13/3/12

UN DIA ESPECIAL


Fa pocs dies vaig llegir el llibre “Anglada” escrit per la seva dona l'Elisabeth Vergés. Ràpidament em vaig submergir en els viatges, les escalades, i peripècies d'aquest mític escalador. El llibre està escrit amb un estil molt planer, acurat, agradable de llegir, i les descripcions de les aventures transmeten l' energia i il·lusió per tots el projectes en que s'embarcava. Una documentació magnífica sobre ascensions i expedicions que han tingut un paper rellevant en la història del muntanyisme català.
Doncs avui hem tingut el plaer de conèixer a l ' Anglada i l'Eli. La veritat és que tenia una lleugera sensació de papallones a la panxa quan he trucat el timbre del seu pis de Barcelona.
El motiu de la cita, era que en Josep Manel ens fes una petita explicació del seu viatge a Algèria (el 1967!) i que ens parlés de l'obertura al Garet el Djenou de l'esperó Nord que van dur a terme en aquesta expedició. Tot això m'agradaria incloureu al vídeo que ara estic fent sobre el nostres viatge a Algèria.
M'ha captivat la senzillesa de l'Anglada, és sorprenent com explica ascensions, viatges, aventures i projectes per tot el móm d'una manera tan natural i senzilla, sense grandiloqüències ni exageracions. Crec que és d' aquelles persones que tot el que fa, per molt complicat, exposat o difícil que sigui, ho fa fàcil.
I ara, a punt de fer-ne 80 acabava d'arribar d'esquiar de les Dolomites, i el seu proper viatge serà destí a Uganda.
Per mí, l'Anglada i l'Eli són un exemple a seguir, no només pel que han fet i fan, sinó per com són: senzills i bones persones.
durant l'entrevista amb tota la documentació, perfectament arxivada de l'Expedició a Algèria el 1967

Un fragment estret del llibre "Anglada" d' Elisabeth Vergés , em va tocar el cor.
"L'escalada ha estat sempre la meva il·lusió i la sento profundament- confessa l'Anglada-. Aquest intensitat no ha canviat. Escalaré mentre pugui, i quan no em sigui possible , acompanyaré als altres, al peu de les seves escalades i il·lusions, perquè qualsevol ascensió, fàcil o difícil pot donar la mateixa satisfacció, només depèn de la disponibilitat a obrir-se a admirar la bellesa i la màgia que l'envolta. Penso que la vida pot oferir descobriments mentre conservi la curiositat i la capacitat d'admirar"

2 comentaris:

  1. el meu idol.Catalunya no serà real fins que no li donguin la creu de sant jordi.Primer bigwalero del pais(lo de l`Aeri es una passada),gran explorador i millor persona que,junt amb la gran Eli,son un exemple per tots els escaladors...ah!,i tenen fills eh?

    ResponElimina
  2. Paca totalment d'acord !! L'Anglada hauria de ser una referència per tots nosaltres quan ens falta per aprendre!!

    fills? o 3 filles!
    nano que cadascú fa el que pot eh?

    salut !! i petons a la familia!

    ResponElimina