En arribar a Cortina a mig matí vam decidir anar a escalar a les 5 Torri, com el seu nom indica son 5 agulles de dolomia, a on hi trobarem vies llargues (de 7-8 llargs) i vies esportives. Un lloc molt especial, no només per les torres en si mateixes, sinó per les increïbles vistes que des d’allà tenim de la Tofana i de la zona de Croda di Lago. Vam fer unes quantes vies esportives per aprofitar el dia, vies bones bones! A més a més vam tenir una jornada amb una deliciosa meteo de solet i bona temperatura
les Torres
la Torre Gran al peu de la cara sud hi ha esportiva i al seu voltant vies llargues, algunes molt recomanables
aprox, quin dia de benvinguda més clar impossible!!
per fi ens trobem amb l'Enric i la Núria, con que havíem quedat més tard eh...!!
uns 6bs de placa i lllargs , calitat
el Quim a "Telefonno Azzurro" 8a caaasi al 2ºn pegue però vas fallar un peu en últim moviment difícil! el paisatge...sense comentaris.
ja plegant, "fotico" amb la Tofada di Rozes a darrera, miris a on miris :ROCA!
Sabíem que el temps aniria canviant, per què quan veníem conduint cap a Cortina en la ràdio italiana ja ens va semblar entendre que venia “una pertubaccione de la Spagna”. I així va ser, els dos dies següents la meteo no va ser tan bondadosa. El diumenge va estar plovent tot el dia i vam aprofitar conèixer una zona d’escalada esportiva anomenada Landro, direcció Misurina, però Landro no ens va agradar , vies esportives però sense gaire interès. Tot i així hem parlat amb locals que pels voltants (Vall de Rienza, etc.) hi ha algunes zones noves que són bones. ens van dir valen la pena però no hi vam estar. Després d’escalar a Landro el mal temps encara persistia i ens vam desplaçar cap a la zona de Canazei, dia de pluja voltant tranquil·lament i sense fer gran cosa.
Al dia següent al menys ja no plou però continua la nuvolositat i el fred és considerable. Després de dubtar molt decidim anar a fer esportiva a Cità de Sasi, un grup de blocs escampats al peu del impressionant Sassolungo, vam tenir una agradable sorpresa, vam escalar al “ Sasso dell Ortiche Fronte “ a on varem fer vies entre 6b i 7b+ bastant bones, les vies bones, i les vistes a les Torres de Sella fan que sigui un lloc que s’hi pot fer una paradeta si la meteo no és prou bona per penjar-se a les parets.
l'Enric amb les Torres de Sella al fons
un bon murets que ens va deixar força satisfets
La informació sobre l'escalada esportiva l'hem extret de dues ressenyes que tenim són: "Arrampicate sportive e vie moderne in val dei Fassa, Fiemme e Val Gardena" de Gabriel Bonanno, ed. Lagiralpine i l'altra "Arrampicata sportiva a Cortina d'Ampezzo" de Roberto Casanova, Cierre Edizioni.
Evidentment l'escalada esportiva a Dolomites és secundària al costat de les grans parets però hi ha alguns sectors que mereixen ser coneguts ni que sigui en dies de mal tems. Sectors com Crepe d'Oucera, Beco de Jal..I ara s'ha publicat una guia nova d'escalada en la zona del sudtirol :"Sportklettern & Bouldern in Südtirol. Arrampicata sportiva & Boulder in Sudtirolo " que ens la van estar ensenyant uns locals i s'està obrint alguns sectors que semblen interessants.
boira al passo Sella:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada