19/2/20

ALADAGLAR 3º PART: QUE FÈIEM QUAN NO ESCALÀVEM


De fet Aladagalr és un racó aïllat, perdut i molt rural (racons així ja ens agraden) al centre de Turquia,  i  a banda de voltar per les muntanyes poca cosa més es podia fer. 

Tot i això la regió de la Capadocia es troba a uns 70 quilòmetres i hi vam anara a passar un dia.
Però abans d’arribar a Capadocia  vam parar a veure el monestir de “Gümusler” i ens va semblar molt curiós. És una construcció petita però ben preservada. Un monestir bizantí amb laberíntiques estances i passadissos excavats a la pedra. I uns frescos que encara estàn en molt bon estat. 

















 Fent quilòmetres...  

I quan vam arribar a la regió de la  Capadocia,  quina patacada! Com ha canviat ! Ja fa anys hi havíem estat i ens va semblar un lloc molt màgic especial. Les xemeneies de roca, les cases dins la roca…Tot era molt únic.

I continua igual d’ espectacular i preciós,  però molt, molt massificat explotat i manipulat. Ha perdut tot el seu encant. Miris on miris hi ha busos, grups de gent, quads posant-se per tot arreu a tot drap sense respectar res…Ens va envair una gran pena de poder comprovar com ens carreguem el món i tot el que la natura ens regala. No crec que hi tornem, tot i així pel qui no  hi hagi estat, prescindint una mica de tot el muntatge i massificació  que hi ha al seu voltant, és un lloc que val la pena visitar. Aquí deixo l’enllaç a les entrades que vaig fer el primer cop que hi vam estar. http://laliquim.blogspot.com/2010/05/capadocia-1.html
http://laliquim.blogspot.com/2010/05/capadocia-2.html

Com que la primera visita que vam fer a Capadocia vam anar a la ciutat subterrània de Derinkuyu i ens va semblar espectacular i interesantíssima Aquesta vegada vam visitar la ciutat subterrània de Kaymakly, i quin “agobio”!  Allò és una maquina de fer diners i no tenen cap mena de miramen  en fer encabir gent i més gent per les cavernes. Seria un lloc preciós i una visita molt ineressant  ja  que vam poder baixar 3 o 4 plantes avall, però ho han petat de gent i arriba a ser claustrofòbic. Aviat ho tenim vist, és una llàstima. Ja que aquest laberint d’ habitacles i estances  excavats a la roca és molt peculiar.  


Un petit moment que ens vam allunyar de la multitut...


En el mateix poble vam trobar un bon lloc per dinar "pide"




 


Anem fent quilòmetres passant grans camps de carbasses  , hi ha una parella d’avis que trien les pipes . Ens parem, l’home parla francès i ens explica que d’aquestes carbasses només n’aprofiten les pipes. I la resta  per alimentar al bestiar. Estem una estona amb ells , són encantadors. 

 Boncia estampa del camp de Carbasses

Xerrant amb la  parella d'avis que triaven les pipes de carbassa

     Passant pel poble de Mustafa Pas, hi ha una família bullint un líquid en unes grans olles. També parem, hem pogut comprobar que sempre som benvinguts i no els importa donar-te conversa.
El noi “xapurreja” anglès, i ens explica fan una mena de suc de raïm amb sucre , ens aclara que no es vi que ja que són musulmans.   Ens el deixen tastar , una beguda dolcíssima.
Aquests són moments que sempre recordes, la gent , el tracte humà i quan hi ha bona sintonia entre les persones. 

 En aquesta imatge la senyora filtra el líquid amb un mocador

       I arribem a Guruk, s’acabat la tranquil·litat, quin caos! Aconseguim un mapa i cap a Goreme. 
Recordàvem un poble petit i tranquil, i no, ara s’ha convertit en una població amb una grandiosa oferta hotelera i turística. 
Passem pel “Museu al aire lliure” està a petar de gent, no entrem
Anem a voltar amb el cotxe. Vall de les fades , la Vall Blanca  Realment és un paisatge únic i espectacular.

Increibles vistes de la Vall Blanca




Una altra visita que ens va semblar interessant va ser la ciutat d’ Adana. Hi vam estar un dia abans d’agafar el vol de tornada . 

Vam arribar a Adana pel matí, aquesta vegada vam tornar per l’autorpisata. Vam anar directametn al Ibis on faríem nit.(26€ una habitació doble). Vam deixar les motxilles i a voltar.
A banda de saborejar els seus famosos kebabs,  fer una agradable i llarga passejada per veure aquesta bonica ciutatl 

Passem el Pont de Pedra, que ens va oferir unes vistes precioses de la mesquita.
Visitem la Mesquita, un edifici impressionant i imponent com la majoria de construccions religioses. 

 La mesquita d' Adana

 Just darrere la mesquita vam trobar un bar molt familiar on vam poder assaborir els famosos kebabs d’Adana. Boníssim i baratíssim.



    Següent parada a la Mesquita Antiga , molt més austera i senzilla que la gran. Fem un  tomb pels voltants




Arribema a la Torre del Rellotge i ens endinsem en el Bazar. Un mercat espectacular on cada carrer s’hi concentren  botigues de la mateixa mena. Un carrer amb botigues de roba, un altre amb fusta, un  d’armeries, l’altre de joieries…Tot molt autèntic i pintoresc.



 
       Acabem el dia al Downtown, el centre ple de botigues i gent amunt i avall.  Per sopar ens havien recomanat “Bibicier” però en arribar-hi no ens va fer el pes. Era molt gran i molt turístic,un lloc d’aquells que sembla massa “maco” .
Just davant hi ha un petit loca que fan pides  per emportar i hi ha quatre taules , allà ens quedem i passem una bona estona fent-nos entendre i rient amb la familia i els nanos del bar. 
I així vam acabar aquest viatge, amb un gran  grapat de bons records, pels paisatges, les muntanyes i la gent que sempre ha sigut molt encantadora i amable.



Cap comentari:

Publica un comentari