Al principi del nostre viatge no ens havíem plantejat tot el que vam fer amb bici, però això és el que ens agrada, anar una mica sobre la marxa i fer el que més ens vingui de gust.
Mirem el mapa i veiem que alguns ports importants (d'aquells que tenen tan renom en el Tour) ens queden allà mateix. Doncs hi anirem.
El Coll de Galibier encara estava tancat, hi havia neu... deu ser una passada fer aquesta ascensió i deu ser dura dura...un altre any.
Vam fer una modesta pujada, a l'estació d' esqui les Deux-Alpes. Vam deixar la furgo en el poblet de la Rivoire en la carretera D 1091 i ens vam enfilar cap a l'estació a 1650 m. Una pujada d'11 kms. bastant agradable i amb una mitjana de 6,5 % . A dalt ens trobem amb un poblet i una creu gegantesca al fons, no hi ha molta activitat, alguns ciclistes, alguns turistes a les terrasses dels bars, tot plegat bastant tranquil, m'imagino que tot allò es troba en plena efervescència a l'hivern quan tot està cobert de neu. El que més em va agradar de la volta va ser el descens (això ja sol passar), com que ens sempre que podem fem voltes circulars, vam baixar per un solitària carretera que la busco en el mapa i no té ni numero, bé com a referència és una carretera que passa pel poble de Le Pontei. Es un lloc de conte, la carretera estreta, enmig de boscos espesos i molsosos, colors verds intensos i es respirava un ambient de natura humida i sobretot molt tranquila. Aquesta pujada va ser discreta, no ha estat una de les més espectaculars, total acaba en una estació d' esqui, però la baixada ens va deixar molt bon gust de boca.
Fotos fetes amb el mòbil la nostra petita càmera va deixar de funcionar en el Mount Ventoux (el fred, l'aigua i una caiguda van acabar amb ella)
a dalt, la paret de darrere és un rocòdrom
ambient d'estació d' esqui a l'estiu tot molt buit
el descens que ens va deixar flipats!
La següent sortida va ser a Alpe d'Huez un clàssic entre els clàssics per les seves famoses 21 corbes ( o ferradures ) numerades metòdicament en tota la pujada. Es tracta de 13 kms des de Bourg d'Oissans, i una mitjana de 8.5%. Va ser una ascensió entretinguda, és una carretera molt visitada per ciclistes i veus gent de tota mena, ciclistes que semblen que estiguin en plena etapa del tour, gent que puja en bici de muntanya , cotxes que animen... A més a més durant tota l'ascensió el paisatge és fascinant, molt ..."alpí" Ara ho explico molt tranquila però no us penseu que anàvem xiulant, no, no, cal concentrar-se agafar un ritme que et deixi gaudir mínimament i anar descomptant corbes
Finalitza en l'estació d' esquí que com ja he dit abans a l'estiu tenen molt poc encant, tot queda com una mica deixat. Seguint la tònica de fer una volta circular vam fer un descens èpic (duríssim!!)
Quan vam arribar a dalt, que per cert vam tenir un dia assoleiat i molt clar, vam baixar direcció al Col de la Sarenne, ho havíem vist en un mapa i marcava una carretera que va a parar a la D1091 a pocs kms de Bour d'Oisans. Segons el "panfleto" d'aquest mapa és una volta que es pot fer en bici de carretera. Doncs NO!
Quan vam començar la baixada per la carretera ja ens va semblar sospitós trobar molta grava i no veure ningú. Vam estar dubtant molta estona " que fem? tiren enrere per on hem vingut, això no es veu molt guai per la bici..no sé..." en aquell moment arriba un atleta li preguntem com està la carretera i ens diu que està bé per baixar amb la bici.
JA JA! vam fer gairebé 30 kms per un mena de carretera encimentada i amb pedres, que es van fer eterns.I tot no va ser baixada vam fer una remuntada al coll de la Sarenne que ens va deixar les cames bastant inflades (com em penedia de l'apretada que vaig fer per arribar a Alpe d'Huez quan em vaig picar amb un ciclista que em venia bufant a darrera el clatell!!)
Això si el paisatges va ser un dels més peculiars que vam veure aquells dies, el coll de la Sarenne és com una esplanada immensa de terra vermellosa i àrida. Però el preu d'arribar-hi va ser car. És una volta per fer-la amb unes rodes més amples i gaudeixes molt més.
Va ser un dia dur, però tot i el cansament vam acabar contents havia fet una pujada clàssica a Alpe d'Huez i havíem estat en un racó meravellós.
un entorn molt alpí
vistes de de l'estació
Alpe-d'Huez
el touuur!!
comencem la baixada...aquesta carretera ja no és bona
portem uns quants kms de baixada precària...no s'acaba això?
un kit kat en el col de la Sarenne el lloc mereix una parada contemplativa
nosaltres venim de...
per fi arribem al bon asfalt
les dues rutes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada