carregant la furgoneta amb les primeres llums del dia
Anem recorrent la carretera RN7, que és la clàssica ruta per conèixer el sud d’aquesta pintoresca illa.. Tot i que el viatge és llarg i pesat, les estimulant imatges que ens ofereix aquest país ens tenen encantats per la finestra llargues estones.
paradeta pixanera..
revisant nusos, no molaria gens perdre les bicis
El paisatge es ben variat , als voltants de Tana situats en la zona de l’Alt Plató encara anem anem contemplant bancals de plantacions d’arròs, tot és bastant verd i lluminós. A mida que passen els quilòmetres el clima i el paisatges es van tornat més sec, àrid, calorós i les comunitats amb menys recursos i més pobres . Passem per Antsirabe una petita i animada ciutat a on el Pousse Pouse és el mitjà de transport oficial. Parada al poble de Fianarantsoa a on canviem d’automòbil, passem a un 4x4, ja que els últims 20 kms per arribar a Tsaranoro són per un pista.
passant per Antsirabe la ciutat dels "puousse-pousse"
Ciutat de Fianarantsoa canvi de vehicle
Vam arribar de nit i sota un copiosa pluja. Camp Catta és a on ens vam allotjar, de tots els lloc per estar aquest és el més estratègic (per proximitat a les vies).
Nosaltres ja ens havíem posat en contacte amb Camp Cata i ells mateixos ens van lligar el transport que havíem fet des de Tana.
Sobre aquest allotjament, no vam acabar gens contents, ens hi vam sentir gaire bé. Són unes instal·lacions pensades per turistes que van a conèixer el país. Pel meu gust tot era massa...”pijo”, el menjar bó però car, crec que a nosaltres no ens fan falta tantes comoditats, No era el nostre estil.
Però això no és el principal problema del nostre descontent, van ser tota una sèrie de detalls. Una de les ofertes és que es pot dormir en les tendes que ells ja tenen muntades, amb matalasset i llençol i és la més econòmica. Aquesta és la que nosaltres volíem,però quan vam arribar, com que no ho teníem reservat ens van “enxufar” un bungalow que valia 3 vegades més dient-nos que plovia i que no hi havia tendes preparades, cosa que era mentida per que les vam veure muntades i amb els matalassets , això ja no ens va semblar gaire correcte. Els altres dies, vam dormir en tenda, per cert amb els sabonets inclosos.. Una altra nit van arribar un grup de turistes francesos amb conductors i guies, i a la nit van muntar una festeta i borratxera molt poc agradable. I per acabar amb el tema del transport des d’Antana també vam tenir una mica d’embolic a l’hora de canviar al 4x4 doncs ens van fer anar a pagar a una altra agència i donar voltes inútils per la ciutat.
Total, Camp Cata no ens va deixar satisfets.
una arribada molt..turística, un cocktail per cada un, ...cal?
el camping:
Però bé , l’endemà quan ens vam despertar i vam veure al magnífic lloc a on estàvem s’ens va passar tot.
Sempre ho he dit , entre muntanyes és a on hi estem més bé...
Sobre les escalades el pròxim post.
Quins records!!!
ResponEliminaPaís amb molts contrastos...
Que us vagi molt bé!!
Anireu cap al Nord a disfrutar del magnífic calcari i de les precioses platges?
Salut
Joan bardalet
Hola Joan!
ResponEliminaVeig que ja coneixes aquesta illa tant fascinat però dura a la vegada...
De fet el viatge ja està finalitzat només vam fer el sud, a 40º només vam poder escalar un dia i la resta de viatge va ser en bicicleta fins a Toliara, una experiència única!!!
El Nord ens va quedar pendent!
salut!
Osti!! Llàstima... massa calor... nosaltres també vam anar per aquesta epoca, i ens va fer prou bo, i quan marxavem ja van començar les pluges.
ResponEliminaJa ho dius es un país dur però que et recompensa.
Doncs us queda el Nord... (hi ha vols charter des de Marsella, a bon preu...) per si us ho penseu, es un estil Tailandia però més verge i solitari.
Salut
Ens veiem
Joan