El dia que vam fer paquets per marxar cap a França, a última hora (com que no anàvem prou carregats) vam decidir endur-nos les bicis de carretera. I quin decisió més encertada, els dies de repòs vam pedalar i pedalar fent el nostre particular tour.
En principi no anàvem molt mentalitzats per fer molts kilòmetres tan sols era per fer una mica el turista però una tarda van canviar els nostres plans. Aquella tarda, aprofitant un dia que no escalàvem, vam pujar al Mount Ventoux en cotxe.I si t'agrada una mica la pedalar, al veure totes aquelles curves serpentejant fins al cim, queda clar, l'havíem de fer amb bici!!
En principi no anàvem molt mentalitzats per fer molts kilòmetres tan sols era per fer una mica el turista però una tarda van canviar els nostres plans. Aquella tarda, aprofitant un dia que no escalàvem, vam pujar al Mount Ventoux en cotxe.I si t'agrada una mica la pedalar, al veure totes aquelles curves serpentejant fins al cim, queda clar, l'havíem de fer amb bici!!
Abans ens vam haver de posar una mica les piles i fer uns quants kilòmetres per poder aguantar l'11% que ténen algunes de les rampes. Els dies que no escalàvem sortíem en bici pels volts de Saint Leger, i a part de posar-nos en forma vam conèixer racons i poblets molt pintorescs de la Provença. A més a més és una delícia pedalar per França la gent respecta als ciclistes (no com aquí que hi ha molt garrulo al volant) i normalment inclús les carreteres secundaries solen tenir un asfalt molt bé per pedalar.
Arriba el gran dia i tan gran dia! Vam sortir de Malaucene a cap a les 9 del matí amb un solet molt agradable, fins aquella data havia fet un bon temps increïble de calor i sol, doncs justament
Arriba el gran dia i tan gran dia! Vam sortir de Malaucene a cap a les 9 del matí amb un solet molt agradable, fins aquella data havia fet un bon temps increïble de calor i sol, doncs justament
aquell dia va caure una tempesta d'aquelles que fan història, amb neu a dalt del M. Ventoux.
Així doncs vam anar fent curva rera curva sota una espessa cortina d'aigua . Per sort quan vam arribar a dalt el sol es va deixar entreveure una mica i encara no vaig passar tant fred com m'esperava. Però eps, que encara no s'ha acabat! Ens esperava una magnífica i glaçada baixadaa per la carretera de la cara nord ( que per sort encara estava tancada als cotxes) buuuaa fred, neu i mil equilibris per que no em patinessis les rodes (en aquells moments les veia priiimes i llises) la veritat em cremaven els avantbraços de tant apretar els frens.... Va ser apoteòsic i dur però malgrat tot, ho tornaria a repetir.
Malaucene, tot a punt
comencen a aparèixer núvols això no pinta gaire bé....em poso tensa...nomé penso: que no plogui!!
primeres "paelles"
aigua i més aigua però jo NO PARARÉ!
ja veig el cim! però no ens emocionem que encara queda un bon troç
pim pam pim pam
ara sí que ja ho tenim!!
últim kilòmetre?!
ciclo-alpinisme: pedalar amb neu
si si siiii!!!
hipòxia, febre del cim??
a punt per la baixada brrr!!!
ENS HO HEM GUANYAT!
Descripció de la ruta: Nosaltres vam fer una volta circular sortint del poble de Malaucene (m) . Per una agradable carretera amb molt poc desnivell (més aviat baixada) ens plantem al poble de Bedoin. Aquí comença la famosa pujada al Ventoux, 22kms amb rampes d'entre el 8 i l'11%. El cim del Mount Ventoux és pelat, àrid, dur, tot és pedra calcària sense arbres ni vegetació.... però molt atractiu.
Del cim vam baixar per la carretera de la cara Nord, que ens portarà altra cop a Malaucene.
Ara ja sé per què l'anomenen el Colós de la Provença...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada