14/8/15

D' Atenes a Meteora un trajecte ben entretingut.

Deixem Atenes amb la intenció d’anar a Meteroa. Però abans vam fer algunes paradetes i sobre això va aquest post.
La primera va ser a la  històrica i mítica ciutat de Marató, (aquí deixo  enllaç a wikipedia per saber de que va la història , llegenda i  nom de la famosa cursa: https://es.wikipedia.org/wiki/Maratón). Resulta que dies abans hi vam anar a visitar el museu, i ens van informar que es feia una carrera, la Mitja Marató de Marató  i també la de 10 km.  Doncs va, perquè no fer la curta? I la vam fer . Ens hi vam apuntar el mateix dia de la carrera (que ja no es podia fer) però es van enrotllar i a últim moment ens van deixar apuntar. La veritat és que són molt bona gent però una mica caòtics i desorganitzats, molta gent no tenia  clara l’hora de sortida , a on se sortia i si ens podíem inscriure o no. Però finalment tot ens va sortir rodó i tan rodó que vaig fer primera de la distància de 10 km.  La veritat és que em va fer molta ilusió guanyar en un indret tant …emblemàtic (ni que fos una cursa de 10 qms.) No ho havia fet mai això de creuar la meta amb la cinteta i a   més a més un noia en bici em va acompanyar els últims quilòmetres. Va ser guai…



visita al museu de la Marató



sempre a punt!

podium amb llaurers i tot!


     D’allà vam parar a recuperar forces amb un nutritiu dinar  a un restaurant d’aquests de carretera, ple de gent (locals vaja) tots amb el mateix menú. Bacallà i calamars arrebossats, amanida de col, patates i per postres un dolç que no recordo el nom, era una mena de confitura de codony boníssima. 

menú al més pur estil local...vem veure que era el que menjava tothom i ho vam demanar

  Aquella tarda vam  visitar el Monestir d’OSIOS LOUKAS. Una construcció bizantina i mediaval  de totxana i marbre , val la pena desviar-se una miqueta i passar-hi.

arribem al Monestir i ja cauen 4 gotes





I vam acabar la jornada a la famosa Delfos, la  de l’Oracle però ups! Vam arribar que ja estava tancat ens vam haver de contentar a fer un tomb fins al temple d’Atenes i aquelles restes  o ruines ens van semblar impressionants, a més a més era a útlima hora de la tarda i es respirava una atmosfera relaxant i tranquil·la.

panoràmica del Temple d'Atenes


fabulòs


 Vam decidir anar fent via i com fins que vam trobar un raconet com aquest a prop de per fer nit.

ni el millor hotel del món et regala aquestes vistes...


Els plans eren escalar a la zona d’Almyros , un poblet entre platja i muntanya, que semblava interessant. Però ens va decebre una mica . Vam anar al sectors KOFY SPILIOREMA  i al KOFI PENTHOUSE.  Vies curtes , xorreres però rares… i a més a més tot regalimant i poc atractiu. Vam fer un parell de vies , però va començar a diluviar i vam tirar a avall.  No sé si era perquè estava tot bastant moll però no ens a semblar un gran sector ni les rutes eren res de l’altre món.

aproximació molt pintoresca


escalfant i poca cosa mes...


i l'aprox que era tan pintoresca va acabar en una tornada per una riera


i veient que d'escalada res de res vam baixar a la costa al poblet (4 cases i port) de Chopoca

molt autèntic


i tranquil



    La següent visita que teníem en ment en la mateixa àrea, al poble d’ ANAVRA al sector Yellow Rock. Doncs no en podem opinar perquè ni hi vam arribar.  Resulta que vam fer nit al pàrquing, per cert un lloc molt bucòlic que s’hi arriba per una pista que porta a uns estables i corrals. Però el matí quan ens vam llevar, ens envoltava més de mig metre de neu ( a ple abril!!!). Vam flipar molt , moltíssim. A més a més allò no parava i  no podíem sortir  la pista per arribar a la carretera feia pujada i era un fangar. Evidentment no portavem cadenes (“moraleja”  : tal com està  el clima d’atrotinat,  sempre cal tenir unes cadenes a mà). Vam estar de sort i a mig matí van arribar els pagesos a porta el menjar el bestiar i ens van donar un cop de mà  per sortir d’allà . El primer intent va ser lligar la furgo en el seu tot terreny amb un cable , però allà patinava tot i a la pujada no hi havia manera d’avançar…van ser uns moments tensos. Finalment van treure les cadenes  (rústiques , rústiques, cadena lligada amb cordill ) i el pagès es va posar al volant de la furgo i vinga fins dalt la carretera.  Que bona gent!!!  I així acaba la nostra estada per la zona d’Almyros i Anavra.  Recomanem aquestes zones? Doncs per escalar no ens van semblar  espaterrants però  “sobre gustos…”

anant cap Anavra, omplint aigua 

i així ens vam llevar:



paraneus super pro...

lligant la furgo al tot-terreny

finalment triomfen les cadenes





Després ja vam tirar cap a Meteora  a on ja la pluja ens va deixar tranquils i vàrem  poder escalar bastant …però per la propera.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada