FINALE LIGURE

Ara torno un temps enrere, ja desisteixo de seguir un ordre cronòlogic en els posts, aniré fent sobre la marxa...

El    mes de maig vam fer una visita a Finale Ligure i.....home....doncs no ens va semblar molt impressionant. És una zona antiga i històrica , podríem dir-ne el bressol de l'escalada esportiva italiana, però els anys passen i es descobreixen noves  i millors zones. No crec que s'hagi de fer un viatge només a aquesta escola, però si com nosaltres es va de ruta, pot ser interessant per un parell o tres de dies.

Vam instal·lar-nos al pàrquing del sector Monte Cuco, podríem dir que està habilitat com a zona d'acampada amb WC i pica. Però la veritat és que està bastant deixat i brut. Al menys, però, tots els escaladors quedem agrupats en una mateixa àrea. Si s'hi fes un manteniment seria un lloc perfecte per no embrutar altres indrets.

Sobre els sectors, vam estar dos dies a Monte Cuco potser el mur estrella de l'escola, realment és un mur impressionant de calcari foradat i blanquinós que ofereix unes llarguíssimes vies una mica desplomades. Pileta pura. Predomina el 6º i 7ºgrau. Quan arribes a peu de via el color de la paret i les formes dels forat  realment impressionen, però les vies estan molt i molt sobades. Però com dic, hi vam estar un parell de dies fent 6cs, 7as i 7bs i totes les vies que vam fer (malgrat la “relliscor” ) ens van semblar bones.

La roca del Monte Cuco

Veient la guia que era un totxo gruixudíssim vam pensar que per allà ens posaríem  les botes, però aviat vam canviar d'idea. Un dia de descans vam anar a visitar alguns sectors i vam quedar bastant decebuts. Al final vam escalar a : “Superpanza” un sectors amb 6cs i 7as, normal. “Spechio” una petita cova amb xorreres i algunes vies interessants però bastant moll. I ja cansat de no trobar res que ens motivés vam marxar.  

                                                                  Superpanza:

peu de via de Spechio...poca motivació?

Abans de deixar la zona, però, vam fer una via llarga al Paretone. Una interessant paret a l'inici de la carretera que porta als sectors. Vam fer la via Grimoneta 240m i 6b. Ens va agradar molt, passa per un pany de la paret que té unes formacions molt curioses deforats  arcs, i va ser un “disfrute” pujar per allà. La baixada va ser una agradable caminata per un camí evident del cim al pàrquing.

Il Paretone:

flipant amb el canto i la roca de la Grimonet

  Potser ens vam deixar algun sector interessant però no ho crec. Ja sé que no es pot dir d'aquesta aigua no en beuré però no crec que tornem a Finale Ligure.

Sobre les ressenyes, n'hi ha dues una editada per Versante Sud i l'altra per Andrea Gallo, vam comprar aquesta última perquè l'Andrea és el principal equipador de la zona i ja ens van comentar una part del que es treia amb la venta dels topos anava per re-equipament. I la veritat que motles vies de les que vam fer ja estaven re-equipades amb químics.

      

El que  val la pena és fer un tomb pels carrerons empedrats del poble, fer un gelat i remenar per les botigues de muntanya que estan atapeïdes de material i la gent és molt simpàtica.