A les 6 del matí sortim pedalant de Chez Momo, volíem sortir abans però el servei d’esmorzar és lent, en general tot va a un ritme moooolt més lent que el nostre, però bé ens hi anem adaptant i trampejant-ho.
L’etapa segueix la mateixa tendència que les anteriors,més aviat plana i de tant en tant algun tobogan. Malgrat fer més de 100 km no es fa llarga, la pedalada és ràpida i per un asfalt prou bó.
Cada vegada el paisatge és més desèrtic, el clima més calurós i la gent més pobre. Tot s'endureix.
deixant enrera el paisatge rocós de l'Isalo:
passant el riu... quan hi ha aigua s'aprofita per fer-ho tot
Passem pel famós poble d’ Ilakaka conegut pel seu tràfic i comerç amb zafirs. Segons la guia (exagerant com sempre) els autocars de turistes creuen aquesta població amb les finestres ben tancades, mentre els comerciants de pedres volten amb maletins lligats al canell i una pistola al cinturó. Comerciant, miners i prostitutes recorren els carrers de la població. Doncs nosaltres no vam coincidir amb res d’això. Vam creuar Ilakaka per un caòtic bulliciós carrer principal, a on les barraques i els xiringuitos es barrejaven amb selectes comerços de zafirs. Un poble de contrastos. No vam parar, però el poble era molt curiòs.
Passat Ilakaka, continuem veient pobles a on venen minerals però tot tancat sense vida, amb una aire d’abandó molt estrany, o, potser no vam coincidir amb l’horari d’apertura de les botigues, però era estrany.
Després de recòrrer uns paisatges realment desèrtic, contemplarem els primers baobabs.
el desert i la seva gent :
al fons, la peculiar silueta d'un baobab
un lloc inusual una mena de bassa amb vegetació aquàtica i la canalla xipollejant a l'aigua
com era habitual a cada parada que feiem, en qüestió de segons quedam envoltats de nens
De dotze a una del migdia arribem al poble de Sakaraha, la calor és ja insuportable. Anem directe a l’Hotel Palace, lúnic que hi ha en el poble, i que ens va indicar el propietari de Chez Momo. Un hotel curiòs, gran amb sala de ball , karaokei tot , bastant ortero, però s’hi està fresc. Un detall, en la sala de ball-bar, hi van penjar uns quadres que ni els van desembolicar, o sigui encara teníen els plàstics i les cantoneres de cartró. Les habitacions són bastant senzilles, del WC és interior però separat per un fínissima cortina de plàstic, el preu és 25.000 iariari per habitació doble.
Fem com sempre, piquem quatre coses i ens hidratem. Intent de migdiada però la calor és tan sufocant que ni això és pot fer.
Cap al tard anem a caminar pel poble, aquí ens trobem amb una gent menys simpàtica, no són tan amables i ens intenten cobrar molt més dels preus que toquen (sóm conscients que hi ha llocs que al ser guiris ens cobre una mica més però dins uns límits acceptables) desorbitats inclús per nosaltres. No sé és un dels pocs llocs a on no ens hi vam sentir gaire bé , no per seguretat sinó per la fredor per part del locals.
final d'etapa, vols dir que trobarem hotel o similar??
a la fresca de l'hotel Palace!
no és pas per fer bonic no!
els pousse-pousse de Sakaraha
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada