i ara bulder!

L’ hivern del 2010 varem passar molt fred, les vies es convertien en un suplici amb els dits gelats i ens vam prometre que si aquest hivern feia la mateixa rasca enterràvem la corda i a fer bloc! Fent boulder el temps de contacte amb la roca és petit (petitíssim) i no tens temps que els dits es glacin, a més a més si vas just@ de força és una bona manera de trobar aquesta “xispa”.

Doncs més o menys hem anat blocant, fins que va aparèixer el famós anticicló i ..hem tornar a lligar-nos a la cord a.

Però hem estat uns quants caps de setmana descobrint alguns sectors de bloc que tothom parla, i “uff!” que bons!, com s’ha de tibar, i ...ens agrada... però crec que mai deixaré la meva corda.

Sort n’hem tingut del Marc, de l’Albert (Kueka), del Pep i la Gara que ens han fet uns guiatges molt complerts per les millors zones de bloc de Catalunya.

Aqui algunes fotos del nostre periple amb el bloc, la veritat és que ni sé els graus ni els noms dels boulders...quan vaig a fer bloc em costa guiar-me pel grau...o puc o no puc, o li dono molts pegues i surt,o li dono molts pegues i no surt....no se...

El Cogul

Sincerament, te bons blocs, però és dels llocs que menys m’atrau, peus de via poc pla, molta pols....potser varem enganxar uns dies que hi havia molta gent i no vaig tenir bones sensacions, però torno a dir que varem fer blocs molt i molt bons!

Sant Joan de Vilatorrada

M’agrada el lloc, la pineda, la roca, els cantos...

SAVASSONA

Situat dins el marc de l'espai natural de Guileries- Savassona Trobarem un altre racò increible, preciòs i amb uns blocs de bona qualitat.

TARGASONE

Boníssim, blocs perfectes en un entorn idíl·lic llàstima del sablasso del túnel del Cadí i la interminable cua que es forma a la tornada ja que és quan baixen la majoria d’esquiadors. Crec que és un lloc de visita obligada. Es pot comprar la ressenya en el càmping.

una de les coses que m'agrada del bloc és que pot ser molt familiar i social!

Audiovisual "Mali, escalada i gent" a Roda de Ter

Hola a tots i a totes !
El proper dissabte dia 26 de febrer l'associació A.C.T.E.R ens ha convidat a projectar l'audiovisual "Mali, escalada i gent" .
Hora i lloc: A les 21:30 a la Sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. C/ Bac de Roda ,1. Roda de Ter.
Si voleu veure un resum del vídeo: Mali, escalada i gent.

Us hi esperem!

MALI, ESCALADA I GENT

Una visita a Mali és impossible que et deixi indiferent.

Un país desèrtic però banyat per el riu Níger, forma part de l’ autèntica Àfrica negra, habitat per una gent amb una cultura, unes tradicions i una identitat que s’ han mantingut intactes al llarg del temps.

Per nosaltres era un viatge d’escalada, i vam escalar i gaudir molt de les increïbles parets de les agulles de Garmi .Vam poder realitzar ascensions molt interessants com l’ Esperó Nord del Kaga Tondo amb 600 m de llargada , vam escalar al Suri Tondo...i moltes més ascensions d’una bellesa i un ambient impressionats.

Però de vegades la roca, les escalades, els metres, la dificultat, queden en segon pla quan et trobes en països com Mali. Estem parlant del segon país més pobre del món , és difícil no passar per alt tot el que han de fer aquesta gent per sobreviure.

Amb aquesta projecció volem mostrar una país i una manera de viure tant diferent a la nostra que ens fa plantejar i relativitzar aspectes importants de la vida.

Quim Roumens

Lali Bofill

Acabant amb Red River Gorge una, mica d'info

Per informació es pot veure el post que vaig fer de la nostra primera visita a Red River el 2009.

Aquest 2010 enlloc de volar a Nova York varem volar a Lexington, els vols són una mica més cars però no hi tantes hores de cotxe. Si no s’ha visitat mai Nova York crec que val la pena aterrar en aquesta ciutat, també ens han dit que Chicago és una bona opció per arribar, està a unes 3 o 4 hores de cotxe fins la zona d’escalada.

Hem estat dues vegades en aquesta zona, creiem que és una gran zona pel que fa escalada esportiva, i te un gran potencial, sembla ser que encara queda molta roca per obrir.

Per nosaltres és un viatge molt recomanable si ho enfoquem en l’escalada esportiva i també molt interessant conèixer un estat com Kentuccky, que encara que té poc encant és la representació més real de l’America “profunda”, un estil de vida molt humil, que comporta viure en cases mòbils, passejar per grans superfícies comercials i freqüentar restaurants de fast food

Eps! si decidiu viatjar a la tardor segurament podreu ce·lebrar la clàssica festa de Hallowen.

aqui van unes imatges captades per la Laia la tarda de Hallowen en el poble de Betty Ville...no tenen desperdici

Dies de descans a Red River

La veritat és que l’estat de Kentucky poca cosa té d’interès turístic. Les ciutats no són precisament atraients i l’oferta cultural com ara museus o activitats és molt reduïda. La natura tampoc no ha estat molt generosa i encara que si que hi ha algun parc estatal no trobarem grans espectacles naturals com els parcs nacionals de la costa Oest. El que si hi ha per aquestes terres són destil·laries o fàbriques de bourbon que al final no varem visitar.

El primer dia de repòs va ser una excursioneta pel parc estatal Natural Bridge, i per passar un matí està força be i varem acabar recuperant forces amb un “hipercalòric” menú del mexicà de Stanton, “Mi Finca” molt econòmic i abundant.

El Parc Natural Bridge:

foto de grup, segons el Xavi semblem els ABBA...

la foto no anava exactament per la Bet sinó pel 3 paios de darrera amb intent d'estètica Stallone

cansats de donar voltes anem cap a dinar

dinar en MI FINCA

La resta de dies de repòs varem entrar en la rutina del “SHOPPING” a Lexington, o sigui varem acabar caient en allò que tan critico com és passejar pels centres comercials com si fos el centre històric d’algun poblet.

I dic rutina, perquè la ruta era sempre la mateixa, parar a Miguel’ Pizza, sortir cap a Lexington, allà visitar les dues tendes de material de muntanya (a veure com anaven les ofertes) i cap a la Fayette, el megacentre comercial amb botigues de tota mena. A on (amb el rotllo que el dolar esta més baix que l’euro) semblava tot baratíssim i no hi havia dia que no ens firéssim

catalanets a Miguel's Pizza

Els dinars varen ser interessantíssims i contundetns, un dia varem anar al Steak House, la casa de bistec...no cal dir res de com anaven els plats de bistecs i les birres per recuperar de totes les planxades de tots els bous ...

Algun altra dia varem dinar al mateix centre comercial La Fayete a on evidentment hi havia fast food de totes parts del món: tailandès, italià, americà...

com algu ens digui que tornem més prims..ja ja!!

El dinar més copiòs va ser el de GOLDEN CORRAL, una cadena de restaurant de bufet lliure, crec que si entraves abans de les 4 del migdia el tiquet sortia a 6 dòlars i la veritat és que hi havia de tot, verdures, carns, amanides,pans, fruita, tot relativament bo pel preu. La veritat és que al ser un lloc tan econòmic estava a petar i la clientela era gran en nombre i en tamany no hi havia gaires persones que pesessin menys de 70kg, nosaltres varem estar una estona flipant amb tot aquests personatges tan immensos em sap greu dir-ho, i fa pena però aquí varem poder comprovar com l’obesitat forma part del estil de vida americà i sobretot en estats més aviat pobres com Kentucky.

"a piñon" aquí tothom menja i al fotògraf ni cas!

sempre cal deixar-se un racó pels postres...tot i que l'aspecte de la reposteria no era molt natural...

ara ja no riem tan ...així pots acabar si no tens mesura amb el menjar

I aixì eren els nostres “rest day” ,dies en que també aprofitàvem per fer el bugada en instal·lacions tan americanes com aquestes.

com més grans més animals, aquest és el Xavi (Cardedeu), no en tenia prou amb la dutxa de la cabin i s'havia de posar dins la màquina de rentar...