21/5/10

UNA MICA D’INFO:

Escalant a la zona d’Antalya:

Com arribar-hi i com moure’s:

Si només es vol anar a escalar la zona dels voltants d’Anatalya escalar es vola directament a aquesta ciutat.

Per arribar a la zona d’escalada cal contactar abans amb un dels dos càmpings Climber’s Garden o Jo.si. to i et vénen a buscar a l’aeroport per 40€ (no pas barato)

Nosaltres varem arribar de nit i amb els “bultos” i tot va ser el més pràctic. I si no es vol agafar un taxi es pot tornar amb la combinació d’un parell de busos, el que surt de l’aeroport no sé quin és però el que surt d’Antlaya cap a Geykyabiri i Çakilar (els pobles propers a les parets) són el 54 i el 56.

Un cop instal·lats ens movíem fent auto-stop la gent para molt i és una forma molt divertida de conèixer als locals. I per fer distàncies més llargues cap a Antalya ja agafàvem el bus.

En els càmpings lloguen cotxe, és una bona opció per algun dia de descans i així poder visitar Olympos, o ...que no hi varem anar però ens varen comentar era un lloc que valia la pena.

Si es vol visitar Istanbul i la Capadòcia jo recomano volar de Bcn a Istanbul, després passar a Capadòcia i acabar a Antalya.

Per tornar hem tornat per Grècia aprofitant que Kalymnos està a prop de la costa Turca, el que varem fer va ser,

un bus nocturn (altre cop!) fins a la ciutat de Bod Rum d’allà és on surten molts ferris cap a illes turques i de BodRum un ferry a la Illa de Kos (Grècia), l’arribada a Kalymnos ja vindrà més endavant.

Cal saber però que fer fer-ho cal fer una bona combinació ja que els ferris a Kos només surten dilluns,dimecres i divendres a les 9:30 del matí.


l'auto stop una popular i divertida forma de moure's per la zona


La moneda:

La moneda és la Lliura Turca el canvi ronda 1€ =2ll.j. més o menys.

A la zona d’escalada el càmping es pot pagar amb € , pel bus i comprar menjar si que calen lliures jordanes.

Al aeroport jo ara només canviaria el mínim per pagar el transport i poca cosa més per que ens van canviar molt baix.

A Antalya hi ha bancs i si no els propietaris dels càmpings sempre et posen canviar alguna cosa.

Allotjament:

El més usual és estar-se en un dels dos càmpings que hi ha a prop de les parets.

Un és JOSITO i l’altre és Climber´s Garden. El primer és com més gran i acollidor, te bar-restaurant i el Tobias l’amo és tio mot competent a més d’un bon escalador i incansable aperturista, nosaltres ens varem allotjar a Climberrs Garden, és més petit i més senzill però anàvem amb tenda i aquest disposa de cuina mentre que Josito no. Tema preus els dos surten pel mateix. Per cert preus bastant europeus.


el camping a on estaven senzillet però suficient

Se de gent que s’ha allotjat a alguna casa del poble de Geykyabiri però se com funciona el tema.

Si es vol visitar Olimpos el càmping Kadirs Tree House és el més freqüentat però hi ha una gran oferta d’aquest tipus d’allotjament en aquesta zona.

El tema menjar, es pot comprar menjar fresc al mercat que es fa al diumenge, també hi ha petites botigues a on venen de tot i en el càmping també venen aliments com ara müesli, pasta, cervesa...

Crec que val la pena anar fer algun àpat a un Gozleme, aquests “xiringutos “ a on les senyores cuinen aquesta mena de creps, i també hi ha una altre mena de restaurants que se’n diuen albalalic, ell mateixos crien peix en una espècie de piscines i el cuinen amb llenya en un plat de ferro amb patates, tomàquet,, pebrot i com sempre acompanyat d’una generosa amanida de cogombre i tomàquet, és senzill i molt econòmic crec que varem sopar per 10€ el Quim i jo. Per que no li agradi el peix el plat el serveixen amb pollastre. El nostre sopar va ser divertit, els propietaris eren una parella d’avis molt amables, va ser un d’aquells moments que desitjava poder parlar quatre paraules de turc per poder-me comunicar amb millor amb aquella gent.


els clàssics Gozleme creps a bon preu i molt bons


giris no erem nosaltres sinó entrada en turc


sopant en el Alabalic

bassa d'on se suposo havien pescat el peix que ens menjàvem


Quan anar-hi:

Pel que hem vist i pel que ens han dit, sempre hi fa calor, la millor temperatura per escalar la trobarem al novembre desembre , gener és fred però els hiverns són plujosos. Ni tardor ni primavera són bona època hi fa molta calor, i la majoria del parets reben sol moltes hores del dia

L’escalada:

Escalada esportiva, roca calcària, vies desplomades amb xorrera i forat i també plaques més verticals amb forat i regletes, de tot una mica. Vies d’entre 15-25m.

La guia la podem trobar a qualsevol dels dos càmpings està molt bé però amb el tema dels horaris de sol i ombra no és gaire fiable.

Hem fet vies molt bones i no tan bones, en general l’equipament és bo i segur, ara ja estan equipant amb químics .Ens va sorprendre que un lloc bastant ben equipat en general, moltes de les reunions eren dos punts units per un cordino (una mica cutre)

Resumint, la visita a la zona ens ha agradat però sincerament no ens ha semblat un lloc molt especial, està molt apartat de tot i acabes fent vida en el càmping a on tot som guiris , és com estar en una bombolla que no te res a veure amb el país .Tot i així crec que pot ser una escapada interessant per uns 10-15 dies...no se, “al gusto del consumidor”, però jo no hi estaria més.

Si es va a Turquia i es te prou temps és molt recomanable una escapada a Istambul i la Capadòcia.

I aquest ha estat el nostre tour per terres turques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada