Va ser una etapa curta i tranquil·la, vam fer poca distància i seguint la tònica de trobar algun tobogà i repetjó. I com mes avall més calor!
just acabem de començar a pedalar i primera parada per contemplar aquest delicat reptil
una altra mostra d'enginy amb aquests econòmics cavallets
arribant Ihosy compartim els últim kms amb els transportistes de carbó
buscant lloc per dormir uns controlen les bicis i els altres a donar una ullada al allotjament
A les 10 del matí vam arribar a Ihosy, imagina, ja hem fet tot el que teníem que fer i només eren les 10!! Fem 4 tombs pel poble comparant allotjament (anem visitant els que ens marca a la guia, en aquest cas la Lonely). Acabem anar a para a Chez Eva, un petit edifici als afores del poble , habitacions petites, WC comú i bastant net. Ens va agradar el terra de fusta, era acollidor. El preu eren 16.000 iariaris (uns 6 €) per habitació, bon preu. El que no ens va fer tant el per va ser el servei del restaurant que hi havia a sota , a on vam encarregar el sopar.
Quan la calor afluixa, és un dir per què com més a sud més calor fa i ni a la tarda refresca, sortim a voltar pel pintoresc centre del poble. Aquesta població és la capital de la ètnia bara, els bara són un poble dedicat al bestiar i per ells els valor d’un home està en funció dels zebús que posseeix i moltes vegades aprecien més el ser ramat que les seves dones. El zebú és conegut com el toro malgaix, amb una gepa sobre les espatlles i pell penjant al voltant del coll. Un dels plats típics malgaix és el zebú , estofat , a la brasa... Doncs bé vam passar la tarda contemplant l'anar i venir de la gent entre cases de fusta i carrers de terra vermellosa.
els nostres estómacs es van acostumant a la dieta.....fem uns bunyolets fregits? mmm boníssims!!
tal para cual, sempre agafant idees....
taula de joc
una roda molt ben reciclada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada