Via Ottovolante a Torre Brunico. I... casi que cremem la furgo!!!!

Torre Brunico, una torre amb un nom divertit, i més divertida va ser la via per on vam pujar.

Info de la via :TORRE_BRUNICO

La Ottovolante, ja ens havíem mirat la ressenya i tenia bona pinta .A més a més uns escaladors italians també ens la van recomanar i ens van dir que si el temps no era molt fiable, es podia rapelar de qualsevol lloc. De fet per la meteo ja ni patíem la ratxa de sol i temperatures altes semblava no acabar mai.

Doncs bé, és una via totalment equipada, 400 m.de roca perfecte, un aire molt esportiu, la guia parla de spits i .. sorpresa! Quan diuen spit els italians es refereixen a parabolts, per tant és una via totalment equipada amb parabolts, ben assegurada (excepte un llarg que es un diedre de I V i farà falta algun friend mitjà) i rapelable.

Línia excepcional que passa per unes plaques compactíssimes, perforades per bidits perfectes i un lleuger desplom ....celestial... Grau mig sisens i un llarg de 7a.

Molt recomanable, per passar-ho bé. Només cal anar seguint els bidits i els parabolts, bé i apretar una mica per què el 7a i el 6c+ tenien un parell de blocs que amb la ferralla a la cintura no van ser pas fàcils.

L’aproximació evident i curta se surt del pàrking de la ferrada Tridentina (a on hi arriben autocars i més autocars amb turistes ansios d’enfilar-se per l’espectacular ferrada). Des del pàrking es veu la pared i la via en 30 ‘ s’arriba al peu. Ah! Com no , cara Nord i a dalt corria aire i vam passar una mica de fred.

De material: exprés i algun friend mitjà per la tirada de IV,que per cert, un llarg que recordaré per què just a la repisa de reunió hi havia una monumental cagarada amb uns mitjons (ja sé que no és molt agradable) però cada cop em fa més ràbia com la gent no té cap mirament amb l’entorn ni amb els altres escaladors (quan ho penso m’encenc!, com es pot ser tan “guarro”???) Continuant amb la via, la baixada gens complicada per quès es va a buscar el camí n 666 que és descens del refugi Pissadu , com sempre atapeït de gent horari ..no recordo ..de cotxe a cotxe unes 7hores. Recordo el que vam trigar de cotxe a cotxe per que , quan vam entrar a la furgo em vaig mirar el rellotge, per què? , doncs per què ens vam deixar el foc engegat de la cuina!!! Brrrr!! A l’hora d’esmorzar ens van venir a saludar uns altres escaladors catalans i ji ji ja ja desprès vam mig recollir amb les presses i burros de nosaltres vam deixar el foc encès, per sort no va passar res, però quan vam entrar a la furgo l’ambient estava com per fer ous ferrats, al veure el foc encès va ser quan em vaig mirar el rellotge per saber quantes hores havia estat engegat i vaig contar unes 7 (això va passar fa un mes i la bombona de càmping gas encara tira, diuen que dura un hora). El més fort és que des de la via vam veure la furgo tot el dia, si s’hi hagués calat foc hauríem flipat de veritat!!! Però tot va acabar bé i a partir d’ara sempre revisem els fogons!!

1º llarg roca de cara Nord però compacta i boníssima

una de les tirades de 6b

tirada de IV , la de la cagarada ... quin fàstic!!!

repisa

començant el llar de 7º molt i molt bó i olé pel Quim com es va curra el pas de bloc!!

això és PATI!

com sempre el sol a darrera i nosaltres ni olorar-lo, com més amunt més aire i més fred

dalt la Torre Brunico i per fi el sol!

vistes del Passo Gardena

el pàrking i a l'esquerra la nostra furgo, la blava, amb els focs encesos....aixss....