19/8/15

Enfilant agulles a Meteora


     Al nord de Grècia , elevat en l’altiplà de Thessaly ens trobem una zona amb un relleu capritxós  format per  torres  i agulles  de conglomerat. Sempre que ens pregunten sobre Meteora diem que ens recorda a Montserrat però amb roca una mica més delicada.  
    Per una banda és un indret fantàstic i llaminer per l’escalada  clàssica ( de més d’una llarg i pujar agulles i torres). I, també és un indret amb un profund significat  religiós En moltes d aquestes agulles s’hi ha construit ermites o monestirs. Unes construccions a mitja paret o a dalt del cim, tot això li dóna una aparença espectacular i un aire molt especial.
   Ja fa uns quants anys hi vam estar un novembre  en què ho vam trobar tot nevat. Llavors , tot estava molt solitari, tranquil i ens va semblar un lloc molt místic , espiritual . Aquesta vegada  però, era abril , i tot i que ens continua semblant molt màgic i especial, ens vam trobar amb cues d' autocars, turistes, caminado, escaladors . Però malgrat la seva massificiació continua  sent un escenari molt especial amb unes escalades molt singulars.

Una mica d’info pràctica : per comprar i dormir als pobles de Trikala o Kastraki hi ha una gran varietat d’allotjamens, campings, motels, supermercats...
    El primer any que hi vam estar vam allotjar-nos al càmping Vrakos  a on també s’hi poden trobar ressenyes, piades… I aquesta vegda com que anàvem amb la furgo ens vam instal·lar  en el pàrquing de la torre “ DOUPIANI”.  Preciòs , queda una mica amagat i discret i és molt tranquil. Pel que fa  a les ressenyes  utilitzavem amb la de Grecia i una  guies alemana que són ja una mica velleta del 1986



                                                 la guia alemana que va adquirir en la nostra primera visita a la zona





el raconet a on vam fer camp base




Vam arribar un migdia d’abril, el paissatge ens va semblar una postal pintoresca,  tot florit i amb un fort contrast entre els colors primaverals i la roca negra de les torres.
Ens situem una mica , controlem les agulles i decidim anar a escalar alguna coseta per acabar la tarda. 

    I pel que fa a l’escalada,   a Meteora es trobes amb una escalada tècnica sobre plaques més aviat ajegudes o verticals. Sempre navegant  entre petits còdols d’aparença delicada, però que aguanten més del que sembla. Una escalada que requereis tranquil·litat  i al “anar fent “ sense tenir presa . Creiem que val la pena fer lés més clàssiques la resta de línies ja és roca més dubtosa i no es veien tan boniques.  I això, és el que vam fer:

 GRAIL la via “Egg dance” 
Una torre amb dos cims,  de forma singular on vam accedir  per una via ben divertida i curiosa. A part de la típica escalada local de placa i còdols ens trobem amb una desgrimpada bastant aèria. Val la 
pena.
  
llarg inicials de la via...comencem a navegar entre còdols














infinites vistes des de dalt el Grail

un bon rapel  per tornar a tocar de peus a terra

la silueta d l'agulla ,la via ressegueix l'esperó de dreta cap  esquerra, es baixa l'escletxa i acaba amb una bona placa vertical fins dalt


  HOLY GHOST  (el Sant Esperit)“Pilar of dreams”

     Una via excel·lent, roca perfecte molt recomanable. Les primeres tiradas per un esperò seguides per uns diedres facilets. Molt agradable i poc complicada . És una de les clàssiques de la zona.
Els rapels de la cara oest van a espetegar al coll  amb l’ Agulla de St. George.  Un raconet molt “cuco” amb una petita ermita excavada a la roca A l’agulla de St. George s’hi  accedeix al cim per una mena  de graons de ferro i tallats  a la roca. Hi vam pujar i des d’allà vam gaudir d’unes magnífiques vistes de Kastraki.


la espectacular silueta del Sant Esperit 























fi del rapel i darrere  l'entrada a l'ermita


l'interior de l'ermita

agula de St. George,  i el puntet blau el Quim




Quan va acabar d’escalar al Sant Esperit va baixar per la banda del poble de Kastraki acabem la tarda   escalant EL GUARDIÀ “Esperó Oest”.
Típica línia de Meteora, ajaguda, entre còdols i tècnica. Una ascenció  xula per complementar el dia. La línia es fàcil , bonica sobre roca bona. En dos llargs ens plantem dalt. Es rapela per la cara que mira al Sant Esperit. No té cap mena de complicació. Això si, ideal per arribar a tenir mal de peus,  amb tanta rampeta…


passant per Kastraki


El Guardià darrere el Quim. Ja es veu l'esperò no?










Un altre dia vam escalar la torre YPSILOTERA   la via “Starway to heaven”.  També una altra clàssica de roca bona i escalada fina.  El cim és preciós amb unes vistes espectaculars.  














Just al costat del Ypsilotera s’hi troba la TEUFELSTURM, una esbelta torre  molt atractiva que ràpidament ens va cridar l’atenció. No en teníem info. però vam  trobar una línia de bolts que tirava amunt i el Quim sense pensar-s´ho dos cops s’hi va enfilar. L agulla  i el seu cim són brutals, però la via …pse… molta molsa i roca bastant fràgil. No és una línia molt bona però el fet de pujar aquella formació ens va encantar.











I per acabar sempre una agradable passejada de tornada cap a la furgo




la torre és Teufelsturm i a la dreta  la Ypsilotera











5 comentaris:

  1. Un lloc bonic de veritat, ple de bons records.
    Felicitats per la piada.

    ResponElimina
  2. Ei parella!! I tans bons records impossibles d'esborrar!!
    Per cert, l'article del Manel que va fer sobre Meteora ens va anar de Perles!!
    Salut!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola !! m'agradaria veure l'article del Manel sobre Meteora i no sé trobar-lo...
      el 3 octubre anem cap allà i m'aniria genial llegir.lo. Salut i gràcies !!

      Elimina
  3. quins raconets tan bonics que visiteu parelleta
    i quin viatge per Grècia !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó!! Però encara ens queda molta feina per aquí casa !! Sort que et tenim a tu que segur ens faras motl bones recomanacions!!!

      Elimina