4/8/12

Via TIM a la paret de l'Aeri



Si senyor!  El passat 29 de juliol vam escalar la primera via que es va obrir a la paret de l'aeri. I abans de començar amb la crònica de l'ascensió no puc deixar de fer una al·lusió als aperturistes de l'època, membres del TIM (Terra i Mar) penso que és una proesa pujar per aquesta línia el 1948.

Ja feia temps que ens voltava pel cap,i el dissabte passat  vam dir aquest diumenge hi anem!. La nit abans ens vam posar mans a l'obra per trobar informació i ressenyes de la Via Tim de la Paret  de l'Aeri de Montserrat.  De tot el poc que vam trobar les paraules que em van quedar gravades van ser: èpica, selvàtica i “arbusto tracción” mmmm  que guai!!
És una via poc repetida i els únics llocs a on vam trobar alguna cosa va ser a:    
http://www.caranorte.com/clasica/aeri/itinerarios/via/tim.php
http://www.cebadalona.org/mostraPiada.php?Id=206
http://aventuraalpina.blogspot.com.es/view/classic
croquis que correspon a una ascensió realitzada el 2002

Vam començar fent una curiosa combinació; el primer llarg de la Picazo una fissura ampla a on hi ha algun clau i es pot protegir amb algun friend.

diedre inicial de la Picazo i a dalt  de tot la línia de la TIM

Després d'aquesta tirada el Quim estava molt encuriosit amb per una línia de parabolts que van per la placa entre la fissura de la Picazo i la via “Fragancia Tropical” . Segons ell “això és veu fàcil i està equipat” i tal com fa sempre que pot,  ho empalma i  d'una tirada de gairebé 60m es planta a Plaça Catalunya.. (Dies més tard vam coincidir amb el Salva de Santa Cecília i ens va explicar que aquesta línia de bolts és una via que va fins dalt entre la  la TIM i la Picazo , que té uns 4 anys  deu ser 7b+o 7c)

A la repisa de Plaça Catalunya comença la TIM  ( ho emfatitzo amb negreta  majúscules i mida més gran és el mínim que es mereix)

El 1º llarg és el que podríem dir el menys plaent, i el més complicat. Comença superant un bloc encastat amb un cordino i amunt entre matolls, boix  i vegetació variada arrelada en la fissura. Llarg selvàtic amb totes les de la llei. El Quim va lluitar molt i molt,  era boníssim veure les fulles del arbustos movent-se i un casc taronja avançant entre la vegetació.  No es podia equipar gaire.

la fletxa  senyala al Quim just passant el bloc d'entrada

el Quim camuflant entre la vegetació i encara que no ho sembli apretaaannt!!

una servidora a l' inici de la TIM

el bloc

El 2º llarg una xemeneia de calcari farinosa, com sempre jo la faig per dintre i el Quim per fora. No es pot assegurar fins bastant amunt  en que hi ha un clau encara més farinós que la roca, però es pot reforçar amb una alien. Poso un cordino en un tronc que fa baixada(brrr!!) m'arrossego entre la vegetació i eps! Un parabolt!! ole no li faré un lleig, d'aquí i  ja més tranquil·lament se surt cap a l'esquerra per una placa a on es combinen burils i algun parabolt.  Mmm com em molen les xemeneies !!

xemeneia inicial ... quan podré posar alguna cosaaa?!

això haig de xapar??

El 3º llarg continuem per la fissura entre vegetació i roca dolenta, el  Quim posa  algun alien i poca cosa més    i fa un espectacular apretada amb roca dolenta i cap seguro els últims metres abans de la R, ja ja!! aquí el vaig sentir bufar!! Molt bé nano  aquest tram no era pas fàcil!

menys vegetació però roca delicada...

La quarta tirada  és curta però intensa, navegant lentament per roca precària, sense pressa i amb molta concentració. Una mica expo només vaig poder posar  tres aliens en tot el llarg i xapar un o dos claus.  Una reunió curiosa entre una repisa i un gran arbre sec. Fent aquest llarg i intentant relaxar-me em va venir al cap una frase que el Javi va dir el dia abans a la Siber “Pase más miedo que tres abuelas en un paso zebra” al menys em va arrancar un somriure just després d'haver arrancat un còdol que va passar a pocs cms. del cap del Quim.
la presa habitual de la via : sabina o matoll

Últim i 5º llarg se surt de la R creuant la fissura cap a la dreta equipat amb burils i algun parabolt, de l'ultim seguro hi ha un passet per sortir a la placa bastant intens, i  a partir d'aquí territum  i uns quants metres amb cordes fixes fins sortir a dalt l'antena.  Ah! Aquí em vaig quedar amb un tronc a la mà...anava una mica empanada... El Quim des de dalt va sentir un angoixat  “pillaaaa!!” a ell li va fer gràcia a mi no!
començant l'últim llarg

última R

arribant al final ....territum!!

final de via!


les vistes que teníem mentre recollíem el material ....quin regal!



La via: que dir! Forma part de la història de l'escalada catalana, i  ens ha donat una gran satisfacció poder-la fer. És cert que és selvàtica, roca dubtosa i passatges exposat  però no té una gran dificultat.
Com més amunt estavem ,suposo  que ens anàvem acostumant al rotllo i al final ja ens molava l'escalada entre arbres i roca cutre. Crec que és una via única, no n'haviem fet cap com aquesta i   ha valgut la pena. Però no per ser la primera de la paret vol dir que sigui la més fàcil i agradable.
Quant a horaris i material: 5h30 del peu de paret a l'antena, com ja he dit vam començar pel primer llarg de la Picazo.
El material que vam utilitzar aliens i camalots fins el 1, plaquetes recuperables i cordinos pels arbustos. (no vam posar cap tascó tot i que en portàvem). Sobre el material que hi ha a la via, doncs una mica de tot. Claus (més aviat vells), burils i algun parabolt. Totes les Rs estàn equipades amb parabolts.

I no ho digueu a ningú... però l'endemà estava ben cruixida...com mola!!

4 comentaris:

  1. ENHORABONA!
    Una cosa:amb el martell i 8 pitons,la via no es tant 2xpo...la feu expo vosaltres anant en lliure i posant aliens!

    De totes maneres,no la recordo amb tanta herba...potser la tardor es millor ëpoca.
    Ara a per la de Diables!(hombra tot el dia)

    Endevant!

    ResponElimina
  2. Gràcies nano!
    Posant pitons! però si al primer cop de martell es trenquen els còdols! posant pitons o anant en lliure crec que la via es mereix ser escalada
    I tal com vem dir ahir al pàrking de can Massana el més important és que tot ens respectem.
    Ens veiem !

    ResponElimina
  3. ...i posant pitons en lliure?(que es el que volia dir)Endevant màquines!

    ResponElimina
  4. enhorabona parella ! m´he plantejat fer totes les TIM que pugui , sento reverencia i admiració per aquella colla d´herois, i escalar les seves vies es la millor manera de homenatjar-los, Segur que penseu igual. Jordi Mercader SALUT I TAPIA

    ResponElimina