FRANKENJURA

De França a Frankenjura pluja i pluja....comencem amb mal peu o bé ja estan caient les ultimes pluges i tindrem un temps de p..mare???

10 hores conduïnt sota la pluja

De les 3 setmanes que hem estat al Franken hem tingut la sort de veure els sol 6 dies! El temps normal ha estat boira, núvols i pluja. Però malgrat tot, malgrat les vies xopes, els “cantos” humits, el fred.. HEM ESCALAT i hem pogut fer vies realment fanàtiques.

teletubies a Franken

lluitant per fer-nos passar el fred

la humitat i les poques ganes de tibar....fan fer algunes tonteries

Alguns dels sector que hem estat i que ens han semblat bons i recomanables, en general són sector petits amb poques vies...bolos molt ben trobats.

Ens han molat:

Grune Holle petit, vies curtes i intenses.

Staldentene: uns quants 7b+s molt, molt bons

en un dels 7b+ de Staldente (boníssim)

Student: Regletes i sol.

Marientaler: Aquest és dels grans i hi ha més varietat de grau.

Toni Schmid: Boníssim. Els setens són de visita obligada. I a sota hi ha un totxet amb vies també molt bones.

Holzaguer Wand: El mur de la dificultat, vies curtes i exigents, de 7c cap amunt. Algunes vies costa que s’assequin

Krottenser Turn: “Chasin the train” i la “Hitch Hike the plane” dues vies clàssiques i històriques i bones.

escalfant en un curt però rabiòs 7a

via Hitch Hike the plane

el sector

Putllacher Wand Vies de continuïtat sobre bons forats,

Rolandfels Un altre sector clàssic , les vies són bones i és una zona amb molta varietat de grau. Si ha plogut la roca desprèn humitat i el tacte és horrorós.

Heldwand: Un petit muret amb vies de setè grau, molt bones i poc sobades.

Ens han decebut:

Oberescholsserwand: Vies sobades, cantos babosos i les dues vies que teòricament eren bones Out of Berlin i Libe on a chance tenien un tacte horroròs...no ens ha molat aquest sector.

Maximiland Wand Les vies no són molt atractives i només en varem fer una.

Zwergenschloss: No ens va agradar.

Hem estat un total de 3 setmanes per Frankenjura, el lloc és preciós, hi ha vies molt bones i fanàtiques però les condicions no sempre són bones, es veu que aquest estiu ha estat més plujós que el normal per tant tot estava molt humit..be alguns cantos tenien una deliciosa capa de verdet florit en el seu interior. Hem trobat algunes vies molles i alguns dies hem voltat bastant per fugir de la pluja i la humitat.

EN RUTA. VENASQUE (FRANÇA)

Principis de setembre. Destí Frankenjura.

La furgo carregada a petar, portem de tot i més. Per si fa mal temps al Franken ens enduem totes les ressenyes que tenim d’Europa a més el material de via llarga per si ens deixem caure per Dolomites i les bicis plegables per quan anem a fer el turista , tot això encaixonat en el maleter com un “tetrish” i segur que encara ens descuidem alguna cosa.

No anirem al Franken del “tiron”, ens han parlat de Venasque un petit poble (per cert molt pintoresc) a pocs kms a l’est de la ciutat francesa d’Avignon. Allà hi ha un parell de sectors d’escalada esportiva prou interessants per fer-hi una visita.

Hi varem estar dos dies i crec que val la pena, fer la parada i escalar –hi. És un lloc peculiar, la roca és un gres de tons blanquinosos i grogosos. Tot perfectament equipat amb químics i com que és un gres fràgil en alguns trams trobarem algun sicat. Totes les vies que varem fer les varem trobar de bona qualitat, predomina el grau mig és un bon lloc per anar a fer setens, escalada de continuïtat i desplom. La majora de sectors els hi arriba l’ombra a la tarda.

panoràmica d'una part dels sectors

algunes vies:

Per Internet hi ha alguna cosa d’info. a nosaltres ens varen passar una fotocopia i en el sector mateix els escaladors locals ens la van actualitzar.

Un lloc molt recomanable per conèixer, dóna per escalar un 3 o 4 dies i fer un tomb pel poble. Pujant cap Franken no significa marxar molt de la ruta i el tema cotxe i kms queda més repartit. De Terrassa a Venasque hi ha unes 5h i de Venasque a Franken unes 10h.

el poble de Venasque:

Caminant per Sant Llorenç

vistes del Gruiere anant cap a la Canal de les Ànimes

autoretrato (es diu així?) baixant cap a la canal de les Ànimes

el cim de la Mola des del Montcau

Montserrat des del Montcau

la cova del Drac

Una roca molt vista pel escaldors habituals de la Soleia, la Castellassa de Can Torres

bolet de la Sibèria, llàstima que no tinc ni idea del que és però era impressionant

la Mola al fons, des del camí dels monjos, feia temps que no hi passava i encara no havia vist aquesta enorme fita sembla ser que creix i creix....

Estiu a casa

Hem passat un estiu bastant siberià, tot i que el primer dia fa mandra començar la temporada, ja se sap matinar , pateo ,vies dures...uf! però un cop t’has deixat caure per aquest racó i t’has liat amb alguna de les vies és impossible no torna-hi.

Els millors dies i els més fanàtics són els de bon tacte ( tactum), aquests dies ningú es queixa de la xuxuflú i tots anem a “muerte” en els respectius projectes, aquests dies que les vies cauen com mosques a la nostra tenacitat, paciència i persistència i és en aquests dies que l’ambient s’infla i s’infla fins que es torna a provar un nou projecte (tipus “la mata inflons” pronunciat matajinflons, del moro) que ens fa tornar a la realitat i veure que a la Sibèria sempre hi haurà vies per fer.

Durant l’agost vaig patit d’una tendinitis a l’espatlla, patiiiiiit per que he estat fora de combat amb Sant Llorenç al costat. Però bé m’he dedicat a fer fotos i caminadetes pel massís. Aquí van....

vistes de la siberia anant cap a la canal de Sta Agnès:

la via Directa Colomers:

els models són el Quim, l'Eudald i el Ciller (que mai s'escabella..)

el pas del Triglav

en Jordi a la "Directa Colomers"

Juanjo a la "Mururoa"

Per cert, la pista de Can poble ja està tancada al trànsit de vehicles si el pateon o era prou lluny ara farà mes pujada

“VIA ANGLADA- CERDÀ” A LA BOLETA FORADADA.

Un d’aquets últims caps de setmana d’agost que es preveien altes temperatures i ambient xafogós varem decidir anar a buscar la fresca a la Nord de Montserrat, a la paret de Frares.

La via va ser l “L’ ANGLADA- CERDÀ” (ho poso en majúscules perquè aquest dos senyors, grans escaladors són objecte del meu respecte i la meva admiració), a la Boleta Forada. El nom d’aquesta agulla li ve donat pel fet que en el seu cim hi ha una peculiar bola la base de la qual no toca del tot el cim i fa un curiòs forat.

la via:

No es veu gaire, però he posat el nom damunt l'agulla

La via ressegueix una impressionat fissura per la cara Nord i va a espetegar a un aeri i desplomat esperó que porta al cim.

Després d’una delicada trepadeta fins a un arbre i un spit ens posem a la primera R.

El 1ºllarg és el que té la pitjor roca, però el traçat es boníssim, trams de xemeneia i díedres ens portaran a una gran repisa . Per aquesta tirada faran falta camalots del 3 i 3,5.

les xemeneies de la primera tirada:

un bon ambient però la roca bastant fràgil

El 2º i el 3º llarg són el regalet de l’agulla. Dos llargs de bavaresa amb roca bona. D’aquelles tirades gratificants que es deixen fer i equipar bastant. Hi anirem trobant tacos de fusta i claus de l’època. En el pas de 6a abans de la 3º reunió hi ha un burí, hi havia un parabolt però algú ha tret la xapa. Ho trobo una mica fora de lloc, ja que és una via que ha estat molt ben reequipada pel Kim Santacatalina i crec que és un dels escaladors de la zona amb més criteri per obrir i reequipar. Senzillament s’havia posat una expansió al costat d’una altra envellida.

impressionant bavaressa del 2º i 3º llarg

inici de la 3º tirada

arribant al pas de la 3º tirada

assegurança de l'època

El 4º llarg transcorre per l’esperó, per cert amb molt d’ambient. El més impressionant és la sortida de la reunió, un pronunciat desplom amb boles de dubtosa consistència i amb uns vells claus encara més dubtosos, El Quim escala uns quants metres en lliure però crec que és no és un llarg fàcil i amb la precarietat de la roca i les assegurances ho deixa estar.

del 4º llarg,impressionant no??

El 5º llarg és un Ae amb burins i algun parabolt , crec que s’ha fet en lliure i està graduat de 7b+. En artifo es fa sense cap problema..

El Quim a la aèria R abans de fer l'ultim llarg

Arribem al peu de la boleta la flanquegem cap a la vessant sud i amb una delicada trepada ens fem dalt. En aquesta part hi trobarem un burí sense plaqueta, val la pena posar-la perquè hi ha un cop de gas, el Quim el va fer sense plaqueta però crec que és un pèl delicat. Del cim no h hi ha res per rapelar desgrimpem fins un spit que hi ha desprès del burí i rapelem al peu de la boleta.

el forat que hi ha entre la boleta i el cim de l'agulla

"la nina" vista des de la boleta

a la R des de dalt l'agulla i el Bisbe a darrera

el Bisbe amb una cordada al cim

foto que ens van fer la cordada que estàven a la Normal del Bisbe les fletxes sóm el Quim i jo

Via molt recomanable, per l’entorn, per la línia i perquè vies així formen part de l’historia del’ escalada, oberta el 1965...admirable!!

Material: És una via que es deixa equipar bé i ja hi ha bastant material les primeres ascensions. Nosaltres varem passar amb un joc de camalots fins el 3,5 (important grans pel primer llarg), alien verd i groc, un estrep i portar plaquetes recuperables.

Horari: Unes 3h i mitja.