Vam arribar a Rumania sense tenir molt clar que ens trobaríem, ens imaginàvem un país gris, destartalat, deixat de la mà de Déu i no! Ens vam enamorar d’aquesta terra, diversa, variada i espectacular. Que poseeix una preciosa natura , arquitectura increible , molta història i a la vegada pateix de molts tòpics injustificats. Té unes ciutats precioses, castells , pobles mediavals… Tot molt ben conservat sense arribar a ser artificial . És a dir que no ens ho esperàvem i vam flipar amb una Rumania tranquila, acollidora i amable.
Pel que fa a l’escalada ens va passar tot el contrari, ens pensàvem trobar sectors interessants però és un territori que té poca oferta de roca i a més a més de poca qualitat. Per tant vam invertir més dies en conèixer aquest país que enfilant-nos per les seves parets.
El que sí ens va semblar interessant van ser les muntanyes de la zona dels Càrpats, però el nostre pas per allí va ser ràpid ja que la meteo aquells dies no ens va tractar gaire bé. Tot i no haver-ne pogut fer gaire, creiem que per Rumania hi ha d’haver rutes de senderisme realment boniques.
El que sí ens va semblar interessant van ser les muntanyes de la zona dels Càrpats, però el nostre pas per allí va ser ràpid ja que la meteo aquells dies no ens va tractar gaire bé. Tot i no haver-ne pogut fer gaire, creiem que per Rumania hi ha d’haver rutes de senderisme realment boniques.
Així doncs en aquest post deixo una curta crònica de la poca escalada que vam trobar.
Abans una mica d’informació pràctica
Hi vam estar uns 10 dies, a principis de juny. les temperatures més aviat caluroses menys els dies que vam estar per la zona dels Càrpats.
Vam entrar venint de la frontera amb Bulgària, l’entrada va ser molt àgil. Cap entrebanc a la frontera.
Per circular per les carretres rumanes cal adquirir una “vinyeta” i la vam comprar en una de les tantes “casetes “ , on també canviarem euros a Lei.
El tema pernoctar amb la furgo-camper, també és un país agradable de visitar i no vam tenir cap problema, anàvem amb l’aplicació Park4night o si trobàvem algun lloc que ens semblava adequat allà feiem nit.
Vam utilitzar de mapes el maps.me i el google maps (tot prèviament descarregat) i aquest mapa:
Ens va semblar un un país molt econòmic, sobretot en el referent a l'alimentació i el menjar molt bo. Solíem comprar verdures, fruites del temps,formatges…Productes locals amb molt sabor i molt bon preu.
Escalada a Rumania:
La zona d'escalada estel·lar (i la única que val la pena) la trobem a Herculane, una ciutat amb un dels balnearis més grans de Rumania i un dels destins turístics més populars de la provínica, La veritat és que comparat amb tot el que vam veure per Rumania, Balei Herculane va ser el més tronat. Hotels amb un aspecte d’abandonats i deixat. Hi havia una zona d’aigues termals al riu, gratuites i estava bastant brut. El poble era un carrer de botigues de souvenirs i bars amb la música a tot drap. Tot plegat bastat “cutre” i deixat, però autèntic
El lloc és molt peculiar ja que hi ha nuclis de població gitana que s’han construit una mena de palaus molt estranys. Arquitectura recargolada, atapeïda, amb una barreja d’estils amb un gust molt extranys i ostentós. Tot il·legal, sense permisos ni però són mansions ben grans. Vam fer un volt per algun carrer i és un espectacle molt surrealista.
Imatge del carrer principal d Herculane
Les basses termals gratuïtes on ens hi fèiem una remullada després d'escalar
"fast food" a la rumanesa..No recordo el nom
Pel que fa al dormir, la furgo la vam instalar en un descampat al costat d’una de les fonts més concorregudes del poble i certament l’aigua que en rajava era ben bona. Un bon lloc on hi vam passar uns dies ben tranquils
Pel que fa a les pedres:
La info d’ Herculane la vam trobar en un pdf que ens van enviar uns amics i que està en aquesta web : http://onemove.ro/wp-content/uploads/2016/12/TOPO_05_2018.pdf O per Internet tot i queno hi ha gran cosa online com ara aquí: http://herculaneclimbing.ro
Hi ha força sectors però us asseguro que només un val la pena, “La cascada” els altres són un rostoll i ho dic per que vam estar un dia sencer voltant per la zona intentant trobar algun que ens agradés i no vam escalar.
Dia de tour pels sectors d'Herculane buscant algun lloc per enfilar-nos...Però res de res
En canvi a la Cascada hi vam anar 3 dies, no ens va semblar brutal però sí que és un sector curiós, té vies bones i al estar als afores del poble, el paisatge és ben maco.I ja que estàvem allí doncs hi vam escalar tot el que vam poder.
En canvi a la Cascada hi vam anar 3 dies, no ens va semblar brutal però sí que és un sector curiós, té vies bones i al estar als afores del poble, el paisatge és ben maco.I ja que estàvem allí doncs hi vam escalar tot el que vam poder.
Aparcament per anar a la Cascada
Les parets de la Cascada , al sol fins al migdia
Ja hem arribat
I si que hi ha bones vies!!
Per nosaltres Herculane no és un destí obligat, si vé de passada (voltant en furgo) es pot fer una paradeta però no és per fer un viatge unica i exclusivament allí.
Intent al Moldoveanu:
Aquest cim amb 2544m és el més alt del país , remenant per internet vam veure que es feia caminant i es veia interessant.
Nosaltres vam anar fins al poble de Victoria per pujar per la banda del Turnui i el refugi de Podragu.
Vam agafar trastos per fer una nit, (sacs, fogonet…) no va ser possible esbrinar si els refus estaven oberts o guardats …Cap mena d’informació aixi que ho vam tirar tot amunt.
Per accedir al camí que porta al refugi de Turnuri cal fer una pista de 4 kms que té una cadena. Vam deixar la furgo a la cadena i el 4 kms el vam fer en moto.
En arribar al camí avancem per un terreny molt màgic dret i boscós però comença a ploure, el riu va a tope i els pontss estan en un estat molt deplorable. Paraigües fora i anem fent.
Arribem al refugi de Turnui encara plovent i estem xops, el guarda un home amable però bastant feréstec ens diu que hi ha molta neu i no es pot pujar al cim. Bé, decidim tirar amunt ni que sigui per arribar on teníem previst fer nit al Refug de Podragu. Hem de prendre una variant del camí ja que si que té neu. El guarda veient que anàvem amunt ens vam recomanar anar la banda esquerra de la vall que és el camí d’hivern i no queda colgat quan neva.
A última hora de la tarda vam arribar a Pordragu el paisatge era preciós i la caminata molt agradable. FInalment va aparèixer el sol i ens va regalar unes llums i unes imatges precioses. El refugi estava tancat i només hi ha via una cabana de xapa freda i poc acollidora , perì allí vam fer nit.
De la verdor dels boscos al paistge de llacs i roques
A dalt a la dreta hi ha el refugi
Ja arribem , no sembla que hi hagi tanta neu..
Refugi de Podragu
Sopant a la cabana. Quin fred hi feia!!!
L’endemà hi havia una boira que no ens deixava veure gran cosa, però de neu ben poca . Així que vam sortir amunt, total era caminar si el temps canvia ja baixarem… I va canviar! En arribar al coll i començar la cresta vent, boira i pluja van aparèixer i vam haver de baixar.
Caminar per no poder veure el paisatge i amb un vent molt empipador no ens va venir de gust
continuar.
Llàstima perquè a la zona dels Càrpats no hi havíem estat mai,i ens va semblar un territori interessant i ens feia gràcia trepitjr el cim més alt de Rumania.
I fins aquí la crònica de muntanyesi escalada per Rumania, de fet poca cosa però deixant la banda l’escalada la visita a aquest país ens va deixar molt impressionats (positivament).
En el següent post que vam veure i vistar a Rumania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada