ELS TYZOUYAGS

Després de baixar del Garet, vam fer una parada al Tamanrasset a casa el Yousuf, recarregar menjar i una bona dutxa que desprès de tants dies entre sorra va ser una delícia.

Pròxima destinació : Tyzouyag, a la zona de l'Assekrem. Vam fer un parell d'hores de pista i a mitja tarda plantem el campament al peu d'aquestes increïbles agulles. El lloc és fora de sèrie, només té una pega, és que el racó a on hem de muntar tendes és molt ventat i la nostra estada en aquesta zona la vam escurçar per culpa d'aquest vent glaçat i tan molest.

Els Tyzouyags son dues torres de basalt que l'erosió les ha deixada marcades amb diedres i fissures espectaculars, formen part de la zona de l' Assekrem un àrea de desert rocós d'on sorgeixen curioses formacions d'agulles i torres de basalt i gres

.

sortint de Tamanrasset amb un bon carregament de provisions per passar uns quants dies més al desert

a mitja tarda arribem als peus de la paret

me and the Tyzouyag

Vam començar escalant una petita agulla que veiem des del campament la “ IBARHAGEN “ va ser una ascensió fàcil i senzilla però recomanables perquè ens va proporcionar unes impressionants vistes. Vam començar per l “ IBARHAGEN “ perquè era l'única cara amb sol, i és que feia fred de veritat i als Tyzouyag no hi tocava el sol fins al migdia.

primer esmorzar als Tyzuyag , temperatura encadene no?

l'Hibarhagen

... i amb sol!

som-hi!

una trepada fàcil ens portarà al cim

ja som dalt...estem ballant...?

Impressionants vistes dels Tyzouyag des del cim

Quan el sol va començar a escalfar ens vam posar a la “Deux croiffant et un affecrem” (o variant dels Belgues) al Tyzouyag sud, una joia de via, 300m de baixa dificultat i que resseguia unes agradables plaques amb bona presa, una escalada molt recomanable tranquil·la i divertida per fer aquest cim. Totalment equipada amb parabolts. La baixada sense cap complicació, es va a buscar el coll que fan els dos Tyzouyag i es baixa caminant.

el Quim en un dels pocs diedres de la via, i la roca, quina roca tan bona!

nanuus!! mireu a la càmera!

els peculiars relleus de la roca ens van oferir una escalada molt agradable

però quines plaques!

i quin ambient!

El Quim i l' Edu en l' última R...quina tranquil·litat que es respirava!

plegant cordes

el cim!

descens de la via caminant tranquilament amb aquestes immenses vistes

vistes del Tyzouyag Nord

Per acabar el dia , vam pujar a l' Assekrem un dels punts a on es veuen les millors postes de sol de la zona. Allà hi ha ubicat el refugi del pare Foucault un frare estudiós de la cultura i història tuareg,

Al llarg de la història frares del mateix ordre han estat vivint en aquest dur i isolat indret. I , casualment vam tenir poder coincidir amb el Ventura un frare de Vic molt trempat que feia uns anys que vivia allà. Ell i un frare polac (com tots els anteriors) vivien a més de 2000m d'alçada, amb temperatures extremes i sense comoditats (entre elles l'escalfor d'una mísera estufeta) però se'l veia feliç, molt feliç. Hauria estat bé compartir una estona amb ell però estava molt enfeinat fent ciment per habilitar una cabana. Quin paio!

vistes des de l'Assekrem al final del dia... quin regal!:

Passem una nit molt ventada i a l'endemà costa sortir de la tenda . Fa fred i el vent no afluixa ni un moment.

amb tant de vent aviat hem d'estar a la tenda i que fem....el cafre! per passar el temps

fa mooolt vent

el Bah ens ha fet un lloc a la tenda-cuina, que bé que s'hi està

costa activar-se...

A mig matí el Pep i l'Edu van al Tyzouyag Sud i el Quim i jo al Clocher des Tyzouyag una torre veïna al Tyzouyag per on hi pujarem per la via “Kohlman- Roussy” (160m - 6a). Vam començar d'hora i vam fer tota la via a l'ombra (cagada! ens vam congelar). Una via interessant, els tres primers llargs ressegueixen un diedre fissurat amb roca discreta. Els claus de la R4 és mouen i la R no és pot reforçar, el Quim empalma els dos llarg i ole per ell perquè els passo de sortida de la R4 eren realment dificils, una bona apretada en un tramet una mica expo. Des de l'últim llarg fem un ràpel per situar-nos a la canal que ens portarà al descens. Baixada per un camí entre aquesta torre i el Tyzouyag Sud. Via interessant,sobretot el primers llargs, fan falta un joc de camalots fins el 3 i un joc d'aliens.

ja estem a peu de via

1º tirada, una fissrua preciosa però l'hauria gaudit més si l'hagués fet al sol

1º llarg, Quim...fas cara a fred!

i ara un diedre que no era fàcil, així passa el fred

embotida de roba intentat moure'm per rapelar cap a la canal de sortida

A quarts de quatre del migdia ja tots havíem acabat d'escalar, ens hauria agradat quedar-nos i fer més vies però el vent era tan emprenyador i desagradable, i la sorra tan molesta que vam decidir marxar cap unes altres parets menys ventades. Però vam marxar amb molt bon gust de boca, les ascensions, les agulles i els paratges ens han deixat un molt bon record.