Amb el que a mi m’agrada el solet i continuem escalant en cares Nords brrr!! Però bé, ben abrigats, amb samarretes tèrmiques,buf i mitjons tot s’aguanta. I és més, la meteo és tan esplèndida que al sol hi fa massa calor (això és afirmació del Quim ...)
Ja que estàvem a la zona del pas de Gardena i sota recomanació d’uns locals que vam conèixer vam anar la la via Vinatzer , una impressionant línia de 300m oberta el 1933 que recorre la agresta cara Nord de la agulla Sas de la Luesa (2.614m.). La tònica de la via són llargs potser no molt difícils però d’anar buscant l'itinerari i progressant amb calma. La roca és prou bona per ser una cara Nord, però al final ens esperaven unes tirades de xemeneia humida i amb roca més fràgil. Trepitjar el cim va ser el millor de la jornada, un paisatge llunàtic (de lluna!) rocòs, sec, gris, esquerp i fantàstic. Llàstima que baixa pel camí de tornada del refugi Pisciadu que és a on arriba la ferrada Tridentina i aquest tram de baixada era un com una autopista en hora punta, però bé ..és el que hi ha....la muntanya està de moda.
La via és recomanable, té un bon traçat lògic , clàssic i en lliure. El lloc impressionant , les vistes i el cim. Val la pena.
Material, la via està tota amb claus,com sempre, un joc de camalotss del 0,5 al 3, aliens, tascons i cordinos per escanyar pitons ,a Dolomites ja ens hem acostumat a posar 4o 5 cordinos com a material habitual, hi ha pitons a on no hi entra el mosquetó, o tenen cordinos molt deteriorats i s’han de canviar, bé que sempre cal portar cordinos. Horari, crec que unes 4h, més o menys.
Topo de la via: Sass-luesa_vinatzer.pdf
el Quim, la via i la Torre
1ª tirada
la 1º tirada però des de dalt, bo el diedre...
roca delicada però bones repises
últims llargs de xemenia, no ens relaxem que això no és tan fàcil!!
sortint de la via
vistes del pas de gardena i el Grande Cir al fons
fotos artístiques del Quim, afició que li emergeix quan m'assegura
i el cim!, vam al·lucinar amb el paisatge
flipant ...
però que està fent???
ultim tram de la baixada tots aquest puntets són gent que venen de la ferrada
Continuant amb les cares Nord, aquesta vegada anem a la 4º Torre de Sella la única Torres que ens falta trepitjar el seu cim.
Arribem a peu de via per un panoràmic camí que recorre les Torres de Sella. La ruta és la via “Malsiner”, quin viote! Oberta per Malsiner i Moroder el 1961. Un recorregut de 345m per roca increïble, de color gris-negre els trams més ajaguts i plaques groguenques en els llargs amb desplom, tota la línia és bona però té un parell de llargs (el 2º i e 8º) d’aquells que escales amb verticalitat i vas trobant algun clau, canto, regletes, forats...uf bò bò! Només hi ha un llarg, el d’arribada al cim en que la roca és molt dolenta, sang freda i calma per què no es pot posar cap assegurança. A dalt tindrem un bon sol i tranquilitat.
La baixada uns 9 ràpels (segons la ressenya) per la vesant sud, per dins una erosionada canal rocosa, entretinguda però interessant. Nosaltres en vam empalmar i en vam fer menys.
Material, el de sempre, la via està ben equipada amb claus, escalada en lliure “disfrutona”. Molt recomanable. Horari, si mal no recordo unes 4 h i mitja. No cal matinar molt, com que és cara Nord, val la pena esperar a que l’ambient s’escalfi una mica
I amb aquesta ruta ja hem trepitjat el cim de les 4 torres de Sella!
Info de la via:IV TORRE_SELLA/VIA_MALSINER
quim recupera!!!
2ª tirada, canto i anar fent, molt bona!
quim amb la mateixa "posse"que la foto anterior (és una resposta condicionada a la frase "Estàs bé?, doncs et faig una foto!)
reunió de pitons i pont de roca, quina triangulació més bufona no? B?
fa rasca ehh ?! però a tu ja t'agrada!!
d'ambient que no en falti
l'únic llarg a on ens el sol ens va acariciar, el tram d'esperó
el cim!
els ràpels
un descens interessant i agradable
panoràmica de les Torres de Sella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada