Primer contacte amb roca siciliana : Bausso Rosso

Uf, uf , uf!!

 Portem un mes ja voltant per Sicilia. De moment tot va sobre rodes ara ja hem arribat a  Siracusa, però com sempre aniré fent els posts per ordre cronològic i per tant ara toca ( i mira que ja em queda lluuuuny!!!) el primer  sector a on vam escalar: BAUSSO ROSSO

una bona muralla de calcari forrada de "xorreres"...mmmm!!!!

Aquest és un sector situat al poble de Mondello ,a pocs quilòmetres de Palermo, tot i que és una paret que forma part del Monte Gallo no és un racó molt salvatge que diguem ja que corona un urbanització de cases, això si, des de peu de via que queda molt enlairat gaudirem d' unes bones vistes.

vistes del costa Nord amb uns núvols que frenaran la calor del sol i ens deixaran escalar sense rostir-nos

imatge que teníem just davant del sector, una mena d'urbanització a mig fer...una mica tètric...

És una bona muralla de calcari vermellós, que ens regalarà una bona dosi de desplom, xorreres i forats.Ah! i també hem deduït que d'aquesta mena de regalims que semblen colifors en diuen "concrezione"  Al primer cop d'ull es veu una roca brillant i sembla que hagi de tenir un tacte dolent i relliscós. Doncs no, per ser tan a prop del mar i per haver plogut tant el tacte és prou bo. Alguna via si que la vam trobar humida o alguna xorrera molla però res rellevant.

 

arribem a peu de via això te molt bona pinta!!

 En el que sí vam para atenció va ser en l'equipament. En general està prou bé, evidentment per la proximitat al mar, hi ha molts “seguros” rovellats, però hi ha moltes vies reequipades amb químics (cosa que dóna molta tranquil·litat). El que ens va sorprendre és la precarietat d'algunes reunions, normalment trobàvem dos parabolts units per un tros de corda i mosquetons amb una bona capa de rovell. Bé de tant en tant alguna anella.

aquest "bonyigo" de molsa és la primera assegurança d'una via  deliciós i la segona no estava gaire millor

Hi varem escalar tres dies. El primer va ser una mica estressant, resulta que estàvem escalant i just d'on teníem aparcada la furgo sentim una alarma que s'assembla a la nostra, uf! Baixem, no baixem, ens han petat la furgo', no crec.... però no estàvem tranquils , tornem a la furgo i per sort res de res...aix!!! Tornem a munt, a última hora ja no apreta tan el sol i s'hi està més bé.

Temperatura, aquest és un tema que preocupava al Quim en aquest viatge perquè si una cosa no suporta és la calor. A Bausso Rosso hi va entrant el sol entre les 11 i les 12 del matí. Però vam estar de sort, un dia ens va ploure i es podia escalar, i un altra feia un aire bastant fred que emmascarava l'escalfor del sol. Tot i així matinàvem escalàvem el màxim d'estona a l'ombra i al migdia baixàvem a fer el turista.

Festival de cane e concrezioni:

i alguns forats!!!

Per nosaltres és un sector molt recomanable amb vies de molta qualitat entre 6a i 8a. Totes les vies que varem fer o provar ens van agradar.