16/8/19

ESCALADA A GRÈCIA 2. LEONIDIO


En aquesta entrada compartiré la  nostra visita   per  les zones de Leonidio una  població costera del Peloponès, molt atractiva i pintoresca quan a escalada i entorn. 
Un poblet porturari envoltat de muntanyes i roques  que l’han convertit en un agradable destí pels aficionats a l’escalada esportiva. És un racó molt entranyable i autèntic però s’està massificant una mica degut a l’àmplia, agradable i còmoda  oferta de sectors i vies. 
Pel que fa a l’escalada, ens va agradar molt. Predomina la "xorrera" i la continuitat tot  i que també hi ha sectors amb plaques .Ja hi havíem estat fa uns anys quan tot començava, i entre que ens va polure molt i no hi havia tantes vies equipades no ens va semblar gaire bo. Aquesta vegada hem marxat amb més bon gust de boca,vam escalar molt hi ens hi vam trobar molt bé. Però te els seus  “peròs”. Si plou pot ser un drama perquè tot regalima i triga en eixugar-se. I un altre “però” és, que  pel nostre parer estan equipant  en serie i amb pocs miraments, hi ha sectors  on les vies estan a tocar i les xapes  també. Evidentment això és un bon reclam per un gran públic però  a nosaltres  aquest estil no és el que ens motiva més.  Tot i això hi ha  vies molt bones i sectors ben equipats sense les xapes a tocar. Ja sé, hi ha d’haver de tot però crec que tot té un limit i a Leonidio hi estan arribant.  Però bé …És una reflexió , ells equipen  ells decideixen… I estan fent molta feina.
 
Quant a info pràctica:
       
Hi vam estar el mes d’abril i  vam tenir tota mena de meteo, sobretot calor i pluja. Potser és millor anar-hi a la tardor, ja que  durant l’estiu s’han pogut eixugar totes les parets
Allotjament: hi ha una àmplia oferta de cases i apartaments, i és fàcil reservar. A diferència dels restaurants els preus per dormir no són pas baratos.   Nosaltres, amb la furgo baixàvem  a la platja de Plaka  o ens instal·làvem  en el descampat a darrera del mercat. Sempre vam estar molt tranquils i no vam deixar rastre .
       Per arribar-hi sense furgo, és poc complicat, la majoria de gent agafa un vol fins Atenes allà es lloga un cotxe i en unes 4 hores et plantes a Leonidio.

Vista matinal de la platja de Plaka

Tema gastronòmic, el restaurant més popular potser és  “Taberna Metròpolis” molt autèntic amb una agradable barreja de  locals i “guiris” com nosaltres, allà t’atipaves de peix, pop, verdures, carn per preus molt mòdics.
Un altre local  és “Restaurante Pizzeria In Leonidio” per menjar pizza (evidentemt de grec poc) però es una raconada molt xula, de fusta i pedra i les pizzes bones i barates.
Per fer un souvlaki  crec que es deia “toh steki” un xiringito senzill en plan “fast food” greec.
I el nostre lloc predilecte per fer birreta i souvlaki després d’escalar era Ψητοπωλείο "Το Στέκι” tan autèntic que el nom em surt en grec. El noi que ens atenia era molt simpàtic  i de la broma. Era el típic bar pels avis del poble, el més barat i autèntic. 
I també de l’estil , el bar de la plaça que no recordo el nom al costat del Kiosk amb cadires de colors a la terrasa era un bar  també molt local.
I després hi ha el Banjika el bar de la coperativa d’escaladors,  , allà  hi trobarem la ressenya. No va ser un local que freqüentessim gaire,” és com una bomoblla d’ambient escalador, molt cool i és caríssim.
     Per comprar provisions hi ha dos supermercats amb preus similars i els dilluns mercat amb productes locals bons i barats. Val la pena





aΨητοπωλείο "Το Στέκι” , bareto on solíem anar després d'escalar, molt molt autèntic , sobretot el gos de la teulada



Souvlaki i birra post escalada



El bar del poble on es reunien tot els avis ...

Pizza i bona companyia amb l'Aram i la Ianna

 

I quant a les roques de Leonidio:

Elona: Un dels sectors estelars a partir de 7a, però si plou regalima molts dies , a la part dreta han obert vies de 6è grau  però no sòn gire bones. Totes les que vam fer o provar ens van semblar èpiques ,quines línies de “xorreres” ! Vies com: Kneebaropoulus, Elisvoleas, La Venganza del Silencio, Goliath, Bird.. Molt recomanable, ombra matí. 


Última hora de la tarda i el David buidant el últims "cartutxos"


El Pol en un repòs de genoll, el David contemplant la jugada

Tufes tufes i tufes


Bona companyia a peu de via

Mars un dels més popular i concorregut ja que ofereix una escalada molt atgradable. Xorrera bona i tridimensional, graduació suau i bones línies. Hi vam anar un dia i ens va agradar , normalment està a petar.  Les vies comencen a estar “sobadetes” però bal la pena al menys un dia. Ombra tarda. Pel que fa a l’aparcament  penso que si es pot evitar aparcar en els camps d’oliveres millor.

    Skiadianikio un sector de vies fàcils, placa ageguda  i sempre hi ha molta gent. Ens quedem a la part dreta on fem unes vies entre 6b i 7a ben bones . Pugem a la cova de sobre, de lluny es veu interessant però no val la pena vam fer un 7b i un 6c de roca bastant “cutre”
Theos , un sector també molt visitat.  Li toca bastant el sol i vam anar un dia de núvol (acabat amb pluja). Comencem escalant  a Theos Pilar uns 6cs i 7as de placa semidespolomada (i moltes xapes) molt bones. I acabem a Theos Cave, un bon desplom, la “Zeus” 7a r1 i 7b+ fins dalt és la línia clàssica , En general tots els 7as son xulos , el Quim va fer la Turtle també bona, i ens vam posar en uns 7c de l’esquerra que no ens van molar gens, roca farinosa i poc agradable.


Mal temps vist des de Theos Cave, i continuàvem escalant

Jupiter , aquest és un dels més nous. És un bon mur de vies llargues on predomina el forat i placa desplomadeta. Vies entre 6c i 7b llargues i molt piloses, i hi ha un desplom taronja amb un 7b+ i un 7c+ molt molt físics. Sector ben bo. Ombra casi tot el dia. 

Olympus No és un gran sector però hi ha vies molt bones, Hi accedim per dalt de tot , tot i que per baix també s’hi arriba . Vam escalar a la repisa on ens vam inflar a fer 7as i  7bs molt i molt bons.  No hi vam anar però la Rembrandt és un 7c+ molt recomanable.


Els Pol i la Núria passejant-se per les xorreres de la zona



La part de superior de Jupiter

Limeri un sector petit, arran de carretera, ben bo i una bona opció per dies de meteo incerta.  Fem el 7a+ la Piliers de Bar bona, i guai per treure  bones fotos amb el monestir  d’Elona a darrere.  Hi ha un parell de 7cs en la repisa també molt bons i la clàssica la Oaka intensa i fanàtica.
El Quim a la Piliers de Bar i Elona al fons

Limeri , sector petit però que ens va fer apretar de valent

La Maison de les Chevres  també ben fanàtic, Xmas és un 7a+ brutal, The Kid un 7c bastant recargolat però xulo i Mr Nice un dels millors 7c+ que vam escalar. Hi ha un 7b que no recordo el nom sobat que tothom provava no ens va agradar. Peró ull! Hi vam anar un dia que es va posar a ploure i al tornar , que cal creuar el riu, el nivell de l’aigua havia pujat i vam donar uns quants tombs per trobar un punt on poder passar

Sabaton el sector de vies fàcils, fàcils,  però amb alguns de 6cs i 7as interessants. Molta gent. Està bé per un dia de temps dolent, aprox  0’. Està bé però no excepcional.


Les plaques de Sabaton

La part amb mes desplom del sector

I fins aquí les nostres vivències amb la roca de Leonidio. Un destí simpàtic, còmode, agradable i fanàtic (si no plou!)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada