Tot just ahir aterràvem a Barcelona provinents d' Argelia a on hem passat uns dies idíl·lics escalant i voltant pel desert, i la veritat és que em friso per poder compartir els moments, els paisatges i les escalades, per què ha estat un viatge genial, però intentaré ser ordenada i continuar per Madagascar que és el que toca cronològicament.
Per tant una altra etapa sobre la bici per terres malgaixs:
Cosa poc habitual, hem pogut esmorzar d'hora i a les 5:45 ja estem pedalant. Pel que fa a la ruta continuem amb la mateixa tendència, anem fent kms. per un terreny bastant pla i algun repetxonet de tant en tant. Pels poblats que anem creuant, la gent surt de les cabanes per veure'ns passar i la canalla criden FASA, FASA! (no sé com s'escriu però així sonava) i vol dir blanc. Els sorprenia veure 4 blancs pedelant per les seves terres.
Una interessant parada va ser en una mena de destileria o manufactura de rom, una beguda alcoòlica que s'obté a partir de la canya de sucre, l'ambient feia olor a aquesta dolça i forta beguda.
passant poblats que són la mínima expressió de nuclis urbans
fasa cadeau!! (blanc un regaaaal)
la destil·leria de rom:
quan vam la gent que treballava amb el rom no van trigar ni un minut en deixar-ho tot i venir cap a nosaltres
Arribem al poble de Andrayanori, d'entrada tot és bastant miserable i pobre, no te pinta que puguem trobar algun lloc per passar la nit. Tot i així, els de l'hotel del poble anterior ens havíne dit que preguntessim per Madame Crourin ( o nom semblant) que tenia un petit restaurant i habitacions. Efectivament al final del poble trobem a la Madame en el seu restaurant. El lloc és ben curiós, ens trobem amb una gran construcció de fusta amb aire del far west americà que és el restaurant, i les habitacions són unes petites casetes apartades. L'habitació no té aigua corrent hi ha un bidó ple d'aigua en el wc i això és el que toca, ni més ni menys. Tot això ubicat als afores del poble i enmig del desert, per tant l'aigua és un bé difícil d'aconseguir.En el poble no hi ha aigua corrent, han d'anar al pou a omplir garrafes ... no ho tenen fàcil no... Continuem amb una calor en augment i insuportable.
arribem a l'hotel de la madame la calor i els kms ens deixen planxats
cap a l'habitació (amb vistes al desert)
temps per estirar
temps per una "three houses" la cervesa local
Continuant amb la rutina del que fèiem cada dia, quan cau el dia sortim a fer una volta pel poble, a on hi ha poca cosa, poc menjar i poc de tot. I imatges com aquestes:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada