15/12/11

Cròniques d'un viatge a Madagascar. L'arribada.


Fa un parell de dies que hem tornat de Madagascar, ha estat un viatge d'aquells que no et deixa indiferent, i no parlo d'escalar i pedalar que és el que vam fer, sinó que em refereixo a la part més humana de tot plegat.
És un país dur, no per nosaltres, evidentment, que allà erem uns guiris carregats de pasta. Vam estar al sud de Madagascar que és una zona seca, àrida, estèril a on només creix vegetació espinosa i poc amable i allà la gent no pot pensar en res més que no sigui aconseguir menjar o vestir-se. Però bé, ho hem vist i viscut i , et crea uns sentiments estranys, per que nosaltres encantats de la vida amunt i avall amb la bici i al nostre costat gent realment necessitada. Tot i així, a les zones més tropicals i humides la terra és més bona pel conreu , sobretot d'arròs i els habitants d'aquests paratges aconsegueixen un mica més de qualitat de vida pel que fa al menjar. No sé, és una reflexió ja sé que no arreglarem res però al menys som conscients del que hi ha més enllà de les nostre fronteres.

Arribada a Madagascar:
Aquest viatge el vam fer un grup de 5 persones o personatges, uns dels Maresme i uns del Vallès. Erem dos Enrics, la Núria, el Quim i jo.
El dia 22 , just després de les eleccions en que vaig complir amb el deure de ser presidenta per un dia, presidenta de taula electoral, és clar. Doncs bé l'endemà d'un agobiant dia electoral sortim de Barcelona amb avió, escala a París i de París en un vol de unes 10 hores arribem a la capital de Madagascar, Antananarivo.
El bitllet el vam comprar a través de edreams i vam volar amb Air France, a l'hora de tramitar-ho no va ser gaire àgil per què al portar les bicis vam haver de demanar un permís i no van contestar fins pocs dies abans de marxar. Al final se'ns permetia portar un 2 paquets de 23 kg cada un.

L'hora d'arribada va ser entre les 11 i les 12 de la nit. Allà ens van venir a recollir, des de Terrassa ja em vaig posar en contacte amb un hotel, www.chezjeanne.net a prop de l'aeroport i ens van reservar lloc per dormir i transport des de l'aeroport per nosaltres i les caixes de les bicis.
Molt autèntic,com en les pelis! baixem de l'avió i entre la gent un senyor que duia un cartellet amb el meu nom.
Just arribar, vam canviar diners en el mateix aeroport, surt igual que fer-ho en la ciutat. En aquells moments 1€ eren 2770 ariarys (la moneda malgatx)
Amb tants de paquets al nostra voltant vam tenir un eixam de carregadors de l'aeroport amb les seves armilles florescents que tan si com no en volíen portar els carretons fins a fora.

Ens trobem amb el cotxe, que són dos , carreguem bicis, i comença la primera mogudeta a estil "isleño"
Tres anem en cotxe que arriba bé a l'hotel i el Quim i l'Enric van a la furgo amb les bicis, que mentres carregàvem ja vam veure al conductor i acompanyants remenant a darrera. Doncs arrenca la furgo fan 500m per sortir de l'aeroport i es queden tirats, i van estar una bona estona. Finalment al senyora de l'hotel els va anar a buscar, estava clar, ens havíen enviat dos cotxes per què un no anava bé i tot i així hi van fer pujar al Quim i l' Enric... Dues paraules haurem de tenir sempre present "mora mora" que vol poc a poc, o "tranqui no et posis nerviòs que és el que hi ha".

arribada a l'aerport d'Antananarivo
carregant la furgo que desprès no arribarà



Com ja he dit l'hotel estava a pocs kms de l'aeroport i a 12 kms. al Nord d'Antananarivo. Enmig d'un laberint de carrers adoquinats i abonyegats que de nits semblava que estiguessim en un lloc urbà i no gaire atractiu.
Però quan ens vam llevar vam tenir una agradable sorpresa, davant nostra hi havia una immensa i colorida extensió de conreus, arròs, iuca, mongetes...Era un indret molt tranquil, a on la gent feinejava la terra, la canalla creuaven els camps per anar a escola ,tot plegat era com un quadre que et convidava a contemplar-ho relaxadament.


concentrats en el petit dejuner, però davant nostra gaudíem d'aquestes vistes:








eps! no és per fardar però en aquells moments erem milionaris, si per 1€ canvien 2770 entre els cinc vam sumar alguns milions de ariarys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada