L’endemà d’haver fet la Hassen Brandle a la cima Grande di Lavaredo no teníem plans i ens vem llevar amb la calma però la temperatura era càlida i tot i que estàvem envoltats per una espessa boira un cel blau al fons augurava un dia asssoleiat. Veient unes condicions tan idònies sap greu no fer res i per tant vam decidir anar a la via Cassin de la Cima Picolissima .
Abans que res, dir que les 3 Cimes de Lavaredo estan dins a un parc Natural i per tant s'ha de pagar una escandalosa entrada de 22€, més 5 € per cada dia que estàs dins. Fa uns anys es podia entrar a partir de les 10 de la nit que no hi havia vigilant i sortir abans de les 6 del matí, però ara no hi ha escapatòria, han posat maquines a l'entrada i ningú marxa sense pagar! No hi ha manera, ni entre les barreres... (i si no que els hi diguin a la Silvia i al Xevi que van estar un dia sencer intentat averiguar com passar...)I m'indigna pagar aquesta quantitat per què el manteniment que fan és "zero" si t'apartes una mica del camí, està ple de papers i brossa variada, si almenys l'entrada servís per alguna cosa la pagaria més conformada , però em sembla una absoluta disfressa de parc treure calers.
Continuant amb la via; Un regal de les Dolomites! Una via eclipsada per altres ascensions a les Nords de les altres agulles però malgrat no ser una via de gran envergadura i amb la fama de les seves veïnes, és preciosa i cal fer-la. Roca solida, diedres agradables i un cim espectacular, que més es pot demanar? La via està tota en claus,segueix un recorregut molt lògic i la seva baixa dificultat permet una agradable progressiò en lliure. El llarg de travessia és d’aquells que desitjaries que no acabés, que bo!!
El cim, a part de que vam tenir un dia molt clar, i va ser espectacular les vistes que teníem, l'agulla fa dues puntes completament planes separades per pots metres.
Contentíssims d’haver fet la via, per que quan va sonar el despertador ens feia mooolta mandra arrancar, però va valer molt la pena.
. Horari : unes quatre hores Molt recomanable, material un joc de camalot del 0,25 al 2i un joc tascons.
Parlant de material, estant a la 1º reunió , el reverso va fer uns girabolts per les meves mans, em va caure a la repisa i amb un qüestió de segons va desaparèixer de la meva vista caient avall.. Evidentment no era moment de començar a explicar la situació a crits al Quim, per tant faig un dinàmic i li dic que pugi. Al cap de pocs segons, sento “que t’ha caigut el reverso?”...penso “ostia, com ho sap si la meva R queda lluny de la seva vertical, és impossible que ho hagi sentit” , doncs bé el Quim arriba a al reunió amb el meu reverso, resutla que hi havia uns turistes passejant pel peu de via i havien vist caure el reverso i l’hi havia dut el Quim
... Doncs sobre material qui no sàpiga fer el dinàmic que porti un “reverso” de recanvi, que mai se sap....
Vistes matinals :
entre la boira el Quim,aprox cap a la via
el recorregut
el 1º llarg
roca bona, bona
el flanqueig:
arribant al cim
la baixada
I per acabar vam fer una caminadeta fins davant les 3 Cimas de Lavaredo, poso un parell de fotos però la veritat és que davant d'aquest espectacle en vam fer una cinquantena.
i així de tapat es presentava el panorama quan vam arribar a la furgoneta, i al final va ploure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada