CAPADÒCIA (1)

Des d' Istambul varem anar amb bus fins la Capadòcia Vam recórrer el 760 kms en un bus nocturn, el bitllet el varem treure a traves del hostel a on estàvem, ens va costar uns 20€. Les millors companyies són Metro, Pamukale , però si fa o no fa totes són del mateix estil .A l’ OTOGAR (que és així com s’anomenen a les terminals de busos a Turquia) ens esperàvem un bus d’aquests de dos pisos, amples i còmodes, però no, tot i que estaven prou bé, són seients normals (tipus avió) i es fa pesat, per postres, de tant en tant fan una parada llarga, encenen els llums i ho comuniquen pel altaveus. Però bé viatjant de nit crec que és la millor manera de fer trajectes llargs i no perdre dies.

Capadòcia una regió situada en el centre de Turquia (Anatòlia Central). Una terra que te escrita la seva història en les roques, en grutes i cavernes, tot entremig d’un paisatge de valls profundes i d’unes curiosos boscos d’ agulles de roca.

Neveshir és la seva capital, però el nucli per fer una estada o realitzar excursions i visites és a Goreme.

Un pintoresc poble situat enmig de pinacles de roca volcànica a on hi podem contemplar les construccions troglodites que caracteritzen a aquestes terres. Un paisatge que és impossible que et deixi indiferent

el poble de Goreme

Hem arribat d’hora al matí a Goreme i després de perdre una bona estona amb un suposat guia que ens volia vendre un parell de “tours” anem a buscar lloc per dormir. Acabem en una modesta pensió a l’entrada del poble, hi ha una gran oferta d’hotels que són habitacions a dins les coves.

Lloguem una moto pel dia i mapa en ma comencem la nostra ruta pels voltants de Goreme.

Pel que hem vist les empreses ofereixen 2 tours clàssics, el primer anomenat tour vermell que tracta de la visita als volts de Goreme (aquest és el que farem nosaltres amb la moto). L’altre tour és el tour verd et porten més lluny de Goreme una volta de mes de 100kms. aquest el farem contractant un tour, no són cars ens surt a un 50 lires jordanes (uns 25€) per persona tot el dia amb dinar inclòs.

El nostre tour per Goreme: La veritat és que el dia no acompanya gaire fa molt, molt fred i el cel està molt tapat, hem llogat la moto creuant els dits i desitjant no acabar la nostra jornada passats per aigua.

Comencem pels pobles Otahisar i Gurup.

Següent parada, a Mustafa Pass, a 3000 m. d’allà podem contemplar el grup d’agulles a on s’hi troba les conegudes com la família, doncs són 3 agulles que semblen un pare una mare i el fill.

la família

Uns kms més endavant a prop del poble de Zelve, s’hi troba la vall de Devrent, o de les Xemeneies de Fades. Un impressionat paisatges de formacions còniques de roca volcànica antigament habitades, el que ens va cridar l’atenció és la gran quantitat de vinyes que varem veure en aquest zona.

El Quim està al·lucinat amb la moto, sempre li ha agradat el tema de les dues rodes i es torna com un nen petit endintrant-se per les pistes que porten a remotes valls de la Capadocia (que be que sona...) La Vall de l’amor, Red Valley, Pink Valley, uns racons amagats i tranquils i preciosos. Els contrastos dels enormes arbres de riera, dels colors rosats, blanquinosos i marronosos de la roca i les petites vinyes són un espectacle digne de veure.

a muerteeeee!!

A 1 km de Goreme hi ha el “Museu a l’aire lliure” declarat patrimoni de la Humanitat, es tracta d’un conjunt d’esglésies i monestirs excavats en els roques i molts d’ells encara tenen frescos en el seu interior.

vistes dels afores de Goreme, encara no hem descobert el significat dels arbres engalanats...

de camí cap al museu

una panoràmica del museu

les esglésies construides dins la roca

imatges dels frescos que hi ha dins les coves...increible

Acabem amb una visita al poble d’Uchisar, però molt ràpida perquè comencen a caure 4 gotes, una petita població al voltant d’un enorme castell de roca. Per nosaltres ha estat una jornada interessant, la moto ens ha donat molta llibertat tot i que hem passat fred, no ens pensàvem que les temperatures serien tan baixes.