Última jornada a Algèria

Ara sí ja des de casa, puc acabar d'enllestir la info sobre Algèria, i després... una mica de roca francesa i italiana... però en altres posts

L'últim dia del nostres viatge, vam arribar a Tamanrasset cap al migdia, dinar a casa del Yosuf i a la tarda passejada pel centre del poble. Per mi és un poble amb poc encant, una mena de nucli urbà enmig del desert i sembla com si estigués a mitges, deixat i impersonal.
 Visita al mercat, un lloc ensotalat i fosc, replet de  parades de tota mena;  antigues joies i estris tuaregs, espècies, te, dàtils, roba occidental com texans, vambes, bosses...de tot i més. Amb un hora més vam tenir suficient per recórrer el carrer principal i acabar en una pastisseria assaborint unes pastetes ben poc africanes.

el laberíntic i atapeït mercat de Tamanraset

no s'aprecia gaire, però el sostre és una capa de cartrons...molt impermeable ...

negociant

que no falti el te

últim sopar a Algèria

Sopem a casa del Yosuf i a les 10 del vespre ens acompanya a l'aeroport, tant atent com sempre, fins que no vam tenir tots els paquets embarcats no ens va deixar.  A la 1 de la matinada es va enlairar l'avió  cap a Alger
.A  l'aeroport d' Alger hi vam estar unes 5 h (i vam aconseguir dormir una miqueta) i a quarts de vuit vam agafar el vol cap a Barcelona, a on hi vam arribar a les 11 del matí. Una nit amb poques hores de son.
S'ha acabat la nostra inesperada aventura Algeriana. Tot ha anat rodó, la logística, les zones , les vies, la companyia i poder tornar a deambular per el desert que tant ens captiva.

INFORMACIÓ PRÀCTICA:

Paperassa: Per viatjar a Algèria cal tramitar el visat, i aquest va ser la tasca més feixuga de tot el viatge. La web del consulat és aquesta: http://consulalg.es/visado.html i ja explica que cal enviar per fer el visat. Però la tramitació és lenta, vam haver de trucar un munt de vegades, i ara, tal com estar la situació política a Malí, encara posen més trabes per concedir un visat cap al desert. Però al final, després de gairebé donar el viatge per perdut ens van enviar els visats.
Per tramitar el visat, un dels documents necessari és una invitació per part d'algú a Algèria en el nostre cas aquesta invitació la va fer l'empresa que ens va portar al desert; ABALEMA 
Per tant si us plantejeu visitar Algèria comenceu  a tramitar el visat el més aviat possible. Poden arribar a trigar mesos!

Com arribar: Vam volar a Tamanrasset. El bitllet el vam comprar a través de GOVOLO. L'itinerari va ser BCN-ALGER-TAMANRASET. Vam sortir de BCN a les 7 del matí i vam arribar a Tamanrasset al migdia, allà ja ens esperava el Yosuf d'Abalema.

Com ens vam moure; Va ser un viatge curt, teníem 15 dies, per tant vam contactar amb l'agència Abalema Tour, bons coneixedors del desert. Ens van fer arribar a totes les parets que volíem escalar. També es van encarregar del menjar, aigua, tendes, de tota la logística , vaja...”un lujazo!” vam acabar molt satifets de la feia que van fer.

voltant pel desert

pacientment (molt pacientment) recollint aigua d'una surgència del desert 

en Bah, el cuiner amb el seu inseparable cofre  a on hi guardava tots els estris de cuina 

l'hora del berenar

Matali, un guia excel·lent, serIòs i  callat però molt competent i bona persona

   

preparant el foc per fer el te

Epoca: Nosaltres hi vam anar la segona quinzena de gener i vam passar fred, sobretot per culpa del fort vent que bufava a tota hora. Malgrat un entorn tan sec i desèrtic les temperatures són realment fredes durant l'hivern. Els mesos de tardor i primavera són més indicats per no trobar temperatures extremes (fred o calor)

Sobre l'escalada:  Impressionants monolits de gres o roca volcànica, vies llargues, escalada clàssica, algunes rutes equipades algunes no...terreny d'aventura (queda bé no?) Visita obligada als que els agrada el desert i la via llarga.


Bibliografia:
“Escalade au Sahara”  de Thomas Dulac. Una completa guia de vies i informació general .
“Parois de Légend. Les plus belles escalades autour du monde”   d' Arnaud Petit  Ed: Glénat

les nostres "Holy Bible" durant el viatge

I això és tot, una mica amb comptagotes, aquesta ha sigut la crònica del viatge a Algèria que vam fer el gener de 2012.