Cap de setmana complert.

EL finde passat va ser d'aquells de tot una mica. Dissabte matí fanàtic a la Sibèria, bé aquí el fanatisme és inversament proporcional  a la xuxuflú i amb quests últims dies de tacte...”xuxuflòs” el fanatisme ha minvat una mica. Però bé, potser més que matinal fanàtic en diria divertida.
La jornada va acabar al pati de casa  amb  una deliciosa “fideuà” sota la batuta de la Isa . ENS VAM POSAR LES BOTES!!

les "Dires"

el millor "encadene":

L'endemà jornada  a  Agulles

Comencem amb la via Lusilla 180 6a oblig/ 7a+ a la Miranda dels Ossos, una joia de 180 m. (5llargs) que ens va oferir una escalada variada i divertida.
Vam començar empalmant els dos primers llargs de la Gironella, surt un 6b de fisura amb roca discreta. Ja es va entrar en ambient.  Aquí el Quim va posar alguns (pel meu parer pocs) friends.  EL llarg té algun taco de fusta i algun clau. Llàstima que a pocs metres del peu de via hi havia un grapat de paper deWC s'ha de ser guarroooo per fer això. La brossa cap a casa hòstia!

fissura del 1º llarg, molt bonica  amb roca discreta

La 2º tirada és un llarga fissura, una tirada bona i espectacular la roca millora una mica excepte els últims metres d'entrada a la R que són realment podrits brrr!! Durant la tirada es van trobant tacos de fusta (que si es pot posar un friend millor que xapar el taco), algun burí i algun bolt.

últims metres de 2º llarg, roca dolenta cal escalar amb moolta delicadesa

El 3º llarg una curta tirada per una placa, es pot fer en A0, si s'intenta en lliure la ressnya marca 7a, una tirada curta però estètica.

2º reunió

EL 4º llarg em va molar molt, una altra placa  que porta a un sostret fissurat, des de la R pensava “mare meva que xungo que serà això..!” doncs no, el sostret és un “disfrute” te molt de canto i queda bastant
protegit.

desplom i bona presa

 Per acabar un altre sostret del mateix estil que l'anteriot per sortir de la R i una placa fàcil fins el cim.

No és una via molt llarga ni molt difícil ni molt extrema però és un bon regal de roca Montserratina. Ens va molar i creiem que val la pena escalar-la.

xula no?

Sobre material, vam utilitzar un joc d'aliens, un de cams del 0,5 al 3 repetint l'1 i el 2. No vam dur tascons. Això del material és molt personal. Jo prefereixo que en sobri i el Quim (que va més sobrat) en portaria menys. És un itinerari força segur, la fissura permet posar “catxarros” hi ha bastants tacos de fusta, alguns claus, burins, i fa uns anys va ser re-equipada ( i alliberada) pel Kim Santacatalina amb bolts per tal que es pugui provar en lliure.

Horari: unes 3 hores.

Al acabar ja ens rondava una altra via al cap, mmm una xemeneia...estarem  a l'ombra... fem una ullada al llibre “AGULLES , REGIÓ DE MONTSERRAT” de Joan Miquel Dalmau. I ens decidim per la via Torres- Nubiola a la Figuereta. 
Com que veníem de la Miranda dels Ossos,vma rapelar pels  rapels de la figuereta que ens van deixar al peu de l'agulla. Per tant no vam fer l'aprox que marca la guia pel Punyalet i el Sabre.

ràpels de la Figuereta

El primer llarg és una tirada de  fissura força protegible. Molt bonica però en l'hem de “currar” a ple sol ....ajjj!!Sort que la reunió és a l'ombra de la gran figuera que dóna nom a la via.

         Ens posem a sota la xemenia, uf! Impressiona! Però un cop estàs immers en l'escalada  és un plaer pujar per un lloc tan peculiar i la roca era molt compacte. És un llarg poc protegit i poc protegible. En 40 m vaig xapar un burí , un clau i un parell d'aliens, però bé la dificultat no és gaire. Una reunió còmoda al cap de la llastra i una curta trepadeta fins dalt el cim. GENIAL!!

1º llarg  i agost i a ple sol ole!

R de la Figuera 

escurant xemeneies:

 

que guapuuuu!

fotos i autoretrarts que va fer el Quim mentre pujava:

la R de sobre la llastra

plaqueta cap al cim

Itinerari molt recomanable pel primer llarg el Quim va posar algun camalot, i jo en la xemeneia dos aliens.
Horari..no sé..una hora aproximadament
Vam tornar a baixar pels mateixos ràpels, vam recollir la motxilla que havíem deixat a peu de  via i FI.
 

FINALE LIGURE

Ara torno un temps enrere, ja desisteixo de seguir un ordre cronòlogic en els posts, aniré fent sobre la marxa...

El    mes de maig vam fer una visita a Finale Ligure i.....home....doncs no ens va semblar molt impressionant. És una zona antiga i històrica , podríem dir-ne el bressol de l'escalada esportiva italiana, però els anys passen i es descobreixen noves  i millors zones. No crec que s'hagi de fer un viatge només a aquesta escola, però si com nosaltres es va de ruta, pot ser interessant per un parell o tres de dies.

Vam instal·lar-nos al pàrquing del sector Monte Cuco, podríem dir que està habilitat com a zona d'acampada amb WC i pica. Però la veritat és que està bastant deixat i brut. Al menys, però, tots els escaladors quedem agrupats en una mateixa àrea. Si s'hi fes un manteniment seria un lloc perfecte per no embrutar altres indrets.

Sobre els sectors, vam estar dos dies a Monte Cuco potser el mur estrella de l'escola, realment és un mur impressionant de calcari foradat i blanquinós que ofereix unes llarguíssimes vies una mica desplomades. Pileta pura. Predomina el 6º i 7ºgrau. Quan arribes a peu de via el color de la paret i les formes dels forat  realment impressionen, però les vies estan molt i molt sobades. Però com dic, hi vam estar un parell de dies fent 6cs, 7as i 7bs i totes les vies que vam fer (malgrat la “relliscor” ) ens van semblar bones.

La roca del Monte Cuco

Veient la guia que era un totxo gruixudíssim vam pensar que per allà ens posaríem  les botes, però aviat vam canviar d'idea. Un dia de descans vam anar a visitar alguns sectors i vam quedar bastant decebuts. Al final vam escalar a : “Superpanza” un sectors amb 6cs i 7as, normal. “Spechio” una petita cova amb xorreres i algunes vies interessants però bastant moll. I ja cansat de no trobar res que ens motivés vam marxar.  

                                                                  Superpanza:

peu de via de Spechio...poca motivació?

Abans de deixar la zona, però, vam fer una via llarga al Paretone. Una interessant paret a l'inici de la carretera que porta als sectors. Vam fer la via Grimoneta 240m i 6b. Ens va agradar molt, passa per un pany de la paret que té unes formacions molt curioses deforats  arcs, i va ser un “disfrute” pujar per allà. La baixada va ser una agradable caminata per un camí evident del cim al pàrquing.

Il Paretone:

flipant amb el canto i la roca de la Grimonet

  Potser ens vam deixar algun sector interessant però no ho crec. Ja sé que no es pot dir d'aquesta aigua no en beuré però no crec que tornem a Finale Ligure.

Sobre les ressenyes, n'hi ha dues una editada per Versante Sud i l'altra per Andrea Gallo, vam comprar aquesta última perquè l'Andrea és el principal equipador de la zona i ja ens van comentar una part del que es treia amb la venta dels topos anava per re-equipament. I la veritat que motles vies de les que vam fer ja estaven re-equipades amb químics.

      

El que  val la pena és fer un tomb pels carrerons empedrats del poble, fer un gelat i remenar per les botigues de muntanya que estan atapeïdes de material i la gent és molt simpàtica.   

Via TIM a la paret de l'Aeri

Si senyor!  El passat 29 de juliol vam escalar la primera via que es va obrir a la paret de l'aeri. I abans de començar amb la crònica de l'ascensió no puc deixar de fer una al·lusió als aperturistes de l'època, membres del TIM (Terra i Mar) penso que és una proesa pujar per aquesta línia el 1948.

Ja feia temps que ens voltava pel cap,i el dissabte passat  vam dir aquest diumenge hi anem!. La nit abans ens vam posar mans a l'obra per trobar informació i ressenyes de la Via Tim de la Paret  de l'Aeri de Montserrat.  De tot el poc que vam trobar les paraules que em van quedar gravades van ser: èpica, selvàtica i “arbusto tracción” mmmm  que guai!!
És una via poc repetida i els únics llocs a on vam trobar alguna cosa va ser a:    
http://www.caranorte.com/clasica/aeri/itinerarios/via/tim.php
http://www.cebadalona.org/mostraPiada.php?Id=206
http://aventuraalpina.blogspot.com.es/view/classic
croquis que correspon a una ascensió realitzada el 2002

Vam començar fent una curiosa combinació; el primer llarg de la Picazo una fissura ampla a on hi ha algun clau i es pot protegir amb algun friend.

diedre inicial de la Picazo i a dalt  de tot la línia de la TIM

Després d'aquesta tirada el Quim estava molt encuriosit amb per una línia de parabolts que van per la placa entre la fissura de la Picazo i la via “Fragancia Tropical” . Segons ell “això és veu fàcil i està equipat” i tal com fa sempre que pot,  ho empalma i  d'una tirada de gairebé 60m es planta a Plaça Catalunya.. (Dies més tard vam coincidir amb el Salva de Santa Cecília i ens va explicar que aquesta línia de bolts és una via que va fins dalt entre la  la TIM i la Picazo , que té uns 4 anys  deu ser 7b+o 7c)

A la repisa de Plaça Catalunya comença la TIM  ( ho emfatitzo amb negreta  majúscules i mida més gran és el mínim que es mereix)

El 1º llarg és el que podríem dir el menys plaent, i el més complicat. Comença superant un bloc encastat amb un cordino i amunt entre matolls, boix  i vegetació variada arrelada en la fissura. Llarg selvàtic amb totes les de la llei. El Quim va lluitar molt i molt,  era boníssim veure les fulles del arbustos movent-se i un casc taronja avançant entre la vegetació.  No es podia equipar gaire.

la fletxa  senyala al Quim just passant el bloc d'entrada

el Quim camuflant entre la vegetació i encara que no ho sembli apretaaannt!!

una servidora a l' inici de la TIM

el bloc

El 2º llarg una xemeneia de calcari farinosa, com sempre jo la faig per dintre i el Quim per fora. No es pot assegurar fins bastant amunt  en que hi ha un clau encara més farinós que la roca, però es pot reforçar amb una alien. Poso un cordino en un tronc que fa baixada(brrr!!) m'arrossego entre la vegetació i eps! Un parabolt!! ole no li faré un lleig, d'aquí i  ja més tranquil·lament se surt cap a l'esquerra per una placa a on es combinen burils i algun parabolt.  Mmm com em molen les xemeneies !!

xemeneia inicial ... quan podré posar alguna cosaaa?!

això haig de xapar??

El 3º llarg continuem per la fissura entre vegetació i roca dolenta, el  Quim posa  algun alien i poca cosa més    i fa un espectacular apretada amb roca dolenta i cap seguro els últims metres abans de la R, ja ja!! aquí el vaig sentir bufar!! Molt bé nano  aquest tram no era pas fàcil!

menys vegetació però roca delicada...

La quarta tirada  és curta però intensa, navegant lentament per roca precària, sense pressa i amb molta concentració. Una mica expo només vaig poder posar  tres aliens en tot el llarg i xapar un o dos claus.  Una reunió curiosa entre una repisa i un gran arbre sec. Fent aquest llarg i intentant relaxar-me em va venir al cap una frase que el Javi va dir el dia abans a la Siber “Pase más miedo que tres abuelas en un paso zebra” al menys em va arrancar un somriure just després d'haver arrancat un còdol que va passar a pocs cms. del cap del Quim.

la presa habitual de la via : sabina o matoll

Últim i 5º llarg se surt de la R creuant la fissura cap a la dreta equipat amb burils i algun parabolt, de l'ultim seguro hi ha un passet per sortir a la placa bastant intens, i  a partir d'aquí territum  i uns quants metres amb cordes fixes fins sortir a dalt l'antena.  Ah! Aquí em vaig quedar amb un tronc a la mà...anava una mica empanada... El Quim des de dalt va sentir un angoixat  “pillaaaa!!” a ell li va fer gràcia a mi no!

començant l'últim llarg

última R

arribant al final ....territum!!

final de via!

les vistes que teníem mentre recollíem el material ....quin regal!

La via: que dir! Forma part de la història de l'escalada catalana, i  ens ha donat una gran satisfacció poder-la fer. És cert que és selvàtica, roca dubtosa i passatges exposat  però no té una gran dificultat.
Com més amunt estavem ,suposo  que ens anàvem acostumant al rotllo i al final ja ens molava l'escalada entre arbres i roca cutre. Crec que és una via única, no n'haviem fet cap com aquesta i   ha valgut la pena. Però no per ser la primera de la paret vol dir que sigui la més fàcil i agradable.
Quant a horaris i material: 5h30 del peu de paret a l'antena, com ja he dit vam començar pel primer llarg de la Picazo.
El material que vam utilitzar aliens i camalots fins el 1, plaquetes recuperables i cordinos pels arbustos. (no vam posar cap tascó tot i que en portàvem). Sobre el material que hi ha a la via, doncs una mica de tot. Claus (més aviat vells), burils i algun parabolt. Totes les Rs estàn equipades amb parabolts.

I no ho digueu a ningú... però l'endemà estava ben cruixida...com mola!!

Roca de Cuneo

Ja fa un parell d'anys vam conèixer una parella d'escaladors a Itàlia, la Mónica i el Claude, eren de Cuneo. Al cap d'uns mesos vam coincidir a Montsant i vam escalar junts a Siurana. Total, que d'aquestes esporàdiques i casuals trobades n'ha nascut una bona amistat. 

Ara fa poc (bé potser ja un parell de mesos) en el nostre tour pels Alps Marítims vam fer una parada a les escoles dels voltants de Cuneo, la Mónica i el Claude ens van acollir a casa seva amb una hospitalitat increïble i ens van portar a les millors zones d'escalada esportiva de la frontera entre França i Itàlia.

El poble a on viuen és a  Borgo San Dalmazzo  a pocs km de Cuneo, viuen rodejats  de muntanyes i una meteo poc favorable. Tot i així tenen bons sectors a on poder escalar i alguns d'ells molt bons.

Com sempre, primer de tot ens vam fer amb la ressenya  de la zona “  Andonno e Cuneese”   de l'escalador Severino Scassa i editorial Versante Sud.  També hi havia info en la ressenya francesa que teníem, però com que som aficionats a col·leccionar topos anem comprant!

les dues guies de les zones dels Alps Marítims

Sectors:

Castillon:  Correspon a la part Francesa.  Aquí no hi vam escalar perquè és un sector absolutament d'hivern però vam anar fins peu de via i tenia molt bona pinta. Creiem que valdria la pena una escalar-hi, però en època hivernal

te bon aspecte no?

Andonno: La zona històrica d'Itàlia, però tampoc no hi vam poder escalar perquè estava tot ben xop. Com ja he dit la meteo a Cuno no és gaire benevolent pels escaladadors. Mític sector a on es va encadenar el primer  8c+  italià, es veu una escalada exigent, entre tècnica i física. Tal com ens va dir el Claude, hi ha moltes vies però val la pena que et facin algunes recomanacions de què provar. Va quedar pendent.

vistes de les parets

Una zona que ens va deixar impressionats va ser la Brigue. Aquest és un poble francès d'aquests  tan cucos i que està  al peus d'unes parets de calcari a on hi trobarem algun sector esportiu com     

“La grand Face” amb vies molt i molt bones. Un lloc molt recomanable i fanátic, Desplom, xorreres, forat mmm boníssim!!

Per trobar ressenyes:     http://www.nice-climb.com/pagesphotos/topos/labrigue.pdf

panoràmiques del sector:

la Mònica i el Claude els nostres guies

bones vies i molt bona companyia

vistes del poble de la Brigue des  les parets

 A la banda Francesa vam anar a un altra zona , La Bergerie,  la veritat és que ens va decebre una mica, després d'haver fet una hora de pista i plantar-nos  a peu de via ens vam trobar un petit muret vies curtes de xorrera. Estava tot ben xop, per tan inescalable, potser la mullena va fer que el veiessim pitjor del que era. Això sí el raconet enmig de prats i colors verds era ben ben bucòlic. Per trobar info: http://www.nice-climb.com/categories.htm 

I un altre muret que es veia guapo però no el vam poder tastar perquès estava ben xop és Arimoda és petit però la Mònica ens va comentar que tenia  vies molt bones. També va quedar pendent...

Per mi els dies que vam estar a Cuneo van ser genials i tot gràcies al Claude i la Mónica, ens van ensenyar els seus millors racons i els hi estem molt i molt agraïts. I el millor acabar el dia amb el plats italinas que ens preparava la Mónica després d'una bona jornada d'escalada.

 I 

I pel que fa  l'escalada, tot plegat ens va semblar molt recomanable, l'entorn muntanyós i sectors de bona qualitat que més podíem demanar?....que no plogués tant!