El Fran ens va ensenyar aquest impressionant balcó a l’Atlàntic. Penya-segats d’un granit taronjós i rugós a on hi vam escalar un parell de rutes força interessants.
Vam començar amb una via de tres llargs, tres tirades que pujaven una excel.lent línia fisurada. Crec que el Fran va ser el primer en alliberar aquesta ruta els anys 90 però com ell sempre diu, “es tranquila, se hace bien”...és un gran escalador ( i una gran persona) , crec que és dels escaladors més complerts que conec i dels més discrets.
una servidora navegant pel mar de roca del primer llarg
2º llarg, la cosa es posa sèria:
el crux
avall!
Vam acabar fent “Equinoxi” un 7a divertit que recorre un peculiar desplom de granit taronja i granulós, una excel·lent qualitat i fricció per ser una roca que està tan a prop del mar.
Un lloc anecdótic, no és un gran sector farcit de vies, però ens va semblar un racó interessant per gaudir del entorn i les dues vies que vam escalar són ben bones.
que monos ! un bon detall les flors per la Carol i el Matias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada