori i l’escalada de la costa Amalfitana. Un tram de costa escarpada i vertiginosa banyada  pel mar Tirrè. Un indret encantadorament caòtic i preciós.  Vam passar uns dies genials escalant i recorrent aquest trosset de terra tan especial i pintoresc.

 En aquest  post us deixo  on vam escalar i en el proper el que vam visitar ,  no només per Amalfi sinó també per les regions veïnes, Puglia, Basilicata..

Ressenyes:

 La mateixa que vam utilitzar per Sperlonga, per Positano i Palinuro:

        I en aquesta hi ha publicat sector deCalabria , Basilicata , Puglia…Vam anar als que marcava com a millors i la veritat és que deixaven bastant a desitjar, per tant no la va aprofitar gaire. 

      Pel que fa a dates, hi vam anar a mitjan de març. Ens van acompanyar unes baixes temperatures poc normals per època  (fins i tot un vespre es van enfarirnar les paret)s i vam gaudir de condicions perfectes per escalar al solet.

     Per dormir o “apalanque” amb la furgo:

     Doncs no és pas fàcil trobar racons en aquest tram de costa. Tota questa part de la costa fa molta pendent, les carreteres i el pobles són molt estrets . Durant el dia està prohibida la ciruculaci ó d’autocaravanes  (campers com la nostra també) i no hi ha cap racó per instalar-se. 

Hi ha algun càmping però  queda lluny dels sectors. Tot i així, vam estar de sort i en el poble de Positano , a prop de la carretra hi havia un hotel en obres , en el replà de l’entrada vam aparcar la furgo i anàvem a tot arreu amb la moto. El lloc no era el més ídilic però ningú ens va dir res.  Total, que per anar amb furgo o autocaravana la costa Amalfitana no és un destí còmode. Si es vol anar a escalar uns dies la millor opció penso que seria agafar un vol a Nàpols, llogar un cotxe i allotjar-se a Positano.

      On vam escalar:

     De fet començo per un zona  que vam anar i no hi vam escalar.  Marxant de Sperlonga, vam desvisar-nos una mica per parar a Frosolone  província de Isera  (ressenyes a la guia “A sud...). La veriat és que ens ho podíem haver estalviat, està ben bé al cul de mon. El lloc és preciós, entre valls i roques  però quin fart  de curves i carreteres dolentes!  A més a més no vam escalar perquè va fer mal temps.  Es tracta d’un sector antic, un laberint de agulles on  predominen les plaques de calcari gris, molt tècnic . Algunes línies es veien maques, però res impressionant., És molt bonic i curiós però no crec que sigui un lloc de parada obligada per escalar-hi.

Boira i fred..I a darrera les parets

Passejant pel sectors perquè escalar res de res

     De Frosolone anem capa Positano, poble on comença la costa Amalfitana.  No passem per autopista i la veritat és que les carreteres per aquesta regió estan bastant malament, estretes amb forats…

     Arribem a Positano a mitja tarda. som diumenge i és una bogeria de cotxes i gent … Una mica agbiant.  Ràpidament ens adonem que no serà fácil trobar un bon lloc tot fa molta molta pendent i els cotxes estan aparcats als laterals de la carretera. Al final trobem l’esplanada de l ‘hotel i allà  ens quedem cansats de donar voltes.  

      La banda de la costa Amalfitana  ens ofereix un bona col·leció de coves i muralles desplomades on hi predomina l’escalada entre xorreres de totes les mides. Vam trobar sectos ben bons i vies de gran qualitat però vam comprovar que no és un destí gaire popular i  hi ha poc tràfic  (o gens) en els sectors. Si estiguessin aquí (Catalunya) estarien ben concorreguts. Però allí han quedat una mica abandonats. 

Vistes de la costa al arribar a Positano , malgrat ser caòtic i atapeït té un encant molt especial

Positano i les parets:

Els sectors on vam anar:

 O’picione, petit i curiós amb xorreres de tota mena , les vies són molt bones, però al ser poc fetes la roca punxa.  Vem fer entres 6b i 7c i totes ens van agradar.  Ens va semblar que val la pena per un dia. 

Tufa, tufa, tufa, tufa...

Sector Paretone: Semblant l’anterior, increible festivals de “tufes” també un bon muret  per un dia entre xorreres. Vam estar al sol però no vam passar calor.

Molt bones vistes des del sector

Continuem navegant entre regalims gegants

Sectro Grotta  dei Guffi:  no és cap gran cosa però vam estar-hi  una tarda ben entretinguts amb unes vies de la banda dreta entre 7as i 7bs que eren curtes, intenses i ben bones.

Sector Monte Gambera:

De lluny, és el més estètic i llamatiu  ja que és un arc  a on s’hi escalara banda i banda. Si, és molt espectacular però les vies no ens van agradar gens. A més a més al peu de via hi ha una bna pila de deixalles i ferralla que entristeix bastant el paisatge. No és un sector que ens sembli  gaire recomanable . Potser per pujar veure l’arc i para de comptar.

L'escalada no valia res però les vistes si

La foto xula..però la via no tant

Rapel i foto

Sector Cannabis A nosaltres ens va semblar  el millor, per anar-hi un parell de dies. Hi ha unes línies molt estètiques, impresionants i bones. Molt recomanables.

I per variar més "xorreres"

       I aquests són els sectors d'escalada esportiva   dels voltants d’Amalfi. Ens va agradar? SI. El paisatge és peculiar , la gent molt amable  i l ‘escalada és bastant bona. Predomina el setè grau, vies més aviat de pila i resistència.  A vegades la roca està bruta o és trencadissa perquè no estan gaire repetides. No és convertirà  en una destinació   mundialment popular d’escalada esportiva però a nosaltres sempre ens motiva conèixer nous indres i parets. I aquí  vam escalar molt. 

     Continuem avall, següent parada a Palinuro a uns 200 quilòmetres al sud de Positano.

     Allà escalarem a Spiaggia della Molpa. La veritat que hi vam anar sense esperar gran cosa, ens  imaginàvem vies patinoses, calor…Però ens n’havíen parlat bé i vam decidir donar una oportunitat aquest sector arran de mar. 

     I el sector va superar moltíssimm les nostres expectatives, tant que ens hi vam quedar dos dies. Feia sol, però l’aire era molt fresc i vam escalar amb sense rostir-nos  (inclús el Quim que sempre s’amaga del sol). La  roca és molt bona i adherent.  El tacte era excelent! Totes les vies que vam fer o provar entre 6b i 8a eran de gran qualitat. Placa semidesplomada, regleta i forat . Les vies ens van semblar molt molt bones!!  Per nosaltres és un racó molt recomanable,  evidentment si fa calor  i no hi ha aire serà un forn.

     Vam fer nit a Palinuro mateix al costat del parc infantil del poble hi ha una esplanda amb arbres i ombra. Molt tranquil, (coordenades 40.038547, 15.291482)

Bucòlica aproximació cap a Molpa entre oliveres i bens

Una bona muralla que ens va regalar vies ben fanàtiques

Final del dia

      Des d’allà mateix vam anar a veure el sector Centolo que està a pocs quilòmtres i no val la pena!  Cara nord forrada amb molsa, líquen, vegetació variada i sense cap línia que es vegi atractiva. Obviament no hi vam tornar. 

    Ja allunyant-nos més  anem a Camerota un poblet pintoresc  cap a l’interior.  A la part baixa del poble hi ha una petita muralla de calcari taronja amb vies entre 10- 20 m. que van per forats , regletes i xorreres. Podríem dir que és un sector petit però eixerit. Ens va agradar val la pena per un dia o dos. Aquí ja vam esquivar el sol, les tempretuares ja  eren primaverals i vam escalar tot el matí a l’ombra.  Camerota, un racó a hi vam estar bé, pel poble, el sector, i el paisatge.

Aquí vam fer  nit a l’ermita de Sant Antonio, un punt alt als afores amb unes viste de pel·lícula. Coordenades 40.021255, 15.350931

                                         Camerota coronant el sector

 Ja es veu , les vies eren ben curtes, però bones!!!

I aquí vam fer nit

Amb aquestes viste

I aquesta posta de sol

I acabo amb un sector ja lluny de la costa però hi va parar de camí  cap a Bari on agafaríem el ferri per anar a Albania,  Aquesta zona  és  Statte, (a la regió de Puglia) no ens va semblar gaire interessant,  té moltes vies  i sectors però no valen la pena .  Només ens van agradar el sector Solarium i  el Master of Rocks, als altres no cal ni acostar-s’hi. Per tant no és una zona que recomanem  passar-hi.

Curiosa aproximació per una antiga cantera

     L'únic tros de roca que valia la pena, el Master of rocks, però no per tirar cohets.

   I fins aquí la nostra ruta d’escalada per costa d’Amalfi , Calabria, Campania i  Puglia, o sigui la punta de la bota d’Itàlia.

    En el proper no parlaré de roques sinó de llocs que vam visitar , per cert molt especials!!

Que vam visitar al sud d' Itàlia: https://laliquim.blogspot.com/2019/07/visitant-el-sud-ditalia-campania.html