El viatge des de Lisboa el vam fer seguint les recomanacions de la Carol. Ens va dir que si no volíem anar per l’autopista, una opció molt més entretinguda i pintoresca era anar fins al poble de Setubal i d’allà creuar el riu amb ferri que baixa a Troya. I des de la península de Troya anar baixant per una petita carretera que ressegueix la costa del sud-oest de Portugal, i així ho vam fer i vam estar un dia fent el trajecte, parant a les platges i voltant pels pobles de pescadors.
el ferri en el port del poble de Setubal
vistes del riu Sado mentres creuavem amb el ferri
Fotos del recorregut per arribar a Sagres, no recordo exactament el nom de cada poble i cada platja a on vam parar, però la majoria de racons d'aquesta costa són mereixedors d'una visita, tot i ser força turístic i reconegudíssim en el món del surf, es manté bastant natural i salvatge.
Al dia següent teníem intenció d’escalar a Sagres, i vam anar cap al Cabo de San Vicente .
Vam començar el dia visitant la platja de Beliche ...quin racó! impressionant, senzill i salvatge ens va molar molt.
Al cabo de Sant Vicente vam continuar flipant amb el paisatge, kilòmetres de gegantescos penya-segats als nostres peus, tot era com molt monumental.
Pel que fa a l’escalada vam treure el cap per unes de les parets però si haig de ser sincera no ens va motivar gaire, el lloc és espectacular, però ja es veia una roca humida i poc agradable. Els escaladors locals ja ens havíem avisat que costa trobar la pedra seca, i que la majoria de dies la humitat els feia anar a la platja. Doncs no vam escalar, vam preferir passejar per les platges i contemplar tot aquell impressionant entorn.
intentant veure amb els binocles com estava la roca...
aquests són els murs a on hi havia vies molt espectacular però la boira i la humitat ens van fer dessistir a baixar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada