Ens esperàvem un etapa llarga i dura, i per sort i (i per sorpresa) ens va ser més ràpida i fàcil del que ens pensàvem.
Esmorzem a 2 quarts de 6, cada dia anem més d’hora per la calor, i sobretot avui que quedaven bastants quilòmètres per davant.
Comencem sortint d’Ihosy amb un port d’uns 7 km i ens plantem a 1300m d’alçada. A partir d’aquest punt que serà el més alt, descendirem suaument per una carretera envoltada d’eucaliptus i ens quedarem en un altiplà. El paisatge és espectacular, la carretera parteix una immensa esplanada que sembla no tenir final. Els quilòmetres passen de pressa, anem fent per un terreny molt pla.
la la la!!!
pasooo!!
salama!!!
Solem parar al cap d’un parell d’hores per poder beure i picar alguna cosa. Solem fer-ho en algun poble i així tan ells com nosaltres estem entretinguts. En aquesta parada ens topem amb una gent molt humil i molt amable, fem un beure i fins i tot ens treuen estores per que puguem seurem, ens miren encuriosits tan com nosaltres a ells, però ens hi trobem bé.
paradeta de rigor per recuperar forces
Aviat comencem a entreveure la franja rocosa del Parc Nacional d’Isalo i amb aquestes vistes arribem al poble de Ranohira. Aquesta població és el punt de partida per visitar el Parc Nacional d’Isalo. Es nota el tràfic de turisme, n’hi ha poc però n’hi ha. Aqui trobem més allotjaments, una farmàcia a on hi ha connexió internet, i mes “hotelys”. Un hotely és un establiment tipus restaurant a on se serveixen menus locals, com ara arròs, zebú. Els hotelys són els llocs més econòmics per menjar, és a on menja la població malgaix.
arribant a Ranohira
Per passar la nit anem directes a Chez Momo, recomanat com a lloc ecnòmic i competent. Un bon encert, es tracta d’un camping amb bungalows , la gent que ho porten són simpàtics i amables. Agafem una “chambre familier” per 5 que ens surt pe 45.000 iariaris .Molt cuca, de fusta i fresqueta, i no cal oblidar de demanar sempre mosquitera!
foto del team a l'entrada de Chez Momo
la nostre chambre familiar molt mona no?
la mosquitera que no falti!!
A mitja tarda cau una forta però curta tempesta, teòricament estem en època de pluges però aquest any arriba més tard. Amb la pluja s’ha refrescat l’ambient i sortim a voltar. Com sempre estem ben distrets, sobretot amb la canalla que no es tallen ni un pèl en venir a passar l’estona amb nosaltres. En aquest poble ens hi vam trobar bé.
internet a la rebotiga de la farmàcia, la ciber-zona
.
el quim tirant aquesta foto:
paradeta de "lichis" mmm que bons i com entraven, ens van dir però, que com que estava sent un any de poques pluges els "lichis" no eren els millors i que no en mengéssim gaires que eren indigests..però és que eren com un caramel dolcet i a la vegada frescquet..
el dia a dia
deixem veure ...
fent vida social
poc a poc ens acostumem a la dieta malgaix, comprant pastetes en un hotely
el fills de la mestressa de l'hotely "quins bitxos!!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada