L’Enric i la Núria havien de marxar el dissabte a la tarda, doncs buscarem una via per fer una matinal. Fullejant una de les tantes ressenyes que tenim (i dic tantes per què sempre que anem a alguna zona comprem la guia, crec que és una bona manera d’ajudar a la gent que equipa o als locals) i aquí està ja la tenim, aquesta té bona pinta, via Brunsin a la Torri Oriental de Mëisules de la Biesces (com no, cara Nord!) i aquesta torre amb aquest nom tan llarg forma part del grup de sella i està situada a prop del Pas de Gardena.Per info de la via via-brunsin-parete-nord/mappa-itinerario-gps Per info de la zona::zona de meiusules
El que ens va cridar l’atenció és que la guia deia que la roca era molt bona i oferia una escalada sobre forats, mmm...bidits! A més a més , la protecció generalment era sobre ponts de roca, és a dir els aperturistes havien aprofitat els forats i els ponts de roca per obrir una via amb poca ferralla, algun clau a les reunions i en algun tram difícil. Per tant , part del material va ser un bon assortit de cordinos de diferent llargada per fer els ponts de roca. Tal com diu el llibre “assicurazioni mediante protezione mobili e naturali”
Una via molt maca, el 2º i el 3º llarg són els claus, verticals, fissura i canto petit, el 4º llarg és un “disfrute” vertical i amb molt de canto, els dos últims llargs són els més facilets però els més expos, la roca ja no és tan bona i no és tan fàcil trobar punts per assegurar-se.
Al cim ens espera una mena de prat, i una baixada molt tranquila per la vesant est que ràpidament ens portarà a la carretera i al cotxe.
Via molt recomanable per fer una matinal, poca aprox, es fa ràpid i la baixada és evident i fàcil. Roca molt bona, es pot protegir bé , cal tenir cura amb algun cordino de la via , potser val la pena portar una navalleta i canviar algun cordino, sobretot en alguna reunió.
Material, un joc de camalots del 0,5 al 2, aliens fins al groc i cordinos variats.
Horari: un matí, no recordo les hores exactes, érem cordada de 3.
el traçat de la via sobre la Torre
el 2ºllarg una mica moll i no pas fàcil
2º tirada, el crux
3º llarg
que bufons!
3ª tirada quina roca, que bona!
l'Enric (casc nou i ben visible) començant el penúltim llarg
... i com sempre el gest-resposta a la foto
el team
cim!
al fons l'Enric gesticulant desesperademant per si la Núria el veia des de l'aparcament
Dia increïble, quin sol que queia, vam acabar fent una mica de vermut en el pàrking i la Núria i l’ Enric van anar fent via de tornada cap a casa...trobarem a faltar les sessions cinematogràfiques que compartíem ben sopat!!! I és que desprès de sopar ni hi ha res millor escarxofar-se a la furgo amb una bon peli...quin relax..bé algunes vegades les pelis no eren tan bones però ens les empassàvem fins al final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada