INFO KALYMNOS

Ja fa unes quantes setmanes que voltem per terres catalanes i com no de nou, al conglomerat de Sant Llorenç amb totes les bones històries que sempre l'envolten.Però tot i que ja em queda lluny acabaré amb una mica d'info de Kalymnos:

Epoca:Crec que la millor és tardor (finals setembre –octubre) que les temperatures són suaus i la roca no regalima. Estiu impensable per la calor i primavera a l’ombra s’hi escala bé però podem trobar algunes vies molles ja que els hiverns solen ser plujosos. El primer cop que hi varem anar va ser un novembre (teòricament és un mes que ha de ploure) però varem tenir sort i varem gaudir d’unes condicions ideals.

Com arribar-hi i moure’s: Es pot volar de BCN a Atenes i d’Atenes un altre vol a la illa de Kos i de Kos a Kalymnos un ferri. Una altra opció per arribar a Kos és un ferri des d’Atenes. Al arribar al aeroport de Kos és important anar per feina i poder agafar el bus que va al port de Mastihari. Si perds el bus es pot agafar un taxi (si n’hi ha) per que l’aeroport de Kos és molt petit i amb poc moviment. En el port mateix podrem comprar el bitllet pel vaixell capa Kalymnos. N’hi ha dues classes el ràpid és una mica més car. Nosaltres varem agafar el primer que sortia.

per saber els horaris dels ferris la millor opció és fer una foto al cartellet del port

Horari de busos penjat en les parades de la illa... purament orientatiu

Al arribar a Pothia varem agafar un bus fins a Misouri que és on hi ha la majoria d’”estudios” i és el que queda més a prop de les parets. Per anar a escalar, als sectors més propers hi anàvem a peu, però varem llogar una moto per 7 dies per anar a sectors més allunyats com Sikati, Gosth Chiken......i també mola fer una volta a la illa amb la moto el dia de repòs. Per anar a comprar menjar anàvem a Pothia en bus o a un super gran que no recordo el nom que està abans de Pothia des de la carretera és visible. Hi ha apartaments que no estan tan a prop de les parets i fan combinats de lloguer d’habitació i motos.

Dormir: Hi ha una àmplia oferta d’allortjament, bàsicament tot són “studios”, o sigui una habitació amb cuina (focs, nevera, olles, plats...)i cuarto de bany. Realment molt còmode i confortable. El preu ronda al voltant entre 15€ (apretant bastant) a 25€ nosaltres varem pagar 17€. El que varem fer al arribar, un s’espera amb els “bultos” i l’altre va preguntant a diferents llocs. Tot són molt semblants Canvien els llençols de tant en tant i fan una netejada a l’habitació.

L’escalada; Grans parets de roca calcària a on hi predomina l’escalada de continuïtat sobre xorreres de grans dimensions, la veritat és que és un espectacle i un festival de regalims. Hi ha alguns sector d’escalada més plaquera i amb vies de menys dificultat..Imprescindible corda de 80 per anar tranquils.

Sobre la ressenya hi ha una guia i surt crec que comprar-la a la illa és mes barata. Ens van dir que aviat (no sé exactament quan) es publicarà una nova resseenya actualitzada...potser val la pena esperar.

I ja està...crec que un viatge a Kalymnos és un viatge tranquil fàcil divertit i fànatic. Roca,platja i relax però de tant en tant ja va bé ...Un destí molt molt recomanable.

Petits però eixerits

La veritat és que Kalymnos és com una mina sempre hi ha alguna coveta o algun muret que encara que tingui poques vies val la pena anar-hi.

Iannis n’és un exemple, amb vies com “Sevasti” 7b, “”King Tuga pumped” 7b+ i “Telemina” 7b+ L1 7c+ L2 ens tindran entretinguts un matí. Hi anem caminant des del estudio i no hi entra el sol fins les 4, per tant no hi ha pressa.

Galatiana ens va decebre una mica, ens el van recomanar i la veritat no ens va molar gaire, hi ha alguna via interessant però res de l’altre món. “Fenerdon” 7a contundent “nimfy” 7b+i “Calcite Star”7b+ estan bó, però el Quim es va posar en un 7c que no tenia nom “guarro” i mal equipat. És un lloc que ni recomano ni crec que hi torni.

Spartacus, petit ,però també una de les parets més visitades de la illa, varem fer vies realment excel·lents i sempre gaudir de la grata companyia d’una cabra aficionada a remenar dins les motxilles i a encarar-se amb tot el morro si algú feia alguna acció per espantar-la. Una cabra amb molta sang freda i mota jeta.

De vies bones...uf totes....a la dreta de la cova hi ha uns 6bs i 6cs per un bon escalfament. La clàssica del sector és ·”Espartacus” un antic 7c decotat a 7b+, la “Dani Boy” un 8a realment bó i poc complicat si trobes els “empotres de genolls” en el crux, el Quim se l’emporta al 2º pegue i jo al tercer, una mica més a l’esquerra tenim Magnetiste 7c i “Alexis Zorba” 7b per fi alguna regleta!! Doncs per variar un bons sector amb vies de tot grau ombra gairebé tot el dia, ja que hi entra el sol un parell d’hores al migdia i torna a marxar. Crec que dóna per un parell de dies mínim.

el Quim a la clàssica Spartacus

el sector els escaladorss i la cabra buscant alguna motxilla a on entaforar el nas

la "cabreta " que tela amb lo ben posats que els tenia!

MÉS SECTORS:

Contiunuant amb Kalymnos i les seves joies:

Un altre clàssic de la Illa és Odisey, bon sector bastant freqüentat per que té una gran varietat de graus i vies de molta qualitat. No són tan llargues com la Grande Grota, és de les parets a on hi entra la ombra més tard i es pot aprofitar més el dia, aquí ja ens trobem algunes vies més sobades però no per aixó deixen de ser de gran qualitat. Totes les vies que varem fer o provar eren realment bones, per escalfar uns alguns 6bs que no recordo el nom però ens van agradar, per apretar-li una mica més la “Indipami “ un 7b+ de 35 m bastant agradable de fer, dues vies que també mereixen atenció sòn la “Polifemo”7c i la “Alfredo Alfredo” 7b+ questes ja ens van fer apretar fort!! la Merci Marc és la clàssica del sector un 7c+ molt bo i exigent , a l’esquerra d’aquesta hi ha la Lucky Luca 7b fins l1 també ens va molar molt . Gairebé a dalt de tot del sector hi ha un parell de vies força interessants,varem fer un 6c que es diu “Island..” i un 7b i un 7a que no recordo el nom molt agradables. Varem provar la “Sardonique.” 8a+ un pas a bloc molt contundent i la resta de la via escalada relativament facileta i la Gaia un 8b aquesta ultima és preciosa 20m però molt variada, no van sortir però va valer la pena catar-les. Un bon muret amb moltes vies ens pot ocupar alguns dies.
Hi ha un altre sector petit però impressionant és el Ghost Kitchen amb poques vies però molt peculiars, els graus ronden entren el 6c i el 7a , ja hi havíem estat però per acabar les piles ens va fer gràcia tornar a repetir aquestes vies que pugen per un gegants mocs de roca, recorden com potes de pollastre o fantasmes...no sé, però són unes vies de visita obligada perquè són molt divertides i espectaculars. Les tres més recomanables són “remember Wadi rum” 6c i les dues de cada costat que no recordo el nom però també són 6c o 6c+ . Hi ha més vies igualment de bones les xorerres no són tan prominents ni vistoses. Aquest mur està a l’ombra fins les 2 o les 3 de la tarda. Aquí hi varem anar en moto. Un lloc especial amb vies molt especials.
Arhi és un altre petit sector arran de carretera al qual també hi arribarem en moto, també ja hi havíem escalat durant la nostra primera visita a la illa i en teníem un bon record, però ens va decebre una mica, les vies són bones però estan molt i molt sobades , aquí predomina la roca taronjosa i els forats, hi ha la clàssica Eros crec que una de les més escalades de lloc un antic 7c decotat a 7b+ però amb lo sobada que està cal apretar de valent, veïna la Eros hi ha la Angelica un 8a curt intents amb predomini de regletes que si no hi ha bon tacte t’escupen sense compassió, una via bona molt bona. Just a la dreta hi ha un bon grapat de vies més faciletes, bones però excessivament patinoses, vies com “Tetrish” 6b, “Il pitore” 6b, “Kastor” 6c+, “Barbara” 7a+ van bé per escalfar motors. En general és un bon sector però excessivament sobat , cal matinar perquè el sol hi arriba a la una.

Algunes fotos dels sectors (escalant al sol i una mica més joves!!, són imatges de la nostra primera visita a l'illa que era un novembre.)


Sector Ghost Kitchen:





Sector Odisey:


Sector Arhi:

De costa a costa. Un viatge d'escalada pels Estats Units.

Aqui teniu un resum de la nostra propera pel·licula del viatge a Estats Units el 2009, en el que varem anar d'Est a Oest, des de New York a San Francisco passant per Red River, Indian Creeck, Yosemite...no ha estat fàcil posar 4 mesos en 4 minuts!

CLICA AQUI PER VEURE EL VIDEO

DIES DE DESCANS

Un dels dies de descans varem fer una visita a la diminuta illa de Telendos, cada mitja hora surten barquetes d’un petit moll i en 5 minuts ja t’hi plantes. Varem fer una caminada fins a una ermita i varem acabar el dia fent un “frapé” (una mena de batut de cafè que es pren molt fred) i buscant una platja però la veritat no ens van semblar gaire atractives. La visita a la illa val la pena, varem aprofitar per mirar algun sector però no ens van semblar gaire interessants.

És una illa molt petita que gairebé sembla deshabitada. Just vora el mar hi ha uns quants restaurants però la majoria estaven tancats. Ens van dir que tot entra en funcionament a partir de principis de maig que és quan comença la temporada d’estiu.

Telendos vista des de Kalymnos

arribada a Telendos aquesta és la barca que fa de taxi entre les dues illes

de camí cap a l'ermita i ara cap a on???

vistes de Kalymnos des de Telendos al fons la Gran Grote

Un altre dia amb varem anar a Pothia, és relaxant fer una volta pel port a ultima hora de la tarda i badar amb els pescadors i la gent que va amunt i avall. El matí varem anar a parar a una ermita ben bufona, anàvem amb la moto sense rumb i anar parant allà a on ens semblava.

La veritat és que els dies de descans són d’absolut relax, aquesta petita illa aviat està visitada però mai s’arriba a l’avorriment, val la pena voltar per Pothia,, i a la platja en aquesta època s’hi està molt bé.

vistes de Pothia

estic flipaaant!!

l'ermita:

AI LOLITA!

A vegades a peu de via hem fet la conya que es podria fer un llibre d’excuses a les que solem recórrer quan caiem, això vaig pensar quan el Quim em va dir “ he trepitjat sorra amb el peu de gat i al posar-lo en el canto m’ha patinat el peu...merda!” i la veritat no era una excusa ho vaig veure amb els meus ulls. La història va ser que acabava de currar-se 40m de 8a amb passos llargs i “alejes” considerables i quan ja ho donàva per fet (situació típica en que l’assegurador baixa el cap i ja no anima), just anant de la ultima xapa a la R vaig veure com movia el peu d’una forma estranya el peu i seguidament sortia disparat...després de tot el curro!! Li va agafar tant per sorpresa que ni va reaccionar , ni un crit, ni un “joder!” només un contundent “baixa´m!” Tot això va passar a la via “Super Lolita” a la cova Sicati.

Inici de la Lolita, no,no estic mirant a terra, porto les famoses ulleres de mirall per assegurar

Una panoràmica de la via el Quim està encerclat en vermell i encara no es veu ni el prinicipi ni el final de la via

un francés que també venia fer la via, bona la línia eh?!

La cova:

Aquesta cova és un espectacle per la vista de qualsevol escalador. Deprés d’uns 40 minuts de pateo baixes al peu d’aquesta meravella. Malgrat la espectacularitat del sector pel la roca no és d’allò excel·lent però hi ha línies realment excepcionals. La Lolita és un 7a increïble, que si és es va fins la segona R és la “Super Lolita” l’interminable i espectacular 8a.

Molt recomanables també són la “Adam” 7c fins la primera R, continuant amb la seva mala pata el Quim anavad’allò més guai encadenant-la vista i just a la ultima xapa que era una cinta fixa agafa corda i veig que comença a fer coses rares fins que amb un bon crit “jodeeeer pilla, el pu...moscata no s’obre” i tot això seguit d’un vocabulari que ja us podeu imaginar...bé la va treure al pegue següent..., ja se sap, l’escalada és així...

primers metres de la via Adam

Seguint amb les vies que ens van molar a la dreta del tot de cara la cova,hi ha un 7b, i 7b+que no recordo el nom, més aviat llargues i eren molt molt interessants. Hi ha un bon grapat de vies i dures algunes bastant bones però hi ha algun tram que la roca no es veu molt molt sòlid ...bé només dir que el peu de via hi ha un munt de xorreres que s’han anant desprenen de la paret. Crec que és un sector que s’hi ha d’anar.

Per arribar-hi ho varem fer en moto, i està pràcticament a l’ombra tot el dia, potser a la part dreta (mirant la paret) hi entra el sol pel matí. I si ha ganes a ultima hora és pot baixar a la cala que està al peu de la cova i fer-se una banyadeta.

vistes de la cova i la cala

GRANDE GROTTA

Quan em vaig posar al veu de la cova vaig pensar...”hòstia, no recordava que fos tan guapa”, i és que és una meravella , un festival en 3D de xurreres i desplom i malgrat que és un desplom molt pronunciat el grau de les vies va del 7a al 8a+, i totes són vies d’aquelles que baixes dient “però que bona!
”

De lluny ja es pot veure el festival de xorreres de la cova

Hi varem anar un parell de dies, com a vies que mereixen una visita obligada “NDA 7a” ,Ibi”7b, “Aeianis” 7c, “Zawi Nul..Sindicate” 7c+ , “Fun de Chichune””8a de 40m el Quim se l’emporta al 3er pegue i tot ser una via de “pileta” va apretar-li fins al final, un encadene d’aquells tensos i apoteosic, i la clàssica “Priapos”7c un festival d’enormes xorreres, boníssima!!

unes imatges de la Ianis, segons la guia és una de les vies més fotografiades del món i és que el lloc dòna de si

el Joan, (és que vagis a on vagis sempre hi ha catalans!) en la DNA

costa de veure, però és el Quim entaforat entre dues xorreresde la Fun de Chichune

grans xorrers grans reposos

A continuació de la cova hi ha un muret, el Panorama vies més verticals i també amb xorreres amb uns bons 6ens i setens. Varem fer “Rastapopulu” 6c”, “Cigarrillo “6c+, un 7b+ poc transitada però bona, “Trena” una antic 6c+ d’on va caure una enorme xorrera i ara és 7a, començat com la trena i cap l’esquerra surt un bon 7b+.

escalfant en el Panorama

A aquests dos sectors hi anàvem caminant des de l’estudi. Estan a l’ombra fins les 3 o 4 del migdia. Escalada matinal i tarda de platja. Ideal!