Aquest és el tercer post sobre escalada a Grècia. Aquí deixo una mica d’informació sobre diversos sectors al sud del Peloponès, un territori terriblement autèntic , natural i molt tranquil.
Començo amb Kyparisi:
Kiparisi és un poblet de pescadors que sembla aturat en el temps, tan aturat que no va ser fins els anys 70 que hi van fer arribar una carretera , fins llavors l’únic accés era via marítima. Actualment hi ha una carretera per la costa que l’uneix amb Leonidio i podem evitar la carretera interior que és bastant més lenta.
A banda de ser un lloc molt especial poc refinat pel turisme i molt màgic té una algunes de les millors muralles d’escalada esportiva de Grècia. Però abans d’entrar en tema rocós us deixo quatre apunts pràctics.
Platja amb Kiparisi el fons, més tranquil impossible
Remullada relaxant després d'escalar
Pel que fa a l’allotjament, amb furgoneta o autocaravana fàcilment trobarem raconets soltaris, tranquils i amb un paisatge de mar preciós on podrem fer nit .
Per altra banda, si s’hi arriba des d’Atenes en cotxe de lloguer hi ha una bona oferta hotelera, però jo recomano Kyfanta. Aquests apartaments-estudis són de l’Esther una noia catalana que ja fa molts anys es va quedar a Kiparisi. Es un lloc molt especial, ellà és molt amable i hi posa molt d’amor en el tracte amb la gent i les instal·lacions. I allà era on ens trobàvem tots . Aquí teniu l’enllaç del programa “Afers exteriors” on li dediquen uns minuts.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/afers-exteriors/grecia/video/1549209/
Remullada relaxant després d'escalar
Passejadeta pel poble
Pel que fa a l’allotjament, amb furgoneta o autocaravana fàcilment trobarem raconets soltaris, tranquils i amb un paisatge de mar preciós on podrem fer nit .
Per altra banda, si s’hi arriba des d’Atenes en cotxe de lloguer hi ha una bona oferta hotelera, però jo recomano Kyfanta. Aquests apartaments-estudis són de l’Esther una noia catalana que ja fa molts anys es va quedar a Kiparisi. Es un lloc molt especial, ellà és molt amable i hi posa molt d’amor en el tracte amb la gent i les instal·lacions. I allà era on ens trobàvem tots . Aquí teniu l’enllaç del programa “Afers exteriors” on li dediquen uns minuts.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/afers-exteriors/grecia/video/1549209/
El pati de Kyfanta
Pel que fa a gastronomia, solíem anar al “Trocadero” un senzill restaurant arran de mar , a menjar peixet bo i barat. Un altre bar que en el poble es coneix com “El Souvlaki” allí hi anàvem a menjar souvlaki i carn. I el que més ens va agradar va ser aquest :
Deixo la foto de la façana perquè no sé el nom però era molt molt autèntic, el menjar era pollastre, amanida kaltsunya… el que tinguessin aquell dia,abundat i deliciós. I era on hi havia els avis del poble. Molt, molt recomanbles tots, i sempre la gent ens tractava super bé.
Aquesta és l'entrada del bar del poble
Cel·lebrant l'aniversari de la Núria en el bar més "local"
Sopant a Trocadero
Per altra banda el tema de comprar menjar no és fàcil, hi ha un petit supermercat i de tant en tant passa el camí de la verdura. Per això és millor aprovisionar-se abans d’arribar , nosaltres vam fer una comprar gran a Leonidio.
Per altra banda el tema de comprar menjar no és fàcil, hi ha un petit supermercat i de tant en tant passa el camí de la verdura. Per això és millor aprovisionar-se abans d’arribar , nosaltres vam fer una comprar gran a Leonidio.
I una altra cosa important a tenir en compte, és que no hi ha benzineres la més propera potser és Leonidio o Sparta.
Com ja he dit és un lloc màgic i preciòs però està al cul del món.
Passem a l’escalada :
Babála és el sector estrella i és espectacular. . De fet Babála és el nom del poble abandonat que es troba en les muntanya que envolten la paret. Un altre racó que val la pena anar-hi
L’accés al sector són uns 45’ per un agradable camí (el que va al poble) i l’orientació és Nord-Est hi arriba l’ombra a mig matí És el que en diriem “un sectoràs”, estètic, roca bona i paisatge alucinant, però la via més fàcil és un 7c+ , hi ha algun 6c o 7b però crec que no valen gaire la pena. És un temple del vuité grau i roca molt molt bona. Predomina la xorrera i el desplom que també exigeix un bona tècnica de peus ja que les xorreres són petites i els peus dolents, t’hi has d’aplicar i molt. Però és un meravella.
La "Gran Muralla"
El poble abandonat de Babala
Water Mill és una bauma taronjosa a pocs minuts de la carretera on hi arriba l’ombra a la tarda i també és un bona opció en cas de meteo incerta ja que si plou s’hi pot escalar. Hi vam anar un parell de dies el primer ens va agradar, vies de continuitat, desplom i agradables, pèro el segon vam fer vies més sobades, rares i no ens va semblar “tan guai” com ens havia semblat el primer dia, tot i així ens sembla que val pena anar-hi.
La banda dreta del sector amb vies més verticals
La banda dreta del sector amb vies més verticals
El Nil encadenant el seu primer 8a, a útlima hora i després de passar-se el dia pescant
Es un sector simpàtic al costat de la platja amb vies de grau mig baix, el lloc és molt idílic, i peculiar, les vies són maques i val la pena fer l’excursió per conèixer i escalar en aquest racó.
La platja de Vlychada
La Cris a la "Tufa Tango" un dels 7as més fotografiats del sector
Baixant de Leonidio cap a Kiparisi, trobem Fokiano una platja amb un port idíl·lic i solitari. Doncs aquí hi ha Kapsala, un sectoret interessant. Nosaltres no vam escalar en el sector d’esportiva ja que vam anar fer una via llarga, però vam passar per sota les vies i es veien bones.Vies de setè xorreres i desplom (per variar). No hi vam escalar per que ens venia desgust fer una via llarga la “King Albert I” entrant per la “Kapsalismenos” que no ens va agradar gaire. De fet el lloc és molt peculiar amb el mar, la roca però a la via no li vam trobar cap encant. Una línia discreta, no ens va semblar res de l’altre món. No crec que sigui visita obligada.
Port de Kofiano, de postal...
Als nostres peus hi queda la paret de Kapsala, com sempre paisatge al·lucinant
Com que sempre ens agrada veure paisatges nous vam deicier arribar-nos a “Cap Malea” el segon punt més al sud de Grècia. En la guia d’escalada a Grècia per allà hi ressenya un sector “Zobolo” és petit i purament anècdotic , però ja que estàvem allí vam fer unes quantes vies que estaven prou bé. Està encarat al sol i hi vam anar ben d’hora el matí per aprofitar unes poques hores d’ombra. Recomanable, no cal anar-hi expresament però si decidiu baixar cap avall per veure món no està de més fer algunes vies. Línies de canto generós, xorrera i forat en un raconet molt tranquil i bucòlic.
El pàrquing amb el sector darrere
Al final vam fer unes quantes vies ben bones!
En un entorn molt pintoresc
I fins aquí les nostres escalades pel sud del Peloponès un indret molt especial, que ens va semblar molt autèntic, tranquil, casi màgic i molt fanàtic!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada