Quan vam iniciar el viatge cap a Grècia, ja ens vam plantejar de pujar el punt més alt del país que és el Mont Olympus amb 2918 metres d’alçada que té la punta “Mitikas”. Remenant una mica d’informació sobre el cim i les rutes ens va semblar que no calia agafar res més que les botes de treking i així ho vam fer. Doncs bé resulta que entre tantes pluges i freds inusuals a principis de maig encara hi havia un bon tou de neu. Per tant ja ens havíem tret del cap coronar aquest cim.
Però , un bon dia a peu de via xerrant amb uns locals, va sortir el tema; que si és molt bonic que si val molt la pena… i nosaltres amb els piolets i grampons a casa! Doncs un d’aquells nois, en Niko, ens en deixava. Així , tal qual, sense coneixer’ns de res. Només calia que els hi anessim a buscar a casa seva i ja està. Perfecte! I que bona persona el noi!! Li vam estar molt i molt agraïts. No tothom té tanta bona fè ni és tan confiat.
Ens va informar que el dia que hi volíem anar (era el festiu 1 de maig) era quan s’iniciava la temporada per pujar al cim i s’obrien els refus. Però només aquells 3 dies després tornaven a tancar fins epoca estival.
Teníem dues opcions: pujar els dies en que els refugis eren oberts o fer-ho d’una tirada per no trobar tanta gent. En la primera opció era anar més carregats i per fer-ho en dos dies i la segona aniríem més lleugers i ràpids però era més “tute”. Vam optar per fer-ho en el dia. I la vam encertar, la veritat feia temps que no feiem una activiat tan llarga però ho vam portar prou bé .
El poble d'accés és Litochoro, allà és on vam comprar el mapa per pujar al cim.
ja tenim mapa!
La ruta que escollida passa pels refugis de Petrostouga i Kakalos al plateu de les Muses. Vam fer uns 1800m de desnivell de pujada, i en total uns 4000 (més o menys) i vam estar-hi 13 hores.
El punt de sortida va ser al pàrquing de Gortsia (a uns 1100m) La nostra intenció era retornar per la ruta que va al refu de Prionia i poder contemplar dos paisatges diferents. Però no va ser possible, hi havia massa neu per accedir-hi i vam tornar per on havíem vingut.
Va ser fantàstic i meravellós. Vam estar sols , envoltats de neu, vistes grandioses, silenci i amb un dia de sol magnífic …no podíem demanar res més!!
A les 7 del matí sortim , anem avançat per un camí empinat entre el bosc. Cap a les 9 arribem al refugi de Petrostouga. Està en una ubicació molt panoràmica , just en una punta i amb unes grans vistes.
Esmorzem i ja ens posem grampons. Una lleugera pujada ens porta fins l’aresta, una seció preciosa i divertida amb unes vistes al·lucinants de mar i muntanya. I a més a més una meteo acolllonant, sol, sol i sol!!
Estem entretinguts crestejant fins arribar al refu Kakalos, al Plateau de les Muses. Quin lloc, una gràn planície nevada amb el cim al fons. No hi ha ni una ànima. Paradeta per menjar i anem fent.
Creuem el plateau, un flanqueig preciòs amb una mica de pati i ambient . Ens plantem al peu del corredor somital, Uf! El corredor no és difícil però si una mica expo….40-45º i la neu una mica tova . Poc a poc i bona lletra .
Mitikas, cim!! Grandiòs, espectacular, les vistes, la neu, el moment… Però cal anar per feina que la neu s’estova i hem de desgrimpar el corredor.
Tornada per la mateixa ruta. Ha sigut llarg, intens, i genial!!! Ara entenc perquè els Déus en van fer la seva morada...
eixugant material
recuperant forces
i visitant un Monestir als afores de Litochoro que no recordo el nom:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada