Com cada estiu tornem a casa i aquest vegada tornem d'un tour d'un parell de mesos pels Alps Marítims. Una serralada que marca la frontera entre França i Itàlia.Dos mesos que han donat molt de sí,indrets nous, roca, col·legues, meteo variada, sectors bons , sectos no tan bons... un “po' di tutti” com diuen els italians (una expressió que la trobo divertida).
Vam sortir de Terrassa coincidint amb setmana Santa, primera parada a la zona Francesa de Chateauvert. Allà ja estaven instal·lats el Marcel, Anna i el Genís.
Chateauvert, és un poble de la provença francesa on s'hi trobar una zona d'escalada esportiva bastant interessant, un racó com molt familiar, els peus de vies són còmodes i l'accés a la parets és curt. El sector és una gran muralla de calcari , arran de la carretera que surt del poble de Chateauvert. Quant a l'escalada, sol predominar les vies llargues, semidesplom amb xorreres, forats, i regletes. Predomini de grau mig. Per mí és un lloc que és mereix una visita però les vies estan bastant sobades. Vam dormir al càmping municipal al poble de Currens, que desprès de haver vist altres càmpings municipals de França crec que era bastant senzill. En aquest mateix poble veníem la guia, però nosaltres ja portàvem una guia- recopilació de zones francesa que es diu “Mistral”.Aquesta guia, és alemanya i consta de dos volums sobre zones d'escalada al sud de França.
El Genís i el Marcel en l' aprox a peu de via,
el calcari de Chateauvert
moments molt familiars en el càmping:
Sobre Buox, crec que és un escola històrica, amb un paper molt rellevant en l'evolució de l'escalada però, personalment, no em va entusiasmar gaire. Les vies sobades, alguns seguros mal posats (una cosa és que allunyin i l'altre és que et deixis els turmells si caus). Hi ha vies bones, molt bones, però cal filtrar , cal saber a on et poses. Penso que és una zona en la qual s'hi ha d'escalar i s'ha de conèixer, i mola contemplar vies i sector històrics però per mi ha deixat de ser un mite. Vam escalar a la cara Oest, una paret que havia estat tancada i fa un parell d'anys s'ha tornat a obrir l'accés. Les ressenyes estan al mateix peu de via , i hi ha vies bones i ....no tant...També vam escalar al Sector TCF fent entre d'altres vies,el 7a que porta el mateix nom del sector, i bó. L'ultim dia escalada a un sector que no recordo el nom estava a sota la Plage i mooolt sobat, no em va agradar gens. Crec que la Plage pot ser un sector interessant però finalment no hi vam anar.
Pel que fa a l'allotjament,ens vam instal·lar en el càmping “Les Cedres” a Apt a on Isa i companyia van estar en un bungalow (caseta de lona). Un lloc molt correcte i econòmic.
En el sector Bout de Monde:
i mentre l'Uri i el Xaxvi apretaven en els bidits de Buoux nosaltres vam optar per passejar pels boscos de la zona:
El recent reobert sector cara oest;
les ressenyes del peu de via...no fos cas que les robin...
els millors moments:
us l'imagineu amb una barra de pa sencera al morro?
dia de repòs a Lourmarin
Sector TCF:
La pluja ens va fer fora de Buoux i vam fer un estaga al poble de Lourmarin , aquí vam anar a parar a un sector petit però molt fanàtic i a més a més s'hi podia escalar plovent (amb un tacte patètic però mes val això que res) EL mur de Lourmarin es veu des de la carretera i la veritat és que impressiona, un considerable desplom de calcari amb vies de 20 a 40 m , això si, fàcil res, tot començava a partir de 7a. En general totes les vies eren bones bones... Els topos ens els va donar el mític escalador J. B.Tribout que és el propietari d'una botiga d'esports de muntanya al Poble de Lourmarin. Sector petit però molt recomanable.
I acabo amb unes fotos de l'equip que no puc evitar penjar, fetes pel Quim en uns moments d'inspiració a peu de via i jugant amb els efectes e la màquina de retratar ...bones bones ja ja!
I de moment fins aquí els inicis de les nostres escaldes per terres franceses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada