Escalada esportiva a Albenga. Oltrefinale.

Torno a saltar uns mesos enrere per acabar amb la nostra ruta que hem fet aquesta primavera.
Albenga és  el típic poble de costa , punt d'estiueig, costa amb xiringuitos, càmpings i botigues, té poc encant. Però si es va cap a l'interior la carretera  ens porta a la vall de Pennavaire i a banda i banda hi trobarem uns bons murs de calcari en pocs anys s'han convertit en una de les millors zones d'escalada esportiva a Itàlia.
     Aquesta zona  és coneguda  també com  Oltrefinale.  L'han batejat així perquè és una zona basant nova a pocs km al sud de Finale Ligure.
   Una zona d'escalada esportiva de gran qualitat.  Dinda  és l'escalador local que va agafar embranzida i va començar  a equipar sectors, ha fet molta feina i en general molt bona.
De fet aquí ja hi vam estar fa un parell d'anys, vam arribar a les parets amb uns croquis casolans però no teníem gran cosa sobres les vies, els sector...Just arribar tornaven un parell d'escaladors, vinga “ a por ellos” els abordem per a veure a on podem treure info, i justament un d'ells era en Dinda l'equipador de la zona i es va desviure per explicar-nos la zona les vies les orientacions fins i tot ja vam quedar per escalar junts a l'endemà a un sector bastant nou.
Pel que fa al tipus d'escalada, hi ha de tot una mica. Sectors amb xorrera i molt desplom, plaques verticals i regleta, sol, ombra. Cal dir que gairebé a tots els sector a on vam escalar ens van deixar molt bon gust de boca.
Hi ha una guia de la zona que es pot comprar en el bar  o la recent inaugurada botiga de  muntanya  del poble de Cisano sul Neva. “Oltre finale  2” Roch climbing nel ponente Ligure  d'Andrea Gallo. I com que el Dinda no para d'obrir, es poden comprar petits dossiers que són actualitzacions dels nous sectors. Aquests són els punts de trobada dels escaladors locals abans.
Sobre “l'apalanque” nosaltres vam anar amb la furgo dormíem en racons amagats que trobàvem ha a prop del riu (el riu Neva). També hi ha una bona oferta d' allotjament al poble de Castelbianco. Vam parlar amb el propietari de  La casa dei Nonni i tenia molt bona pinta , era bed&breakfast o també hi havia la possibilitat de llogar habitacions amb cuina.  També hi ha un càmping a pocs kms dels sectors direcció Albenga anomenat Pineta . I una altra opció seria allotjar-se a Albenga (hi ha una bona oferta de càmpings arran de mar) que es troba a una mitja hora dels sectors, però em dóna la sensació que no serà un lloc gaire tranquil.

els poblets de la Vall de Pennavaire:

un dels nostres racons

Sectors, com ja he dit hi ha de tot i de tota mena i els que vam visitar ens van molar molt.  Aquí una petita descripció d'on vam escalar:
Terminale placa desplomada i vies de conti. Molt assoleïat.
Herboristeria bo, setens i algun vuitè. Desplom, xorrera, regleta de tot una mica.
Cineplex, Cara nord el sector d'estiu per excel·lència  hi ha de tot i és molt bo.
Antro di Castellbianco  i Euskal són  un murs a sobre la carretera vies més aviat curtes desplom i xorrera molt fanàtics però molt assoleiats, ideals per l'hivern. Bons per apretar!
Sectors de grau mig  entre sisens i setens vam anar a Hemisferio unes plaques llargues de pileta, a  Caprete una petit cova amb xorreres, Rocca della Basura (que vol dir bruixa en italià) vies curtes amb unes formacions molt curioses,  a Ciusa un placa grisosa de regletes que dir també molt bo. Uf! Ja em suen les mans!

vistes del sector Cineplex

aprox amb el mur de Erboristeria darrere

la part inferior del sector Erboristeria 

buscant talons en les xorreres de l'Erboristeria

Erboristeria, el mur superior

Antro di Castellbianco

les xorreres de la Bruixa

filigranes varies per trobar un bon repòs entre les curioses xorreres de  la Rocca della Bassura

les plaques de la CIUSA

SectorCaprete:

 

i per acabar ...al riu!

Vam visitar un altra vall que surt a la guia Varatella , al poble de Toirano. Vam fer una visita als sectors, no vam escalar. No era molt motivant i les parets estaven al sol. Tenint el sector s'Albenga no val la pena. Vam acabar el dia visitant la “Grotte de Toirano” i va ser millor opció que no escalar allà.