ISTANBUL

Anem a voltar una mica per Turquia.

Deixem tots els trastos a “Climbers Garden”, volem tornar perquè saltarem a Grècia per la costa i tornar a Antalya ens queda a prop.

Si ara muntés aquest viatge ho organitzaria tot d’una altra manera, si es vol visitar Istanbul i Capadòcia és millor volar de BCN a Istanbul fer el turista i baixar en bus a Antalya, i d’ Antalya tornar a BCN o bé fer una paradeta a Kalymnos (Grècia), Nosaltres varem BCN- Antalya i per anar i tornar d’ Istanbul ens haurem de menjar una bona quantitat de km i hores de bus que s’haurien pogut evitar. Ara si només es vol escalar prenen l’avió fins Antalya és el més còmode i ràpid.

Antalya està a uns 420 kms d Istanbul hem comprat un vol intern i en una hora ens plantem en aquesta impressionant ciutat.

El nostres plans són: Istanbul (que hi hem arribat en avió ) passar-hi un parell de dies, despres agafarem un bus nocturn i viatjarem de nit, a Capadoccia també passar-hi un parell de dies i amb un altra bus nocturn tornarem a Antalya.

Hem passat un parell de dies a Istanbul i ens ha sorprès molt agradablement, ens han quedat coses per veure i no descartem alguna altra visita en un futur.

Des de l’aeroport ,entre tren i tramvia arribem a Sultanhamed, el centre de la ciutat, allà anem a parar a un hoste “Big Apple” cèntric al mig del “meollo”, ens surt 15 € per persona en dormitori amb esmorzar inclòs (breakfast in the terrace és el reclam de tot els “hostels” de la zona) El lloc potser no és del més barat però ens ha agradat .

Comença la ruta turística:

a veure... per on comecem..

Varem passar un matí pel Bazar de les Espècies i el Gran Bazar, una bogeria de paradetes, joies, roba, souvenirs, imitacions, regateig...too much...

Pel carrers que envolten el gran bazar està ple de botigues pels locals,(a on van a comprar la gent d’Istanbul) el carrer de la roba, el carrer de les sabates, el carrer de la bijuteria, un espectacle genial i un batibull de gent carregats amb bosses repletes de roba i tota mena de trastos.

el basar Egipci tot molt ben posadet

l'interior del Gran Bazar un bullit de gent paradetes i ofertes varies

els carrers dels afores del Basar, abarrotats de gent i botigues

menjar per tot arreu i de tota mena, musclos i kebab

dolços turcs massa massa dolços pero bons!

empalagòs però energètic, "pistatxo", sucre, coco...

Al Quim li va impressionar molt l'esglèsia de Santa Sofia una impressionant construcció que barreja un aire rústic i majestuós a la vegada, mi la Mezquita Azul em va semblar un lloc molt especial, les formes, els tons, tot li dóna un aire molt suau i delicat malgrat ser un edifici immens.

comencem el matí fent cua per entrar a Aghia Sophia...al mennys no és la c58....

ha valgut la pena esperar

l'església de Aghia Sophia

A mi la Mezquita Azul em va semblar un lloc molt especial, les formes, els tons, tot li dóna un aire molt suau i delicat malgrat ser un edifici immens.

la mezquita azul

l'entrada de la mesquita per rentar-se les mans o els peus?

la sala d'oracions a on nomé tenen accés els homes, per les dones hi ha una petita sala a part

aquesta imatge fa com...por...no la dona sinó el "vestit"

la mesquita de nit

Però a part de la M. Azul, a Istanbul n’hi moltes de mesquites, és surrealista quan a l’hora de la pregària es barregen les veus que reciten les oracions, cada un provinent d’una mesquita diferent.

Creuant el pont varem arribar a la Torre Galata, , un espectacle preciós, hi pugem al capvespre i podem veure com cau la llum del dia i poc a poc es va il·luminant la ciutat als nostres peus.

creuant el pont i la torre al fons

canvi de llums a Istanbul

torre de Galata, 68m

Un altre lloc que val la pena el Palau Topkaki, el Palau dels Sultans, grans jardins,mosaics, grans edificis i moltes joies exposades tot amb un gran contingut històric i com no abarrotat de turistes.

Part del mosaic que recobreix una de les habitacions

Un dels llocs que més ens va impressionar va ser la cisterna, una construcció que conduia a l'aigua per sota la ciutat.

una il.luminació molt ben trobada permet veure el reflex a l'aigua

l'estatua de la Medusa una del revés i una de costat

Per menjar, al centre està inundat de petits bars que fan kebab, en plan fast food turc, i bastant econòmic.

És fàcil moure’s per la ciutat amb tramvia s’arriba a qualsevol lloc.

llista de preus, bon profit!

Com ja he dit , Istambul ens va agradar i si es viatja a Turquia recomano una parada, ni que sigui un parell de dies...té quelcom especial...s’ha de veure.

Visita a Olympos

Vam llogar un cotxe per un parell de dies, en el mateix càmping el pots aconseguir, no sé, no és un empresa, com una mena “xanxullo” amb el taxista d’Antalya que porta cotxes i els lloga, el preu 25€ per dia si fas més de tres dies surt per 20€.

Anem cap a Olympos, un lloc amb reclam turístic per la seva platja, runes de la ciutat d'Olympoa i les “quimeras” uns focs que es creen de forma natural, per uns forats de la terra emergeix un gas que en contacte amb l’aire fa flama. A més a més també hi ha algun sector per escalar.

Desprès d’una hora de cotxe (més o menys) arribem a Olympos, sincerament, ens va decebre, les runes de l’antiga Olympos (potser per desconeixement nostre) no ens van semblar gaire espectaculars ni ben cuidades , la platja, una com tantes i ,suposo que degut a que és temporada baixa, tot està mig tancat, molt deixat i brut i li dóna un aire poc agradable a la zona.

Passarem la nit a Kadir’s tree House, un càmping molt peculiar que s’ha fet famós per les seves cases de fusta i algunes construïdes als arbres Realment és original però està bastant brut i mal cuidat . És econòmic, dormir amb sopar i esmorzar inclòs ens surt per uns 7€ per persona. Fins ara encara no havíem trobat res tan econòmic.

El càmping, molt i molt rústic:

Matí de platja i a mitja tarda anem a veure la paret, Cennet, de lluny el mur es veu espectacular però no ens ha fet el pes plaques humides i poc motivant. També fem un cop d’ull a unes coves que segons la ressenya tenen bona pinta, i uf!! Quin fiasco!! Total que per escalar Olympos no ens tira gens.

la platja

les ruines

un dels poc llocs oberts per pendre alguna cosa...molt chillout el tema...

Ben sopat anem a veure les Quimeres, cal anar cap al poble de Cirali i aparcar en un pàrking (pagar la corresponent entrada 3 ,lires jordanes) i fer uns 20’ de caminadeta només per això ha valgut la pena venir fins aquí, hi anem de nit i és un espectacle de petits focs que surten de l’interior de la terra.,produïts per uns gasos que al entrar en contacte amb l’aire fan flama. Potser hauria estat millor anar una mica abans que es pongués el sol i poder veure el paisatge.

Bé, la visita a Olympos no ens ha entusiasmat, potser està bé baixar per un dia de descans però res més, i, sobretot no perdre’s les Quimeres.

Només per veure això va valer la pena baixar a Olimpos:

Més sectors

Un altre sector que trobem interessant és el ALABALIC, alberga vies de tots els graus i de gran qualitat. Segons el Tobias (el propietari del càmping Jo.si.tos) hi ha el 8a+ més bó de la zona...no sé no el varem provar la calor va limitar molt la nostra escalada en el sector. Hi toca el sol tot el dia, a la tarda la roca està molt calenta i pel matí a les 11 ja hi toca el sol.

Tot i així varem escalar algunes vies. Val molt la pena “Kelebegin Ruyasi”” un 6c de flanqueig espectacular.

I en el Balcon varem escalar la “.River dance”. 7b+ i la “Paralel Universe “ 7c+ totes dues molt ,molt bones. Cal dir que la nit abans vam estar amb el Martin un noi alemany mirant a per Internet de la “Paralel Universe” que te dos reposos amb “trukill”...

Un sector excelent però massa caluròs per l’epoca.

Per acabar fem una visita a Canyon un petit canyó que sempre esta a l’ombra, no crec que sigui de visita obligada però vam fer vies prou bones, “Fat Burner”6c, “Nothingam” 7a i “Arsenic”7c varem escalfar en un 6a+ “horrendo” i mal equipat.

Algunes fotos del sector Alabalic:

Dia de descans

Els donem un respir al nostres dies i aprofitem el nostre dia de descans per fer una caminadeta fins a les runes de Trebena, estan just a sobre del sector. No són res espectacular però el que si molen són les vistes que tenim de les parets i els voltants. Des de les runes fem una volta circular i tornem al càmping passant pel poble de Geykbayri, no hi ha ni una ànima, és tot com una mica ...desolat ... Just abans d’arribar al càmping paradeta a un Gozleme bé així hem passat un dia ben relaxat, si fos diumenge es pot baixar al mercat o però per aquí la vora poca cosa hi ha per fer

una panoràmica de les principals parets

roca n'hi ha per donar i per vendre


vamos d'excursion!!!

el poble de Geyiabiri, ni un ànima


Parada en un Gozleme:


la carta

bon profit!

Fugint de la calor

La veritat és que estem escalant molt i vies bones però a vegades és com una carrera contra-retllotge perquè no t’atrapi el sol.

Hem comprovat que la a primavera no és un bona època per estar per aquí, només es pot escalar o molt d’hora al matí o molt tard a la tarda i entremig...amagar-se del sol, però bé ens adaptarem i a trepar.

Una matinal d’un parell d’horetes visitarem un sector bastant bo, vies de grau baix-mig plaques taronges d’un calcari que forma corals (per tant punxa bastant) amb foradets i regletes , és el DRAGON. Totes les vies que varem escalar les varem trobar bones, “Banana House” 6b (interminable), “Fire Spire”7a, “Legend einre...” un suposat 7b+ que ben justet és 7b, “Ahta pot” 7a i ben posat!, “Totos” 6b una joia de via. Cap a les 11 ja hi arriba el sol...retirada!! Sector molt recomanable però cal matinar.

el Cesc en una de les plaques del Dragon

POSEIDON , OTOMAN I MEVLANA, són tres sectors l’un al costat de l’altra amb vies que s’han de fer.

POSEIDON és un sector bastant visitat perquè a partir de 2-3 del migdia està a l’ombra, vies llargues lleugerament desplomades i graduació agradable. Totes les que varem escalar ens van semblar bones: “Neptune” i “Toros” dos 7bs interessants, “Litle big wall” 7a+ bona bona, “Iperr You” un 6c que podria ser 6b però molt bonic, per 6b bo la “ Takaz”. En una altra visita a aquest sector farem “Big turkey” i “Blue Hotel” les dues 7b i “Semazen” 6c llargues i poc complicades, el Quim es posa a “Trio de ligoville” un 8a de regletes, ho fa al sol i treu xispes!!

les plaques desplomades de Poseidon

MEVLANA és un dels murs que més ens va agradar, vies d’entre 7a i 7c molt, molt bones, la clàssica és la “Mevlana” un 7c obert per Piola que és impressionant, (el Quim se l’emporta a vista...per variar....), com la “Tenten conglemerate un altre bon 7c que també se l’embutxaca a vista, “Crescendo” i Muren” són 7a i 7a+ curtets però de gran qualitat, i “Dumlumpinat” R2 7a+ i “Natalyan ici ...” 7b+ una mica massa llargues però bones.

Molt bon sector però l’ombra no hi entra fins a mitja tarda.

la paret de Mevlana, al sol per variar

Mevlana, bones xurreres

Dia de mercart

El diumenge és el dia de mercat a Çakisar un poblet a pocs kms. de la zona d’escalada. És l’únic dia que es pot comprar verdura o fruita, val la pena baixar i fer una volta, tot plegat és força pintoresc. A més a més, és divertit, els locals no parlen ni gota d’angles i nosaltres amb prou feines sabem dir gràcies en turc, però ens entenem, amb bona voluntat i bon humor es pot fer qualsevol cosa, com entendre’s amb pagesos turcs per comprar quatre verdures.

algunes imatges del mercat:

Parada obligatòria en un “gozleme” uns “xiringuitos” a on hi trobarem la clàssica senyora turca fent “gozlemes” (uns creps fets al foc) que solen anar farcits d’espinacs, patata, formatge, sèsam...i sempre acompanyat de te turc (çai en turc)

les senyores el·laborant els Gozlemes cada una fa una feina, amassar, farcir i coure

farcint amb formatge

i tot acompanyat d'un bon te

Entre setmana és més complicat comprar menjar fresc, en el càmping venen productes tipus llet, cereals, galetes...Al mateix poble de Çakisar hi trobarem tendetes (tipus “colmado”) hi potser hi ha més oferta. Al poble de Geiryabirik que és el més proper al càmping no hi ha res de res.

I per moure’ns i arribar al mercat o qualsevol lloc a la vora només cal recórrer al auto-stop i en pocs minuts et paren, com ja he dit els locals de la zona són molt bona gent i estan encantats de parar als escaladors. Un dels cotxes que ens va parar per anar al poble era una furgo volskwagen amb la família al complert, més que al complert, vaig arribar a contar 14 persones allà dins, dones homes i canalla i amb la música a tot “taco”...genial...és una gent d’aquella que et dóna bon rotllo i sempre t’arrenquen un somriure.

Més sectors turcs

Per un dia de molta calor la millor opció és la paret de Trebena, un mur cara nord amb un bon grapat de vies. A simple vista la roca no té molt bon aspecte, les parts de baix solen ser de roca blanquinosa amb presa petita i relliscosa però les parts superiors de les vies solen ser desplomades amb xorreres consistents. Al ser principi de primavera algunes de les vies encara estan mullades , aquí els hiverns són plujosos. Gairebé totes les vies que varem fer eren bones, a destacar:
“Freedom is Batle” 7a fins la 1º R, “Sucked Punched” 7a, “Ying, Yang” 7c,”Diplomarbeit”7b, just a l’esquerra d’aquest 7b hi ha un 7c que també val molt la pena. Solen ser vies més aviat llargues, de resistència. Algunes són dos llargs, el primer son 6ens i la part dalt de més dificultat. El sector ens ha molat, hi hem anat un parell de vegades. No és un “megasector” però està bé per fugir del sol.

panoràmica del sector Trebena

via "Freedom is a batle" 7a

Just a sobre el càmping de JO.SI.TO també hi ha unes quantes covetes amb vies Per nosaltres el que més ens ha agradat és LEFT CAVE a on hi ha vies com “Perseus” 7c+,” Black moon” 7b+, “Junimond” 7c+ totes molt molt bones.
Aquesta zona hi hem escalat poc perquè està al sol gairebé tot el dia, varem fer una matinal a la RIGHT CAVE i a TURQUISH STANDAR, però les vies no ens van entusiasmar.

cova Right Cave