Red River Gorge. Cabin,cotxes i gent.

Tota l'estada la varem fer en una cabin que l'Isa amb va lligar per inernet i per cert molt bona el·lecció. Dues plantes, dos banys, llar de foc de gas (però que ja feia caliu) i malgrat ser per 6 persones hi varem conviure dotze durant 3 setmanets. Ah! i jacuzii (bé la veritat és que no el varem fer servir) Varem estar tranquilíssim enmig d'un bosc d'arbres gegant, (cal dir que el primer dia les varen passar canutes per trobar-ho de l'amagat que estava) .El nom de la cabin és Hemlock Retreat Cabin Rental , el propietari venia de tant en tant a omplir el dipòsti de l'aigu i tot i que era evident la multitud que allà estaven no ens va dir mai res.

bon dia!!

un porxo amb uns balancincs, tot plegat molt bucòlic

que monos!!

I després d'escalar:

semblen molt aplicats però això nomès ho van fer un dia


triant la peli del vespre


que romàntic...


qui diu que només pensen en escalar!


crema de carbassa per gentilesa del Cristian


una imatge val més que mil paraules!

tot controlat, cadascú te el seu got..bé aquest no és L'Uri però la foto és xula


la sala d'estar-menjador-cuina-dormitori del Xavi..


i ben sopat jocs de nit o de taula o de.. aquesta vegada gentilesa del Xavi de Cardedeu

així acabava el Quim...

Tema cotxe (també organitzat perfectament per la Isa), un luxe! Un 4x4 de 8 places i un petit de 5, ens van portar a tot arreu

peazo carro!

I cal dir que tot va anar sobre rodes, tot i que erem un grup pintoresc o variopint, es va crear un ambient divertit i moooolt fanàtic, però tot i el bon rotllo, així van acabar alguns:

....una mica massa grans no, per fer aquestes coses?!

i nosaltres, MAI varem perdre la compostura

Arribada a USA.

Havíem estat tot l’hivern parlant amb la Isa d ‘un viatge a Red River Gorge a Estats Units per la tardor,i a finals d’agost el grup va augmentar fins a12 persones. El Quim i jo no varem poder comprar el bitllet l fins la setmana abans de marxar...però teníem clar que hi aniríem no deixaríem a la Isa tirada ehhh!!! I la veritat és que varem suar tinta per troba bitllet!! Havíem de volar a Nova York però els preus eren caríssims al buscar a a ultima hora, finalment varem tenir molta sort i varem trobar un vol a Lexington força econòmic pel dia 12 d’ctubre, si miràvem un dia abans o desprès ens sortia 300 euros més car.

Doncs bé el senyalat (per alguns) 12 d’octubre volem cap a Lexington. Ho varem tramitar tot a través de Gvolo com fem últimament. L’itinerari va ser el següent:

Bcn- Atlanta 9 interminables hores de vol i compressió (no la de fer boulder precisament) i Atlanta-Lexington 1h30’’. Si no s’ha visitat mai New York val molt la pena volar aquesta ciutat i tot i que després s’ha de conduir 10 hores fins a Red River. Si ja s’ha estat a New York es pot volar a Lexington que només està a ¾ d’hora de Red River Gorge

La veritat és que l’arribada als USA no va ser precisament agradable. A Atlanta varem tenir mogudeta, la senyora (repel·lent i prepotent) que estava a la finestreta d’immigració ( la finestra de l’ eterna cua en que et revisen el passaport, qui ets, que fa a on vas, les empremtes digital i tot el que es creuen que et puguin demanar sense cap mirament ), doncs la “senyora de la finestreta” ens va acribillar de preguntes semblava que no es va acabar de creure que el Quim i jo estiguéssim casats ja que jo no portava el seu cognom. Total que va posar tots els nostres documents en una carpeta groga i ens varen fer passar a una altra sala amb una cua de turistes com nosaltres, esperant a que ens tornés a cridar un altre personatge d’aquests tant simpàtic que ens tornarà a fer les mateixes preguntes i finalment amb un aire de perdonavides ens deixa passar.

Per acabar de rematar al sortir amb les maletes per tornar-les a embarcar, el senyor-vigilant-funcionari ens va veure que anàvem massa ràpid pel seu gust i altre cop, tots els nostres documents en una carpeta groga i aquesta vegada a passar tots el bultos per l’escàner. Entre pitos i flautes varem perdre dues hores.

"MORALEJA": Si mai viatjo a USA i tinc un vol de connexió, que hi hagi com a mínim 3 hores entre vol i vol, per que els d’immigració et poden entretenir l’estona que els hi surti dels... i sé de gent que han perdut el següent avió, i quan es perd un avió per motius de seguretat ningú et paga res!

Però finalment a les 9 del vespre del dia 12 aterrem a l’aeroport de Lexington, els Xavis ens venen a buscar i a partir d’aquell moment ja formem part del GRUP VARIOPINT

el grup i la cabin de 6

així que varem arribar una cosa ens va quedar clara les bambes sempre a fora!

"De costa a costa". Un viatge d'escalada als Estats Units

EI!!
El proper dijous dia 2 de desembre a les 21:30 passarem a la Panxa del Bou la pel·licula del nostre viatge a Estats Units en que varem creuar el país d'Est a Oest (el clàssic Coast to Coast).
Per poder escalar a Red River Gorge, a Indian Creeck, a Yosemite, Needles i flipar amb els Parcs Naturals varem conduir més de 12.000 kms! ja se sap per allà tot és de mides XXL.

Si voleu veure un resum del vídeo: De Costa a Costa. Un viatge d'escalada pels Estat Units

Us hi esperem!

TURISME,NURNBERG i BAMBERG

Dia de descans aprofitem, per fer una visita a Nurnberg una petita ciutat al sud-oest de Frankenjura. Una típica ciutat de la zona, una plaça amb un vistòs mercat, majestuoses esglésies i carrers peatonals replets de botiguetes i una fortalesa que protegeix la ciutat de d’ on tindrem unes excel·lents vistes. El dia era plujós i núvol (que trist...!!)

A més a més varem coincidir amb la festa de la Cervesa, perfecte! Sopar de “xiringuito" i concert amb regust de heavy històric.

comencem la ruta

sort que l'Enric apunta la parada a on hem deixat la furgo.. la veritat és que varem introduir la posició del parking en el GPS, amb tanta tecnologia el sentit de l'orientació ens quedarà ben atrofiat

la fortalesa:

vistes de la ciutat des de la Fortalesa

lord Bambi...

hora de dinar,la veritat és que no entenem res del que posa però no sembla car i te bona pinta, entrarem


i la varem encertar, ja es veu no? ni em va mirar quan vaig fer la foto

imagineu els comentaris que van fer aquests tres amb tanta botifarra...


berenar típic

i ara a sopar que és la festa de la cervesa!

acabem la nit amb un ambient molt heavy...ojo! el cantant era clavat al Santiago Segura!

la noche és joven!....

Bamberg, la pluja ens ha donat un respir hem pogut desplegar les bicis i aprofitar que fa sol per deambular pels carrers d’aquesta peculiar ciutat

Una mica d'info

Càmpings: El càmping de la Marta a Untertrubach és molt bàsic però és econòmic i la Marta és molt bona persona, a més fa uns pastissos únics. Et pots fer una dutxa per 1 €. Recomano molt ni que sigui fer-hi una visita, parlar amb la Marta , que parla una mica d’espanyol i menjar un dels seus deliciosos pastissos.

Hi ha un altre càmping que no hi penso posar els peus, està a Goobstein hi ha uns sector que forma part del càmping, els propietaris són realment xungos i males persones les instal·lacions estan bé però ens van tractar malament, de fet ja ens ho havíen dit que no hi anéssim que eren uns nazis i ho varem comprobar. (uf! Quan hi penso m’encenc!) GENS RECOMANABLE.

No varem anar a cap més càmping però m’han parlat que els del Nord estan força bé.

Fonts:Per trobar aigua no és fàcil, no hi ha gaires fonts i i mira que plou!!Just davant el camping de la Marta hi ha un trencall amb una font a la cantonada. Al poble de Eglofstein n’hi ha una altra Al Nord hi ha una font al poble de Hollfeld i si mal no recordo ja no en varem trobar cap més.

Supermercats: En qualssevol poble hi ha supermercats Lidl o Aldi això si que no és difícil de trobar.

El tema Internet, un desastre, la Marta te Internet però molt lent i no entra en segons quines pagines com ara el hotmail...El Julio el noi de la botiga de muntanya en el poble de Eglofstein te una bona connnexió i allà es pot mirar bé. Però a part d’aqui no varem trobar res més , inclús a les ciutats com Nurnberg o Bamberg que si que n’hi costa de trobar.

Pel que fa a ressenyes , hi ha una bona col·lecció de guies, nosaltres varem anar amb la “Frankenjura Extrem” i ja ens va anar bé. A més a més és en anglès les altres són en alemany. Per arribar als pàrkings i inclús als sectors és molt útil un GPS. En la ressenya hi ha les coordenades de cada zona.

Algunes fotos:

els pobles:



els boscos:

...i no podiem deixar de visitar la tomba d'en Gullich