S’arregla el temps, surt el sol, i a darrera nosaltres a penjar-nos en alguna paret. Com que estàvem a la zona de Canazei vam començar pel Piz Ciavaces, fa molts anys ja hi vam escalar la via Micheluzzi (crec que és la millor de la paret i una de les vies que s’ha de fer en les primeres visites a Dolomites).
Hem escollit aquest mur per què hi toca al sol d' hora i la roca s’eixugarà ràpid . Escalem la via “Shubert”, molt maca , facileta, roca bona, i una línia evident ens portaran a la vira en poques hores. Una via recomanable, divertida i gens complicada. L’equipament de la ruta és l’original, claus, però les reunions estan equipades per rapelar, excepte els dos últims llargs que si es fan ja se surt per la vira. De material vam utilitzar camalots del 0,5 al 2 i un joc d’aliens. Solem portar números repetits per si es pot empalmar algun llarg (això el Quim ho fa de maravella...) Baixada fàcil des de la vira, direcció cap a les Torres de Sella i amb un parell de desgrimpades et plantes a un camí que et porta al pàrking. A part de ser una bona via una altra cosa que li dóna bellesa a l’ascensió són les vistes al Pordoi i a la Cara Nord de la Marmolada (de fet miris a on miris, a Dolomites sempre hi ha unes vistes que fan caure de cul!)
Els Sass Pordoi i la Nord de la Marmolada al fons
Pizz Ciavazzes
La via:
delicadesa
de la vira cap avall, una baixada relaxada amb un paisatge molt especial
Havíem anat per feina per poder anar a escalar a la 2ª Torre de Sella, o sigui arribar al pàrking, picar alguna cosa i anar al Passo de Sella.
A la 2ª Torre vam fer l’Esperó Nord-Oest. Una bona ascensió, no és difícil, és la típica escalada intuïtiva de paret, tirades amb un o dos claus i espavila’t entre un mar de pedra, que en alguns trams era prou bona (típica dolomia negra de les cares Nords) però abans d’arribar l’esperó vam fer un parell de llargs precaris, precaris,sense seguros ni lloc a on posar-ne i roca molt "friable" com diuen els italians, dels que no es pot caure.Però la via va acabar deixant-nos un molt bon gust de boca ja que uns dels últims llargs era un esperó preciós i l’arribada al cim una aèria i divertida cresta. La via és interessant, una via d’època que va resseguint el més evident i accessible, però la roca no sempre es bona, no crec que sigui una via de visita obligada però a nosaltres ens va agradar, a més vam escalar la 2ª Torre de Sella, que encara no ho havíem fet. De material, com sempre, nosaltres portem dos jocs de camalots del 0.5 al 2 i un d’aliens que no ho acabem fent servir tot, i els tascons també els portem però no en posem gairebé mai, optem pels friends. I a part de material una bona intuïció per trobar la línia crec que això és la part més complicada de la via.
cap a la segona Torre
vistes del Sassolungo durant l'aprox cap a les Torre
la paret Nord de la 2º Torre i una cordada a la via Mesner , una altra ruta que es veu interesssant...l'haurem de fer...
la via:
Va ser una jornada llarga, però anàvem motivadíssims per penjar-nos per les parets de Dolomites mm...
final del dia ultimes llums al Pordoi i la Marmolada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada