Continuem direcció est, parem a Gap i allà comprem la ressenya de la propera zona que volem visitar, Briançon en el departament Hautes Alpes. El nom de la guia és: "Escalade en Briançonnais, Haut Val Durance, Queyras" els autors Yann, Martine et J.J Roland .
Pel que fa l'escalada esportiva que dir ....uf ....no sé, no ens va convèner gaire bé ja m'explicaré més endavant.
En canvi vam fer un parell de vies llargues que ens van sorprendre molt agradablement.
Sobre les vies:
Situades a la vall de Tramouillon a la paret de Le Ponteil. Al llibre hi ha un mapa molt detallat de com arribar-hi. El punt de sortida és el poble de Le Ponteil.
En el sector Nid d'Aigle vam escalar la Via Martina 6b. A primera vista la paret és poc atractiva no sembla molt contínua però haig de reconèixer que és una gran via, va recorrent uns verticals panys de calcari taronja i compacte que eren una joia. El més espectacular el 3º llarg un flanqueig preciós a través de roca que semblava coral (uf em suen les man!!). Via de 6 llargs totalment equipada, de poca dificultat amb unes panoràmiques excepcionals. Per passar-s´ho be, vaja.
les plaques de la via Martina, ratllant la perfecció...
en un dels flanquejos, (per cert espectaculars) i quines vistes!
últims llargs de la via,
Desprès de la Martina (al mateix dia) vam fer Rolle en Dalles 6c una altra bona ascensió, llargs de continuitat en diedres i plaques i molt molt bona roca, 7 llargs i equipada com a més difícil té una tirada de 6c.
el Quim en el diedre del primer llarg de la Rolle en Dalle, preciòs tot i que des de baix no semblava gens interessant
quin ambient!!
continuem en diedre
mentre jo em barallava per sortir del diedre el Quim s'entreté a la reunió fent fotos artístiques, un aplaudiment pel meu estimat assegurador!!!
i per acabar un aeri i espectacular ràpel.
Les dues vies són molt i molt recomanables, per tot, la roca, el traçat i l'entorn. Hem escalat al sol tot el dia, amb un ambient molt agradable ja que les parets estan a partir de 1500 m d'alçada.
A més a més el lloc és idíl·lic sempre es pot trobar un racó per instal·lar-se amb la furgo i gaudir d'unes vistes d'allò més bucòliques.
I pel que fa a l'escalada esportiva mmm...no ens va convèncer molt.
El primer lloc que vam visitar va ser Mount Dauphin, un altiplà espectacular de conglomerat, però vam baixar a un dels sectors Rue de les Masques i no vam escalar, era conglomerat i tot es veia bastant enteranyinat i brut.(i mira que estem més acostumats al delicat conglomerat de Sant LLorenç...) L'altre dia el Carles em va dir que ell hi havia escalat i hi havia algunes vies bones, suposo que nosaltres vam trobar que encara no havia començat la temporada (ja que és un sector d'estiu i tot just era principi de primavera) i no vam trobar ningú. Suposo que si, que hi haurà vies bones però mola que algú et recomani les millors. Per tant Mount Dauphin potser seria un lloc que hi tornaria ara que m'han recomanat a on posar-me.
panoràmica del Mount Dauphin
passejant pel Mount Dauphin
la roca...
Posats a visitarvam anar a veure sectors i vam flipar amb Chanteloube, segons la guia és un petit sostret amb vies de 7è grau que es veuen maques i ...queeeee!! era un petit sostre cutre i arrabossat de preses artificials com es pot fer això?!! evidentment no vam escalar això si vam dormir al replà del costat de les vies un del millors llocs que vam trobar.
Un sector que ens han recomanat és el Chemin du Roy però no hi vam anar per què en aquesta zona l'escalada no està permesa durant la primavera. Potser era un bon sector , a més a més està alt i deu ser fresc.
Vam escalar una tarda a St. Crepin, te alguna via boneta, però sobades, potser per una visita d'un dia. Ombra a la tarda.
Vam anar a veure les parets de Freissinieres però estaven a ple sol i no hi vam escalar, de tot era el que tenia més bona pinta.
Just a la mateixa vall de les vies llargues a Tramouilon vam anar a escalar a un sector esportiu Le Pouit, calcari i regleta sobada vam fer les vies que es veien més bones i quan va arribar el sol al migida vam marxar. Home...no crec que hi torni.
Aquesta va ser la nostra experiència amb la roca de Briançon, ens vam deixar alguns sectors per veure, però no estàvem molt motivats per escalar. L'entorn és inigualable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada