TROIS BECS: VIA RESISTANCE 7A (6b Obl.) 250m.

Sector de la Pelle o Roque Courbeau.

La sobtada decisió de quedar-nos al veure la paret del Trois Becs va ser d' allò més encertada. Vam fer una ruta que ens va encantar, en un lloc que no havíem estat mai... o sigui que vegades val la pena deixar-se guiar per les sensacions i no voler tenir-ho tot sota control, no?

La paret dels Tres Becs

Sobre la via, doncs: Itinerari de característiques modernes. Gran via, mantinguda, i lleugerament desplomada.
Un bon repertori de regletes i “romos”, totalment equipada amb parabolts, nomes cal concentra-se en escalar i gaudir de  l'elegància dels moviments que ofereix aquesta curiosa pedra.  Tal com havíem llegit al llibre ens vam moure per unes rares plaques amb unes peculiars regletes de sílex.
La roca en general força compacta   i el grau el vam trobar  bastant suau.  Va sortir tota a vista sense cap problema ( i en la tàpia “el a vista” no és tan fàcil!!)
Un “disfrute” de via vaja, i altament recomanable.

MOMENTS DE LA VIA;

L'arribada al cim encara ho fa tot més esplèndid. Arribem a un plateau   d'herba que forma tres esperons, un d'ells és per on acabem de pujar  (d'aquí el nom de Trois Becs). Tot molt immens amb unes vistes espectaculars de la regió.

EL CIM:

El descens es fa tranquil·lament pel Coll de Picourère, recorrent formacions variades de roca i espesos boscso. Tot plegat una joia, la via i l'entorn.

LA BAIXADA:

(com molen baixades tranquiletes i poder contemplar el paisatge)!!!

Material Utilitzat: cintes expres
Horari; 4h i 1/2
Hem tingut sol fins les 11 del matí, hem fet la via a a l'ombra però s'hi estava bé.
Les ressenyes les vam treure del llibre del Mussato i  d'una guia anomenada "Escalades dans le Diois" de Dominique Duhaut i Manu Ibarra de Promo Grimper. Web: http://www.promo-grimpe
Tal com arribem al pàrquing, carreguem i cap a Archiane però això al proper post.